Avui us parlaré d’un parc de Toronto, que va ser una comunitat d’artistes.
Avui us parlaré d’un parc de Toronto, que va ser una comunitat d’artistes.
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Bloc finalista als Premis Bloc Catalunya 2010
Gracias por seguir mostrándonos los bellos rincones de Toronto…. lástima que también nos explicas el clima 😀 😀 😀
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Hola María, el parc Guild és molt bonic, però és ple de mosquits, sobretot al voltant de la cabana. L’última vegada que hi vaig anar, l’estiu del 2013, se’m van menjar els mosquits. La foto de la cabana em va costar un munt de picades, hahaha! És per la pluja, s’acumula l’aigua en tolls, i ja hi som. Per gaudir del parc és qüestió de ser sempre on toca el sol, els mosquits són als llocs ombrívols. Bé, si tornes a Toronto i visites aquest parc, ja ho saps.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Los mosquitos me adoran…. no me acercaré a ese parque… jajaja Gracias por avisarme.
Supongo que algún día volveré a Kingston y aterrizaré en Toronto.
M'agradaM'agrada
És qüestió d’estar-se als llocs on hi toca el sol.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Potato. Que bonic! I tan verd! M’encanta la gespa i la verdor!
M'agradaM'agrada
Aquí, a l’estiu, no ens podem queixar de falta de verdor. Verdor luxosa pertot arreu!
M'agradaM'agrada
Gràcies Schaudin! Bella foto! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Jordi. Una abraçada cap a Barcelona!
M'agradaM'agrada
Gràcies, és una història i un park molt bonic
M'agradaM'agrada
Gràcies a tu per comentar, Juli.
M'agradaM'agrada
Són un somni les fotos que ens penjes; quan parles de neu i tant fred, a l’hivern, sembla impossible que en poques setmanes pugui “revifar” d’aquesta manera…
Preciós el parc!
Gràcies Shaudin per compartir-ho, una abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola Tura, aquí el canvi d’hivern a estiu fa aŀlucinar!!!
M'agradaM'agrada
Què se’n va fer dels Clarks?
M'agradaM'agrada
No ho sé en detall. Sé que durant la Segona Guerra Mundial la mansió es transformà en un hospital per soldats ferits que venien d’Europa. Després retornà al que era abans de la guerra, però passats uns anys els impostos de propietat es van apujar moltíssim i es va abandonar la comunitat d’artistes i la mansió acabà com un hotel; finalment la propietat esdevingué un parc públic.
M'agradaM'agrada