Avui us parlaré d’un parc de Toronto, que va ser una comunitat d’artistes.
DES DEL CANADÀ- S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.
Bloc finalista als Premis Bloc Catalunya 2010
Llicència
Llicència
I vet aquí que un dia vaig obrir els ulls
I vet aquí que un dia vaig aprendre a llegir i escriure en català
Àngel Ruiz i Pablo: el meu besavi escriptor
Tot un èxit!
Criatures fantàstiques
Les Estrelles
L'aigua
La llum
Sant Andreu Jazz Band
Poema de Valèria Sorolla
Poema d'Oliver Holmes
The Young Cats
Amb cara i ulls
Anna Maria Villalonga
Gats i finestres
Un 16 d'octubre vaig arribar al Canadà
Per molts anys, Canadà!
Rocdur (Part III)
Pot (Part III)
Amarar
L'Arnom i el 10 de juliol de 2010
io, ho ho, i una ampolla de rom
Més enllà del somni: com va començar
Imatges amb text en català sobre el procés d’escriure
Gracias por seguir mostrándonos los bellos rincones de Toronto…. lástima que también nos explicas el clima 😀 😀 😀
Un abrazo
Hola María, el parc Guild és molt bonic, però és ple de mosquits, sobretot al voltant de la cabana. L’última vegada que hi vaig anar, l’estiu del 2013, se’m van menjar els mosquits. La foto de la cabana em va costar un munt de picades, hahaha! És per la pluja, s’acumula l’aigua en tolls, i ja hi som. Per gaudir del parc és qüestió de ser sempre on toca el sol, els mosquits són als llocs ombrívols. Bé, si tornes a Toronto i visites aquest parc, ja ho saps.
Una abraçada!
Los mosquitos me adoran…. no me acercaré a ese parque… jajaja Gracias por avisarme.
Supongo que algún día volveré a Kingston y aterrizaré en Toronto.
És qüestió d’estar-se als llocs on hi toca el sol.
Gràcies, Potato. Que bonic! I tan verd! M’encanta la gespa i la verdor!
Aquí, a l’estiu, no ens podem queixar de falta de verdor. Verdor luxosa pertot arreu!
Gràcies Schaudin! Bella foto! Una abraçada!
Gràcies, Jordi. Una abraçada cap a Barcelona!
Gràcies, és una història i un park molt bonic
Gràcies a tu per comentar, Juli.
Són un somni les fotos que ens penjes; quan parles de neu i tant fred, a l’hivern, sembla impossible que en poques setmanes pugui “revifar” d’aquesta manera…
Preciós el parc!
Gràcies Shaudin per compartir-ho, una abraçada!
Hola Tura, aquí el canvi d’hivern a estiu fa aŀlucinar!!!
Què se’n va fer dels Clarks?
No ho sé en detall. Sé que durant la Segona Guerra Mundial la mansió es transformà en un hospital per soldats ferits que venien d’Europa. Després retornà al que era abans de la guerra, però passats uns anys els impostos de propietat es van apujar moltíssim i es va abandonar la comunitat d’artistes i la mansió acabà com un hotel; finalment la propietat esdevingué un parc públic.