Títols de llibres

Alguns escriptors diuen que una noveŀla no esdevé clara fins que no s’ha intitulat. Si m’ho he d’aplicar, la noveŀla que estic escrivint deu ser més fosca que la nit, perquè falta poc per acabar-la i encara no té títol. Però m’hi oriento sense problemes. Tanmateix, un títol m’aniria molt bé per referir-m’hi sense haver de dir “la tercera noveŀla de la nissaga” cada vegada. I, és clar, arribarà el dia que l’hauré d’intitular, i no serà gens fàcil.

títols de llibres-1

De títols, però, em faig un tip de posar-ne, perquè els capítols en tenen i ja en van vint-i-cinc. En aquest cas no em costa gens trobar-los, ja que els capítols tracten un episodi concret. Aquí teniu alguns exemples: “La història de la guineu”, “Una sala i un cel de sang”, “Les gestes d’Alarús”, “L’Oceà dels Monstres”, etcètera. Però la noveŀla sencera tracta d’afers diferents, relacionats però diferents, i trobar un títol que els englobi tots és, i serà, un maldecap.

He tingut experiències molt diferents quant a intitular noveŀles. Les dues publicades de la nissaga van ser ben oposades en aquest sentit. Més enllà del somni no va tenir títol fins que feia dies que l’havia acabada del tot. Estava molt nerviosa, recordo, amb la noveŀla llesta i sense tenir ni idea de com anomenar-la. El títol em va venir de sobte en pensar en unes paraules que diu l’Anna, “ha de ser més enllà del somni”, i es va fer la llum. És clar, quin altre títol podria tenir si es tracta d’un somni que va més enllà? Pel que fa al segon llibre, Perduts a l’altre món em va venir al cap quan només havia escrit uns pocs capítols, però ja veia que seria una noveŀla amb un desenvolupament més precís que a la primera, i que tractava d’això, de diversos personatges amunt i avall perduts per l’altre món.

títols de llibres-2I ara em trobo que la tercera està tan curulla d’incidents i d’històries secundàries, arreplega i du endavant tants succesos de la primera i la segona noveŀles, i funciona en gran mesura com a pròleg de la quarta que, amb tot plegat, resulta un malson intitular-la. A més, un títol ha de ser suggeridor. No pot ser “Pròleg per la quarta” o “Es resolen moltes coses”, per exemple. Ni tampoc posar un títol que vengui i poc tingui a veure amb el text. Honestedat per damunt de tot, oi? Doncs moltes grans editorials americanes no ho veuen així. Segons diuen, el títol és el més important perquè és el que fa vendre un llibre; no els fa res que el contingut del llibre no valgui un rave si se’n venen centenars de milers gràcies al títol. I segons els articles que he llegit sobre els estudis que s’han fet sobre aquest tema, és cert. Fins i tot donen exemples de noveŀles molt conegudes (algunes de bones i tot) que no es venien, l’editorial els va canviar el títol i, apa, best sellers. Fa aŀlucinar!

Si ja em començava a preocupar no tenir títol per la tercera noveŀla, després de llegir aquests articles, la veritat, m’he posat una mica nerviosa.

I vosaltres, teniu alguna opinió sobre títols de llibres?

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 respostes a Títols de llibres

  1. Margarida Aritzeta ha dit:

    Estic completament d’acord amb tu, ve vegades el títol se t’apareix de sobte, molt aviat, i sovint és difícil trobar-lo. De vegades l’editor et proposa canvis. Estic d’acord que un títol és molt important perquè és l’ham que estira el llibre. Però cada novel·la és un cas diferent

    • Ben cert, Margarida, cada noveŀla és un cas diferent. Pel que fa als editors i d’altra gent, de les noveŀles en català ningú no m’ha proposat canvis. Però vaig equivocar-me amb el títol de la versió en anglès de “Més enllà del somni”, que és el mateix, Beyond the Dream. A mi em semblava bé, però la traductora em va dir que potser s’hauria de canviar a alguna cosa més impactant. No li vaig fer cas. Quan ja s’havia publicat, una amiga em va dir: “ja saps que hi ha centenars de llibres en anglès, potser milers, que tenen el mateix títol que el teu?”. Ostres, tenia raó, n’hi ha tants i tants que s’intitulen Beyond the Dream que trobar el meu és gairebé impossible. Fins i tot el president Obama en té un amb aquest títol!

