Fins ara us havia parlat de Knox College, de Trinity College i de Victoria College. Tots part de la Universitat de Toronto. Avui li toca a University College, el meu preferit i l’últim d’aquesta sèrie de colleges. Allí és on vaig assistir a més classes, on vaig impartir més cursos, on el meu director de tesi tenia el despatx i on vaig conèixer diversos escriptors internacionals. I quan el meu fill era petit, a l’estiu ens estàvem en els jardins de University College. Ell jugava amb els seus cotxets i jo llegia sota un arbre.
Gracias por mostrarnos un poco más de tu historia en Canadá. El lugar precioso, como todos los que nos muestras, lástima el clima que también nos vas explicando.
Un abrazo
Yo uso Chrome y no tengo problemas para ver tus slides.
Només és amb explorer que no ho puc veure, i em sembla que només passa amb el meu ordinador, per això preguntava al facebook si d’altra gent ho pot veure amb explorer. En qualsevol cas és bo saber que funciona amb chrome.
Avui altre cop la primera, María! Realment la Universitat de Toronto és preciosa, més que a les fotografies (no sé per què quan les poso a slideshare la qualitat disminueix moltíssim), fins i tot a l’hivern és força bonica, allí on hi ha edificis antics. Una abraçada!
Gràcies és molt bonic aquest college,i, la història del fantasma
Hola Juli! Celebro que t’hagi agradat!
WOW! A MI M’AGRADARIA MOLT SER-HI A SOLES. GRÀCIES, POTATO.
Si vens a Toronto (algun dia ho hauries d’aconseguir, de venir!), Potato, t’hi deixaré sola a la nit (sempre està obert) i ja m’explicaràs com ha anat (jo t’esperaré en un cafè).
Ja sé que el clima de Toronto és dur, comparat amb el nostre: Però les fotografies que ens has enviat reflecteixen un paisatge tan verd, tan dolç, que costa d’imaginar el fred que us arriba a fer. Petons
Sí, oi, Rosa? Tot Toronto fa un canvi radical quan ve l’estiu. També quan passem de l’estiu a l’hivern, però és un canvi més suau perquè tenim la tardor amb tots els arbres plens de fulles grogues i vermelles. D’altra banda, l’estiu ve de sobte, en uns dies passem d’un paisatge horrorós de branques negres i grisor pertot arreu, a una verdor de luxe, també pertot arreu. Petonets!
Tot castell o edifici monumental mínimament antic es mereix tenir el seu propi fantasma 😀
Absolutament!
Molt bonic, les dues fotos últimes, un xic de basarda!
Gràcies per tot!!
Hahaha! Petonets, Tura!
Que bonic!!! M’encanta com ho descrius, Shaudin!!!
Una abraçada, preciosa!!
Una forta abraçada, Maria Teresa (perdona que he tardat tants dies a respondre)!