Personatges

No podria estar més d’acord amb aquesta cita de Hemingway. El lector ha de creure’s els personatges, sentir que són vius, per tant, l’escriptor ha d’aconseguir crear persones. I crear persones és un dels reptes més fascinadors quan s’escriu una noveŀla. Al cap i a la fi, és una feina dels déus.

Hi ha moltes maneres de crear un personatges amb cara i ulls. Depèn de les característiques de la història o de quin resultat específic es vol atènyer, però per damunt de tot es tracta de voler crear persones i no ninots. De ser-ne conscient!

No sóc partidaria d’explicar gaire sobre els personatges. No m’agrada descriure’ls en detall, sobretot pel que fa a l’aspecte físic —l’Anna és morena, l’Alison rossa amb ulls blaus, i, apa, la resta que se la imagini el lector—. Quant a les personalitats, només quatre coses per començar; després el lector ja va descobrint les altres mitjançant l’estil indirecte lliure, les accions de cada personatge, els diàlegs i un munt de detallets espargits aquí i allà. És molt important que el personatge sigui lliure, sense la necessitat d’un narrador omniscient que es dediqui a explicar com és, què li passa i per què a tota hora. I no sóc pas l’única que opta per aquest mode de presentar-los. De fet, avui en dia és la manera més habitual.

Un altre factor que s’ha de tenir present és l’evolució del personatge. Encara que es tracti d’una història que succeix dins d’un temps curt (unes setmanes, per exemple), el personatge (el principal, si més no) experimentarà alguna evolució, atès que passen coses que l’afecten. I, evidentment, quan es tracta d’una història que ocorre al llarg d’anys, l’evolució probablement serà més notòria. En el cas de les meves noveŀles de la nissaga, no solament passen anys i esdevenen tota mena de succesos, sinó que els personatges principals són adolescents, per tant la seva evolució és ineludible.

Però no trobo fascinadora només la creació de persones pel que fa als personatges principals, perquè gaudeixo moltíssim quan treballo amb els secundaris. A la nissaga en tinc més de cent i, tot que que n’hi ha molts amb els que em limito a anar recordant la seva existència (o hauria d’escriure una nissaga de deu llibres, cadascun de mil pàgines), són un bon nombre els que esdevenen persones. En certa manera el repte és més gran que amb els principals. De primer perquè la majoria no apareix gaire, però sobretot perquè a les meves noveŀles només sabem què pensen l’Anna, en Tam i, una mica, el Senyor de Rocdur. Fer créixer personatges sense saber què pensen és difícil, però m’encanta fer-ho! En aquests casos tot se centra en els diàlegs i en els esdeveniments que els envolten i que els fan reaccionar. La tercera noveŀla enfoca força diversos personatges secundaris que havian aparegut a Més enllà del somni i Perduts a l’altre món i que, fins arribar a la tercera, encara tenien una miqueta de ninot. Però ara ja són persones! Tot i que el veredicte me l’hauran de fer saber els lectors.

I com us semblen fins ara els meus personatges? Ninots o persones vives?

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

23 respostes a Personatges

  1. María ha dit:

    Ya sabes que me gusta que expliques como escribes una novela. Hoy he disfrutado con el tema de los personajes. Siempre he admirado a los creadores, de cualquier ámbito: crear algo de la nada.
    Tus personajes están muy vivos!!
    Un abrazo

    • Tu també ets creativa, María. Fer bones fotografies es crear i, en el teu cas, tens tendència a fer fotografies originals (perspectives inesperades, per exemple). Precisament així ens vam conèixer, al bloc de fotos, perquè em van cridar l’atenció les imatges que penjaves, i de vegades també les explicacions que les acompanyaven, i vaig començar a comentar-te i, ja veus com hem acabat, ben amigues.
      Contenta que trobis els meus personatges vius! Una abraçada!

      • María ha dit:

        Curioso, tras escribir mi comentario a tu post de hoy he venido a ver que me habías comentado la semana pasada…. y coincide que hablamos las dos de fotografía!!!!!
        Tienes razón soy creativa… pero es que me resulta tan fácil… que no le veo el mérito.. Aunque se que lo tiene pues mucha gente carece de esta capacidad… o no la busca cuando hacen una foto… Estoy contenta de los amigos que me dicen que ahora, cuando van por la calle, se fijan en detalles que nunca les había llamado la atención. O piensan “aquí hay una buena foto para María”.
        Amigas de la infancia me dicen que ya era muy observadora.
        Hace algo más de cuatro años que empezaste a comentarme las fotos del blocdefotos… poco antes de que yo fuese a Toronto… Es una pena que lo cerrasen pero estoy contenta porque me ha proporcionado buenos amigos.
        Un abrazo

        • Cert, hi ha gent que no té aquesta capacitat (en aquest cas, que hi farem), però em molesta veure fotos fetes sense cap gràcia i sense buscar-la perquè, mira, “se me’n fot”, i així tenim milions de fotografies a la xarxa que no aporten res de res, només omplen espai. I saps que jo també m’ho he dit això de “aquí hi ha una bona foto per la María”, hahaha! Ja veus que pensem en tu. Sí, “observadora” és un adjectiu clau si es pensa en la María Sanchez.
          Una abraçada!