  2. María ha dit:

    Me parece muy difícil escribir una novela pero especialmente dos momentos: el título y la primera frase.
    Con tantos amigos escritores es un buen tema de debate. Espero te aporten un poco de luz.
    En fotografía hay debate en cuanto a si deben llevar titulo o no. Para mi depende de la foto. En algunos casos el título sobra, la foto ya lo transmite todo. Pero en otras el titulo le aporta el valor a la foto, sobre todo, en mi caso, cuando quiero poner una nota de humor. La foto no tiene ningún valor hasta que el título se lo da. En algunos casos también me sirve para reforzar un punto de vista que queda medio oculto. O marcar una contradicción. O….
    Un abrazo

    • Hola María,
      Més que la primera frase, diria que en una noveŀla és problemàtic el primer paràgraf, les primeres pàgines. Tens molta raó pel que fa a les fotografies; si s’expliquen soles o vols afegir un toc d’humor (la primera teva d’aquestes últimes, que recordo molt bé, era aquella amb les dues illetes, no se m’oblidarà mai, així vam començar la nostra amistat). O si vols aclarir alguna cosa, és clar.
      Una abraçada!

  3. Anna M. Villalonga ha dit:

    Estic amb tu i amb l’Aritzeta. Pot ser un malson. Jo estic amb la segona novel·la i tampoc no tinc títol. A “La dona de gris” li va posar el Manel, i també a algun relat com “El violí mut”. La dona de l’Agustí Vehí era sovint l’encarregada de trobar el títol per als seus llibres.
    En fi, en cada cas pot ser diferent. A mi, en el cas dels relats, em costa menys. Potser perquè tot és més essencial i sense subtemes.
    També estic d’acord que un títol suggeridor ho pot canviar tot.
    Un tema més dins la casuística de la tasca d’escriure.

    • Ah, mira, Potato, m’acabes de descobrir d’on va sortir el títol de “La dona de gris”, no sabia que era cosa d’en Manel. Un molt bon títol: s’ajusta bé al contingut de la noveŀla i és suggeridor. Tampoc sabia el que m’expliques de l’Agustí Vehí (per cert, “Ginesta per als morts” és a la llista de Robarts, ja et diré si ha anat bé).
      Em passa com a tu, intitular els relats ho trobo molt més fàcil. Exacte, és més essencial i sense subtemes. Com més elements, personatges, subtemes, etc, etc conté un text, més problemàtic trobar el títol. És el que em passa amb la noveŀla que escric. A veure si no la podré publicar per falta de títol!

  4. Rosa Nebot ha dit:

    Segurament és veritat. Recordo el cas de Mercè Rodoreda, que havia intitulat la seva novel·la més famosa “Colometa” i el seu editor, Joan Sales, l’hi va fer canviar per “La Plaça del Diamant”. Segurament va ser un encert. Jo no he tingut mai problemes amb els títols; ja saps que només m’han publicat dues novel·les, i els títols em van sortir sols, com també els de les dues més que he escrit i que no publicaré mai. Tant i fa, doncs, els títols. Comprenc, tanmateix, que aquesta qüestió et neguitegi; sobretot perquè és la continuació d’una saga i convé que el títol sigui impactant.

    • Hola Rosa,
      Jo també ho sabía (sobre el títol de “La Plaça del Diamant”), i també penso que va ser un encert. Pel que fa als teus títols, són tots dos bons, però molt diferents l’un de l’altre. “Després de l’hivern” és suggeridor sense deixar de ser concís i molt ajustat al tema de la noveŀla. “Fang i llimones” és més figuratiu, i capta molt bé l’atenció de qui el veu. Bons títols, trobo, ambdós.
      Pel que fa a la meva, si tu, que ets l’única persona al món que la llegeix, veus alguna cosa que et sembli que engloba d’alguna manera tot el que hi ha, fes-m’ho saber. No cal ni que sigui el títol, senzillament si veus quina cosa ho engloba, m’ho dius. Qui ho sap, potser en algun moment et ve al cap.
      Petons!

  5. Marta Banús ha dit:

    Hi ha vegades que el títol se t’imposa gairebé des del començament i fins i tot condiciona algun aspecte de la novel.la. És el que em va passar amb el Safareig dels Morts que no es podia dir d’altre manera. Però no en tot el que he escrit, publicat o no, m’ha passat el mateix. El títol en cada cas arriba en un moment diferent. També és cert que em neguiteja més la primera frase o el primer paràgraf que el títol. Estic segura que entre tots el trobarem. Autor, editor, amics, lectors de confiança i altres participants.

    • Hola Marta,
      Sé a què et refereixes amb això que el títol s’imposa, que no es pot dir d’altra manera. Però en el meu cas, no sempre m’ha passat en començar la noveŀla.
      El títol de la tercera noveŀla de la nissaga em neguiteja fins a cert punt, perquè el que em neguiteja de debò és no trobar temps per escriure-la! El neguit fort, pel que fa al títol, vindrà quan l’acabi. Si no me’n surto, l’enviaré amb un interrogant per títol, hahaha, i a veure si l’editorial me’l troba, però espero sortir-me’n jo mateixa. El que puc fer, un cop el tingui, és preguntar als amics si troben que resulta.

