Sempre m’han fascinat les imatges reflectides a l’aigua o en un vidre. Tenen màgia. I són hipnòtiques, perquè m’he trobat mirant un d’aquests reflexos una llarga estona, com si volgués descobrir que hi ha més enllà de l’imatge emmirallada —potser un altre món?
No és estrany doncs que, quan duc la càmera, no pugui resistir el desig d’endur-me una d’aquestes imatges que desdibuixen els limits entre la realitat i una altra de paraŀlela.
Aquí en podeu veure algunes, totes de Toronto.
Sempre fan gràcia les imatges reflexades, no sé pas per que, però és una cosa general.
Em sembla que tens raó, Gemma.
Compartimos la fascinación por los reflejos (me pasa lo mismo con las sombras) como ya conoces. Supongo que el componente simetría juega un importante papel. Me fascinan también las simetrías (¡la verdad es que me gustan tantos temas!). Se consideran que son un símbolo de lo saludable.
Un abrazo
Y también el ideal de perfección y belleza.
Res, tu, ara em poso a buscar reflexos pertot arreu.
Efectivament, María, ja me n’he adonat. Però hi havia pensat, en la simetria. Saludable? Ei, doncs a fer fotos de reflexos! Una abraçada!
Una mostra preciosa de fotos amb reflexes, a mi també em fascinen…
Gràcies per compartir-les, una abraçada!!
Celebro que t’hagin agradat, Tura. Petonets!
Fotos amb reflexos si que fan pensar amb móns paral·les, son maques, una abraçada.
Gràcies, Juli! Una abraçada!
Crec que ens agraden pq ens permeten somniar
Jo també trobo que deu ser per això, Potato.
Meravellosos!
Moltes gràcies, Margarida!
Prova-ho, llençat corrents contra el reflex a veure si pots traspassar a l’altre mon 😛
No sé, no sé… En Harry Potter es llença contra la paret per anar a parar a l’estació paraŀlela i li va bé, però no estic segura que jo me’n sortiria amb el reflex, més aviat aconseguiria un bony al cap o trencar-me el nas.
A mi també m’agraden les imatges reflectides a l’aigua o als vidres. Tu ets bona fent fotos i, a més, tens una bona càmera.
Hola estimada Rosa,
Bé, la meva càmera és senzilleta; ja m’agradaria tenir-ne una de bona, tot i que potser em pesaria massa i la deixaria sempre a casa. Això de fer fotos ha estat una cosa força recent en el meu cas, i la veritat és que no hi entenc ni un borrall; quan veig fotografies de gent que en sap molt m’adono de la diferència. Però m’ho passo bé fent-ne; em fa una iŀlusió quan surten bé!
Em sembla que a molta gent ens agraden les imatges reflectides.
Moltes gràcies, Shaudin per aquestes fotografies. A mi també m’ha atret sempre aquesta dualitat i mai no l’he sabut fotografiar…. m’hi hauré d’aplicar més.
Vinga, doncs, Quico. Fas molt bones fotografies, per tant de segur que les imatges reflectides et sortiran bé.