La Dolors de Besalú

En aquest bloc us he parlat de molta gent: lectors jovenets i eixerits, amics que publiquen llibres o que han rebut premis, i de persones famoses. Tanmateix, en conec d’altra que ni és joveneta ni publica ni és famosa, però que val la pena conèixer. No sé si recordeu que en un article sobre les meves classes de cultura catalana em referia al poble català. Si fa no fa deia que a les classes, a més de parlar de reis o polítics, d’escriptors, arquitectes, músics, pintors, de tot de gent que apareix en els llibres sobre la nostra història i que ha contribuït a fer gran la nostra terra, els parlo també de gent que no surt en els llibres i, tanmateix, fa prosperar el nostre país.

Quan els estudiants em pregunten: “Com és que coneixes tanta gent interessant?”, els responc, amb un somriure: “Perquè ja sabeu que sóc part d’un poble interessant”.

I entre totes aquestes persones de les quals els hi parlo hi ha la Dolors, una amiga de Besalú a qui conec des de fa set anys llargs, tot i que mai no ens hem vist (fotografies a part).

Va ser per casualitat que vàrem entrar en contacte, quan vaig publicar un comentari al coŀlectiu Català Sempre i una tal Dolors va respondre, però va clicar el botó equivocat i en comptes de respondre al grup de discussió em va respondre a mi personalment. I d’aquí va néixer una amistat que encara perdura. Ens vam comunicar moltes vegades amb missatges, mesos després vam entrar en contacte al facebook i quan vaig estrenar aquest bloc de seguida s’hi va subscriure i em comenta els posts força sovint. Quan vaig anar a Barcelona l’estiu del 2009 i vaig fer una presentació de Més enllà del somni a la Catalònia, ella no podia venir però va encarregar a un parell d’amics que es trobàven aquell dia a Barcelona que hi anessin i li portessin un exemplar de la noveŀla a ella, signat, els hi va recalcar.

I qui és la Dolors?

Doncs viu a Besalú i d’allí és. Ensenya en una escola de Banyoles i s’ha fet un tip de passar els meus contes als seus alumnes —els anomena “els meus nens”—. Una vegada els va fer escriure un conte basat en un dels meus i després dos dels alumnes me’ls van enviar amb un missatge —em va fer una iŀlusió!—.

La Dolors llegeix molt, i sap escriure d’allò més bé. Ho sé perquè fa anys ella tenia un bloc on parlava, entre d’altres coses, de llibres, i em va fer una ressenya molt bona de Més enllà del somni. També li agraden les iŀlustracions —fa descobertes magnífiques d’iŀlustradors de tot el món— i l’art pictòric en general. Ella mateixa dibuixa i pinta, a l’oli, amb acrílic, rotuladors, llàpiços i fins i tot cafè —en té centenars i en podeu veure algunes al llarg d’aquest escrit—. Les seves pintures i dibuixos solen ser plens de coloraines i comuniquen l’alegria de viure, tal com és ella; una persona alegre i plena de vida, però en la justa mesura, sense ser cap ximpleta.

Ja sabeu allò de “un poble unit, alegre i combatiu”, doncs quan ho sento o llegeixo em fa pensar en la Dolors, així la veig, perquè a més ella és molt independentista. Per mi la Dolors de Besalú és una part rellevant d’aquest poble.