  2. Jordi Canals ha dit:

    Jo també estic d’acord amb tu i Hemingway. Bon diumenge Shaudin. Una abraçada!

  3. Gemma Colomé ha dit:

    Una abraçada dona-no personatge.Que feríem sense tu i les teves històries ???

  4. Tura Nogareda ha dit:

    Tots ens imaginem el personatge de les novel·les a la nostra manera, d’acord amb en Hemingway!
    Gràcies pel teu post setmanal que no falla mai!
    Una abraçada!

    • Intento no fallar, Tura. Sé que si ho deixés una setmana, després podrien ser dues i, amb tota la feina que tinc, no me n’adonaria i acabaria només publicant qui sap quan. El bloc de VilaWeb el tinc abandonat fa mesos, i al bloc en anglès ja només publico amb les notícies de l’11 de setembre (un cop a l’any!). Cal que faci un esforç per mantenir el meu bloc favorit, aquest, amb publicacions regulars. Una dolça abraçada cap a Olot!

  5. Encertada introducció Shaudin.
    S’acosten temps difícils però esperançadors. Siguem vaents
    Josep M.

  6. Anna M. Villalonga ha dit:

    Res de ninots, res. Ni tan sols els animals i els objectes són ninots a les teves novel·les. Jo opino com tu pel que fa a les descripcions físiques. Només cal dir allò que fa falta. Res més. Per no posar no li he posat ni nom al meu protagonista de La dona de gris!
    Per cert, que triar els noms també m’agrada molt. Són molt importants.

    • Dona, alguns objectes són objectes, hahaha! Probablement has pensat en els ninots de la reina Lula, oi? Quan feia servir la paraula ‘ninot’, al post, pensava “bé, però i els ninots telepàtics?”, ninots creïbles i amb vida, suposo.
      M’ho imagino que opines com jo, Potato, pel que fa a les descripcions físiques, del teu personatge només tenim les necessaries. Ja ho sé que no li vas posar nom, de fet, mentre escrivia el post pensava en el teu personatge, sobretot quan em referia a que els personatges evolucionen per tot el que els està passant. Cau el mocador, segueix la dona, experimenta un munt de coses i més evolució del personatge no podem demanar a la teva noveŀla.
      Ai, sí! Triar noms! Jo me n’he fet un tip. No tots els més de 100 personatges en tenen, però sí una gran majoria. I hem d’afegir els noms dels llocs de l’altre món. Mira, em dónes una idea per un post en algun moment.

      • Anna Villalonga ha dit:

        Sí, pensava en els ninots de la reina Lula!
        Jo també havia pensat fer algun dia un post sobre els noms, sobre les descripcions, sobre tot això. Però no sé quan.
        Muaks.

  7. Felicitats, Shaudin!
    Estic totalment d’acord amb Hemingway. I encantada i meravellada amb la descripció de com crees els teus personatges. Els teus personatges són vius, i és molt difícil, però també és com un joc, crear-los amb aquesta vitalitat.
    Ja tinc ganes de tenir el teu llibre en les meves mans.
    Una abraçada

    • Gràcies, Maria Teresa. He llegit noveŀles ben escrites, amb una història original o interessant, però els personatges sembla que no tinguin ànima, d’allò que tant te fa el que els passa o els pugui passar. Potser també te n’has trobat d’aquestes. I, noia, amb personatges així una noveŀla no pot rutllar.
      Sí, de vegades és difícil, tot i que per mi és molt més fàcil crear personatges vius que moltes altres coses que comporta una noveŀla. Potser perquè m’agrada molt fer-ho. Però amb els personatges “dolents”, els realment molt dolents, no me n’acabo de sortir bé, em sembla.
      Un munt de petons!

  8. Jesús (Xess) ha dit:

    De ninots res, que els fas ben creïbles!!!

  9. juli salvà ha dit:

    Jo que he llegit tots els teus llibres els teus personatges no me semblen ninots

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s