  6. Dolors ha dit:

    Cert que és important el títol, i la portada. Més d’una vegada m’he quedat un llibre per un d’aquests elements, o per tots dos a la vegada.
    M’agrada molt el títol “Més enllà del somni” i també la portada, em van captar l’atenció al primer moment.
    També m’agrada “Perduts a l’altre món”.
    I ara li toca al tercer…. “Seguint el fil” “Fent via” “Espetec d’idees” “Perseguint l’horitzó”, hehehe estic descabdellant paraules d’una troca que tinc dins el cap…. però no puc ajudar si no en sóc l’escriptora 😉
    Segur que el trobaràs en el moment just, ànim!

    • Hola Dolors,
      A mi també m’agrada “Més enllà del somni”, és bonic i s’ajusta molt bé al contingut de la noveŀla. I la imatge de la coberta amb la brúixola. M’agrada més aquesta coberta que la de “Perduts a l’altre món”. Algun dia hauré de parlar de cobertes de llibres.
      M’apunto les teves idees. Moltes vegades descabdellar idees és el que cal per veure la llum. Gràcies!

  7. Jesús (Xess) ha dit:

    Sense haver llegit la novel•la no ens és possible ajudar-te, ja que no sabem realment (tret de quatre pinzellades que ens has anat insinuant) què és el que podem trobar-nos.
    Per cert, quina enveja Rosa Nebot!!!

    • En sóc conscient, Jesús. És dificilíssim encertar un títol sense saber de què va el llibre. Jo només parlava del problema que tinc, no pretenia pas que em busquessiu un títol, tot i que de vegades, per casualitat, alguna idea pot ser útil. El cas de la Rosa és diferent, és clar, però també li pot ser ben difícil per aquest llibre, amb tantes coses com hi ha.

  8. montse ha dit:

    Molt dificil

  9. juli salvà ha dit:

    Per lo vist és díficil trobar el títol, jo veig que molt d’escriptors l’agafen d’una frase del llibre. Salut Shaudin

  10. Pons ha dit:

    Si l’autor es realment famós el títol importa ben poc. Ara bé, si l’autor es poc conegut un títol es veu que fa bastant. Bé, per mi no, perquè sóc d’aquells éssers estranys que abans de començar un llibre s’ha llegit unes quantes ressenyes abans

    • Cert, Pons. No crec que a la Rowling la preocupessin gaire els títols de cada llibre de Harry Potter, un cop va ser l’escriptora amb més vendes de tota la història. Evidentment no és el meu cas.
      Jo també llegeixo les ressenyes abans, la majoria de vegades. Si en alguna ocasió em trobo un llibre desconegut, llegeixo la contraportada i, sempre, les primeres pàgines del llibre, per saber quin nivell literari sembla tenir.

  11. xavier ha dit:

    No he publicat mai cap escrit tot I que tinc un calaix de malsendreços.
    Mentre he escrit els esborranys, però sempre he deixat el títol pel final ja que tot I tenir un guió I pla de treball, el pes de cada part pot variar i només al final podría ser just/hones.
    En el teu cas on abarques tantes històries diferents és complicat i potser un títol comercial pot ser una bona solució. (La dent del Megalodon?)

    • Hola Xavier, contenta de llegir un comentari teu!
      En el cas de relats, no tant de noveŀles, de vegades un títol tot sol és el que dispara el relat. No sempre, però en ocasions sí. De tota manera cada escriptor és diferent. I cada història també. Escriure-la és el més important, després es pot veure millor per on van els trets, tal com dius.
      Hahaha! Havies de ser tu amb la idea del megalodon. Hi ha un capítol dedicat a L’Oceà dels Monstres (no puc revelar si surt o no surt un megalodon), però només un capítol.

  12. Griselda ha dit:

    Potser me’n vaig del tema, però t’ho volia comentar . Fa ja quatre anys vaig comprar “Mes enllà del somni” per la meva neta …. que tot just ha nascut fa uns dies… Quan tinguis el tercer amb títol, ja podré anar a comprar els altres dos de la nissaga! M’agradaria que l’Olivia tingués afició a la lectura, per falta de llibres que no sigui. Sort amb el títol!

    • Hola Griselda! M’havies comentat que tenies “Més enllà del somni” per la teva néta que no havia nascut, però vaig entendre que estava a punt de néixer. Que el compressis tan aviat ja era increïble, però ara em dius que va ser 4 anys abans de néixer! En qualsevol cas, felicitats per la petitona!!! Que contenta deus estar! Un petonet a l’Olívia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s