16 d’octubre: 38 anys al Canadà

Ja ha passat un altre any: puf! 38 anys són molts, massa per ser tan lluny de casa. Però on és casa meva? Canadà o Catalunya? He viscut molts més anys al Canadà que no pas vaig viure a Catalunya, per tant, pel que fa al nombre d’anys, hauria de sentir Canadà com casa meva. No és així, però, no ben bé. Els records de la infantesa són molt vius, l’amor per la terra catalana molt fort i la meva llengua de debò continua sent el català. I ara, amb tot el que succeix a Catalunya, el meu pensament és allà. Pel que fa a la família, la meva mare i la meva germana són també allà, però el meu fill és aquí. Tanmateix, el meu fill, tot i haver nascut al Canadà i conèixer Catalunya només de quan hi ha estat de vacances, desitja poder viure a Catalunya, absolutament. Sembla, doncs, que aquests 38 anys viscuts a la terra del fred han tingut poc pes. Però són 38 anys, molts, i sé que la influència canadenca és també molt forta. No tant com la catalana, no, però déu n’hi do.

P1050246

Com que no tinc cap possibilitat de tornar a Catalunya, tret que em toqui la loteria, no cal que m’hi encaparri. M’he de quedar entaforada entre la neu.

Canadà té una natura espectacular, la gent és en general molt educada i de tarannà pacífic, amable, poc inclinat a la discriminació. És fàcil trobar feina; si no tens problemes de salut i estàs disposat a treballar a tota hora, tenir feina no és cap problema. Hi ha molt espai i tranquiŀlitat. Sí. I deixem de banda les coses negatives perquè no m’ajudarà gaire fer-ne una llista.

Només sé que enyoro amb desesperació la terra on vaig néixer. I que 38 anys són molts anys.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Canadà. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

30 respostes a 16 d’octubre: 38 anys al Canadà

  1. itaca2000 ha dit:

    38 anys a Canadà són molts. Massa com per no sentir-lo a faltar també si visquessis aquí, segurament 😃

  2. María ha dit:

    Difícil comentar el post de hoy. Me ha hecho recordar la investigación de campo que hicimos un grupo, cuando estudiamos la asignatura de psicología social, acerca de la inmigración.
    Si por lo menos tuvieses la opción de vivir aquí al jubilarte.
    Un abrazo

    • Hola María. No m’estranya que estudiessiu aquest tema. Entendre com se sent un immigrant no és gens fàcil per algú que no n’ha sigut, encara que es pensi que ho enten. Jo ho entenc molt bé, no només per ser-ne sinó també perquè visc envoltada d’immigrants (recents o de molts anys aquí; que han vingut de tot el món i per raons diferents). En podria escriure una tesi.
      Una abraçada!

  3. Jordi Canals ha dit:

    Tant és on t’estiguis Schaudin el que importa és el que sent el teu cor i això es percep quan se’t llegeix en català. Tens una escriptura que enamora. Segueix així per molts anys estimada catalonocanadenca. Ets una persona i escriptora extraordinaria.
    Una abraçada!

  4. Quico ha dit:

    38 anys són molts anys a tot arreu! I 38 anys anys fora de casa, en segons quins moments, encara deuen pesar més… Per si et serveix de consol, cosa que no crec, he fet un viatge mental fins l’estiu del 1977, que és l’any en què devies marxar. Em veig a mi mateix amb 38 anys menys, amb la meva parella que vaig conèixer aleshores… Despreocupat, vivint a Tiana amb “La Tràgica”, passant una calor de mil dimonis, i representant l’espectacle “Tripijoc-joc-Trip” a la festa major de gràcia; va ser l’estiu que em vaig enamorar, de lluny i a primera vista, de la Rosa; i també m’adono que no sé a qui pertanyo. O a qui vull pertànyer. Si a aquell xicot enamoradís i apassionat que quan mirava endavant hi veia una immensitat incerta que podia ser omplerta d’accions, idees i coses fantàstiques, o el pre-vell d’ara amb més certeses i menys camp, també, per somniar i recórrer… El dubte de a qui o a què devem la nostra pertinença, em sembla que és polièdric i inherent a la condició humana… Sempre, sempre, sempre ens queda curta la manta, almenys a mi… i encara no he trobat el lloc ni el moment exacte al qual pertanyo…

    • Efectivament, Quico, vaig marxar el 1977, a l’octubre.
      Entenc el que vols dir. En el meu cas, vaig marxar més que res per una raó: volia veure món. Tota la vida, des de ben petita, que volia veure món. I Barcelona m’avorria i em cansava (d’Espanya no cal ni parlar-ne). Volia viure en altres cultures, més lliures, diferents, amb més espai per desenvolupar-me. És molt llarg d’explicar. I m’atreien molt, també des de menuda, les cultures indígenes d’Amèrica.

