Avui us parlaré d’un parc de Toronto, que va ser una comunitat d’artistes.
Bloc finalista als Premis Bloc Catalunya 2010
Literatura En Veu Alta
Cliqueu la imatge per sentir les històries
Llicència
Llicència
I vet aquí que un dia vaig obrir els ulls
I vet aquí que un dia vaig aprendre a llegir i escriure en català
Àngel Ruiz i Pablo: el meu besavi escriptor
El pare, o per mi el besavi
Tot un èxit!
Criatures fantàstiques
Les Estrelles
L'aigua
La llum
Sant Andreu Jazz Band
The Young Cats
Amb cara i ulls
Anna Maria Villalonga
Gats i finestres
Un 16 d'octubre vaig arribar al Canadà
Per molts anys, Canadà!
Rocdur (Part III)
Pot (Part III)
Amarar
L'Arnom i el 10 de juliol de 2010
io, ho ho, i una ampolla de rom
Més enllà del somni: com va començar
Imatges amb text en català sobre el procés d’escriure
Gracias por seguir mostrándonos los bellos rincones de Toronto…. lástima que también nos explicas el clima 😀 😀 😀
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Hola María, el parc Guild és molt bonic, però és ple de mosquits, sobretot al voltant de la cabana. L’última vegada que hi vaig anar, l’estiu del 2013, se’m van menjar els mosquits. La foto de la cabana em va costar un munt de picades, hahaha! És per la pluja, s’acumula l’aigua en tolls, i ja hi som. Per gaudir del parc és qüestió de ser sempre on toca el sol, els mosquits són als llocs ombrívols. Bé, si tornes a Toronto i visites aquest parc, ja ho saps.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Los mosquitos me adoran…. no me acercaré a ese parque… jajaja Gracias por avisarme.
Supongo que algún día volveré a Kingston y aterrizaré en Toronto.
M'agradaM'agrada
És qüestió d’estar-se als llocs on hi toca el sol.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Potato. Que bonic! I tan verd! M’encanta la gespa i la verdor!
M'agradaM'agrada
Aquí, a l’estiu, no ens podem queixar de falta de verdor. Verdor luxosa pertot arreu!
M'agradaM'agrada
Gràcies Schaudin! Bella foto! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Gràcies, Jordi. Una abraçada cap a Barcelona!
M'agradaM'agrada
Gràcies, és una història i un park molt bonic
M'agradaM'agrada
Gràcies a tu per comentar, Juli.
M'agradaM'agrada
Són un somni les fotos que ens penjes; quan parles de neu i tant fred, a l’hivern, sembla impossible que en poques setmanes pugui “revifar” d’aquesta manera…
Preciós el parc!
Gràcies Shaudin per compartir-ho, una abraçada!
M'agradaM'agrada
Hola Tura, aquí el canvi d’hivern a estiu fa aŀlucinar!!!
M'agradaM'agrada
Què se’n va fer dels Clarks?
M'agradaM'agrada
No ho sé en detall. Sé que durant la Segona Guerra Mundial la mansió es transformà en un hospital per soldats ferits que venien d’Europa. Després retornà al que era abans de la guerra, però passats uns anys els impostos de propietat es van apujar moltíssim i es va abandonar la comunitat d’artistes i la mansió acabà com un hotel; finalment la propietat esdevingué un parc públic.
M'agradaM'agrada