Que bonic!

Falta tan poc per saber el resultat! I no parlo de votar perquè jo ja ho vaig fer el dimecres, al consulat, després de tres mesos d’indagar i fer tràmits, no cada dia, però des de principis de juliol que he estat darrere de poder votar. I aquí a sota teniu el resultat.

P1030584

El meu fill va votar el mateix dia que jo, i un català que també viu a Toronto, i el divendres dos catalans més que han anat a Toronto des d’una altra ciutat. Hi vaig anar el primer dia que es podia votar i quan vaig arribar l’urna ja tenia un munt de sobres amb les paperetes. També m’he assabentat que el dijous i el divendres hi ha anat molta gent. Algunes persones han vingut des de Vancouver per poder votar —una distància de 3.358,60 km, que Canadà és molt gran!

Fa dies que estic nerviosa: em cauen els objectes de les mans, topo contra les coses més peregrines, em trobo que alço la veu sense solta ni volta… A les classes en faig de ben grosses. L’altre dia havia de mostrar uns powerpoints i en comptes de posar l’USB a la ranura de l’ordinador de la classe, vaig posar-hi el bolígraf, i no entenia perquè no entrava. El cap en un altre lloc —ja us podeu imaginar on el tinc—.

Estic nerviosa i iŀlusionada. Em sembla que tot anirà bé el diumenge. Ho seguiré per internet, perquè al Canadà de notícies sobre Catalunya 0. Espero que ara es dignaran a dir quelcom, però si ho fan probablement serà poca cosa. Encara bo que el dimarts em podré desfogar a la classe de cultura catalana. De fet he d’estar preparadíssima per explicar tot el que ha passat. Els estudiants només han tingut dues classes fins ara i encara van despistats. Ara bé, el curs està ple a vessar. No hi poden haver més de 30 estudiants, però en tinc 35, tot de gent encabida com pot a l’aula, esperant que algú deixi el curs per quedar-s’hi ells. S’estan demanant permisos per ampliar el nombre d’estudiants en aquest curs. N’hi ha que han vingut perquè estudiants de l’any passat els l’han recomanat, d’altres perquè estudiants d’aquest any ja ho fan.

Els professors no fan cap cas a res que pugui passar a Catalunya. Em sento força isolada pel que fa a aquest tema, res nou. Però quan veig el meu poble tan iŀlusionat com jo, tot i la distància, em sento molt acompanyada. És fantàstic sentir-nos així, que tots volem la independència (o una majoria; aviat sabrem quants som), que fem pinya tots junts per aconseguir-la; no sé com pot ser que hi ha qui té por. Com es pot tenir por si no s’està sol, si som tot un poble fent-nos costat els uns als altres? Que bonic és tot plegat! Que bonic!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Que bonic!

  1. María ha dit:

    ¡¡¡Que largo se está haciendo!!! … pero mañana por la noche sabremos cuantos somos los que nos puede más la ilusión que el miedo…
    Espero el post del próximo domingo celebrando que hemos empezado el camino hacia la independencia.
    De todos modos vigila con tus movimientos… no te vayas a hacer daño…. 🙂
    Un abrazo

  2. JepMaria ha dit:

    Et comprenc perfectament per que jo, tot i estan aquí a Catalunya també tinc neguit, il·lusió, esperança i no sé quantes coses més.
    Petons maca

  3. Gràcies, Shaudin pel teu post tan emotiu.
    Nosaltres també estem molt nerviosos i excitats, i el fet de poder trencar totes aquestes cadenes que ens han tingut lligats. Poder refer un país sense que Madrid ens robi i ens destrueixi les llibertats, poques, que hem obtingut. Sense haver d’aguantar tantes humiliacions i haver de demanar perdó per existir… això i moltes més coses, ens il·lusiona. Ens motiva fer un país sense intoxicacions, un país transparent, un país que pugui decidir amb el diàleg, un país sense tensions… un país obert, com sempre ha estat, i just.
    Des del primer dia ens van negar el diàleg, van mentir descaradament, ens van obligar ha estrènyer-nos encara més el cinturó quan a Espanya encara no n’havien parlat i ells només pensaven viure del mannà que provenia de Catalunya…
    Bé, gràcies pel teu suport incondicional i aquesta energia positiva que emanes. Gràcies, gràcies!
    Una abraçada molt forta,
    Maria Teresa

  4. Quico ha dit:

    No hi ha distància que l’emoció no pugui vèncer, Shaudin! I tu, com nosaltres o les catalanes de la Patagònia compartim la mateixa pell de gallina, les mateixes cuques que salten de panxa en panxa. Som un poble convençut de les nostres raons. Ara només falta que siguem suficients per superar les trampes i tupinades que l’enemic del nostre poble, l’estat espanyol, ha preparat impunement i a cabassos. #guanyarem

  5. Grocdefoc ha dit:

    Faig pinya amb tu, Shaudin!
    En el meu últim post al blog jo també expresso el que sento en aquests moments tan especials. Rep una abraçada des de Catalunya.

  6. Tura Nogareda ha dit:

    M’has possat els péls de punta al veure el teu vot i llegir el teu post….Catalunya necessita gent com tu…torna!!
    Una abraçada independent, des d’Olot.

  7. Joaquim ha dit:

    Una ullada a la bona voluntad
    Quien lo sigue, lo consigue.

  8. Dolors ha dit:

    Ja hi som a tocar!!!! Salut!

  9. Anna Villalonga ha dit:

    Jo sóc més escèptica respecte a què passarà en realitat, surti el que surti a les urnes. Però votaré amb la il·lusió de voler canviar-ho tot.

  10. Núria Garcia ha dit:

    Comparteixo des d’aquí el teu neguit i la matrixa il.lusió! Tot aquest procés, aquest camí que hem fet junts per arribar on som ara, ens ha fet treure el millor de nosaltres! Només per això ja ha valgut la pena! Tota aquesta energia positiva al servei d’un nou país! Invencibles!

  11. Gemma Colomé ha dit:

    Ha de ser “curiós” viure aquests moment tan i tan important des del’altre punta del món A qui tot bull i tot és quiet. Fa mereix pensar que passarem a la història, com a poble, com a gent col·lectiva i individual , igual que els de la guerra del 1714, però amb la sensació d’ alliberació, de justícia, de tornar a ser. Un moments molt especials.

  12. Bé, ja ha passat. I ara endavant sense fer ni un pas enrere! Fer una nova república no serà gens ni mica fàcil, sobretot quan tenim la immobilitat d’Espanya per fer-ho més difícil, però és alhora d’alló més iŀlusionant!
    Moltes gràcies pels vostres comentaris. Els vaig llegir tota contenta, però m’ha estat impossible respondre (la feinada que tinc a la universitat és aclaparadora).
    Una forta abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s