  5. osalegre ha dit:

    Vull fer-te costat d’alguna manera. Jo tinc vint i cinc anys mes que tu. En fa vuit que treballo de manera precaria i haig d’acceptar estoicament la situacio, com tu. Estic amb una dona que estimo i vivim a un pis petit que era dels seus pares. Quatre dies a la setmana treballo a la millor botiga de Hi Fi de Sabadell. Quatre hores cada mati. Vaig a cases de gent molt rica que poden gastarse 5000€ en un televisor o 40000 en equips de musica per tota la casa. La principal preocupacio dels clients sol ser que no rallem el parquet amb els altaveus i que els cables quedin ben amagats. Al començar aquesta feina em feia sentir malament de veure amb els meus ulls com la crisi fa els rics mes rics i mes estupidament exigents.
    El botiguer diu que NO POT fer un contracte de jornada complerta i em va oferir 514€ al mes i jo ho he acceptat. (En proporcio guanyo mes que un mileurista.). Les tardes Puc visitar clients meus i defraudar hisenda sintonitzant TDTs, conectant equips i reparant petits aparells. Tambe soc tecnic freelance a una gran companyia de espectacles i em contracten per dia treballat per muntar equips de so a concerts, obres de teatre i actes publics de l’ajuntent de Barcelona.
    Sempre que he canviat de feina he pogut trobar una activitat que m’agrada i aixo em fa tirar endavant. Espero que tu tambe estimis la docencia, la escriptura i qualsevulla cosa que facis. Sapigues que des de Sabadell t’estimo i sento en mi les teves alegries i els teus patiments. He sentit anyorança, saudade i morriña quan he sortit a treballar fora : Iugoeslavia (1972), Alemanya (1990) i dues vegades que he estat a Anglaterra de vacances. El pitjor de tot van ser tres mesos a la presso Modelo de Brcelona. Em van agafar amb papers de la assamblea de catalunya. (any 1975, 31 octubre, aviat fara 40 anys, tu no havies nascut). Estava a 20 Km de casa pero no podia rebre visites perque ens van aplicar el “decreto antiterrorista”. Els papers deien nomes ” amnistia, llibertat, autonomia, coordonacio”. De la cel.la al pati cada dia, barrejats amb lladres i assessins que ens deies ” tontos del culo, mira que estar aqui por unas ideas, yo por lo menos lo hize por dinero”

    • Hola!
      Moltes gràcies pel teu comentari on m’expliques tantes coses. M’imagino que terrible devia ser haver-te d’estar a la Modelo, i la ràbia de ser allí per motius polítics, no pas per cap crim. T’he de dir, però, que dubto que tinguis 25 anys més que jo. I tant que havia nascut l’any 1975! Em sembla que et penses que tinc 38 anys —en fa 38 que visc al Canadà, però ja en tenia uns quants grapats quan vaig venir—. Sí, estimo escriure i la docència també (en aquest ordre).
      Endavant, i una forta abraçada cap a Sabadell!

  6. Josep M. Borrull ha dit:

    Bon dia Shaudin el dia 15 vaig ser al Parlament fent costat al president Mas. Et vaig recordar.
    Abraçada de Josep M.

    • Estimat Josep M.,
      Celebro que anessis a fer costat al nostre president, inculpat per haver posat les urnes! Jo també hi hauria anat d’haver estat a Barcelona. Mira, hi hauríem pogut anar plegats, com l’estiu del 2009 que vam anar junts a aquella manifestació. Gràcies per recordar-me, amic.
      Una forta abraçada.

  7. Anna Villalonga ha dit:

    Us estimo, a tu i al Yotin.

  8. lgarate2013 ha dit:

    ¿Qué te (os) voy a decir? Me ha parecido un post de alta tensión. No se puede decir nada tras leerlo y sentirlo y, sobre todo, conociéndote.
    Solidario con Josep M. Borrull y con el president. Una abraçada molt fort. Besarkada handi bat. Luis M. (K.)

    • Hola Luis María!
      Suposo que tu i la Marga ja sou a casa. No crec que encara doneu voltes per Nova York. Algun dia ja m’explicareu on vau anar després de Toronto —Niagara Falls i on més?—.
      Moltes gràcies pel teu comentari. M’imagino que no deu ser fàcil comentar el post; això em deia també la María, més amunt. També acabo de respondre en Josep M. sobre el president —mira que ser encausat per posar les urnes, és que costa de creure, els meus estudiants de cultura catalana no se’n saben avenir.
      Besarkada bat!

  9. Tura Nogareda ha dit:

    Deixa’t de punyetes, tu ets catalana de socarrel i el que has de fer, es tornar, que aviat serem independents! Gràcies pel post!
    Una abraçada des d’Olot!

  10. Griselda ha dit:

    Ja compres loteria, Shaudin ??

  11. Frederic Miralles ha dit:

    Em pasa el mateix pero 20 anys aEl salvador .Ara m’en entorno tan aviat vengui l’apar
    tament .Gracies pels teus escrits!

  12. juli salvà ha dit:

    Estic molt conten que estimis tant el teu País Catalunya. Una abraçada 🙂

  13. JepMaria ha dit:

    Hola Shaudin, recordo la sorpresa (però ho vaig entendre!) quan vaig saber que te’n havies anat al Canadà. Només soc un amic que et recorda amb enyorança.
    Petons del nen dels patins

  14. Gemma Colomé ha dit:

    38 anys son tota una vida. Trobo curiós que no en sentis canadenca, ni que sigui una mica, sobretot havent passant tantes coses i haver tingut un fill allà. També és molt estrany que a ell l’hi agradaria marxar.
    Espero que pogué-ho tornar- ❤

  15. Pons ha dit:

    38 anys al Canadà són més dels que he estat jo a Catalunya! i això que sempre hi he viscut 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s