Un refredat i una descripció

Aquest hivern és suau, uns 12º sota zero, però vàrem estrenar el retorn a les classes, el 4 de gener, amb una davallada a 25º sota zero. I l’aula on impartia la classe a les 9 del matí tenia les finestres obertes! Afegim-hi que la calefacció no anava bé i em teniu fent la classe a 25º sota zero. Amb tot plegat (uns dies molt freds amb la calefacció fent l’enze) vaig acabar amb un refredat de mil dimonis i havent de canceŀlar classes. Encara estic treballant a tota hora per recuperar les classes perdudes. Per això us faig un post curtet, un paràgraf que es troba a la noveŀla no acabada. Ja em direu què us sembla.

Hawaii

El blau profund de l’oceà s’estén fins a perdre’s en un horitzó remot, confós amb el cel. De dalt de l’espadat estant, en Tam, silenciós, embadocat, se sent molt petit. Aquell espai desmesurat l’aclapara. Els penya-segats, tots retallats i amb penyals punxeguts de vessants impossibles de descendir, són d’una alçària imponent —l’aigua és tan avall que gairebé ni es veu com s’arrissa en petites onades—. A penes hi ha platja a baix, es fixa en Tam, i les que es veuen estan totes indefenses amb l’oceà enfront i les parets escarpades, grises i verdes, al darrere. És un paratge solitari, aliè, d’una grandesa colpidora.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

29 respostes a Un refredat i una descripció

  1. María ha dit:

    Lamento mucho tu resfriado. Me resulta difícil entender que en un país tan “desarrollado” (no se que palabra es la más apropiada) se os obligue a hacer clases en esas condiciones. En Facebook somos muchos los que vamos descubriendo un Canadá alejado de ese país maravilloso que habíamos creído. Recuerdo también tus respuestas.
    Gracias por anticiparnos de vez en cuando pequeños fragmentos de la novela que tanto esperamos leer y tu poder acabarla.
    Cuidate y un abrazo

    • Hola María,
      Bé, Canadà té moltes coses bones, algunes boníssimes, però no és cap paradís.
      Tal com va tot, no sé pas quan acabaré la noveŀla. Cada setmana em dic “aquest dissabte o diumenge n’escriuré una mica”, però és impossible. Mira, ahir tot el dia preparant classes (només un moment per fer el post) i tota la nit igual —no he dormit ni un minut!— i avui igual. Gairebé no veig la pantalla. En fi, tant me faria si trobés temps per escriure la noveŀla, però no hi ha manera.
      Una abraçada!

  2. Jordi Canals ha dit:

    Espero que estiguis millor. Feliç diumenge Schaudin!

  3. yeagov ha dit:

    Espero que et recuperis del refredat. Em sorprèn que us facin treballar en aquestes condicions. Aquí no arribem a aquestes temperatures tan baixes que teniu al Canadà però recordo quan anava a l’escola i algun hivern fred a 2 graus dins de la classe degut a problemes amb la calefacció, amb l’anorak, bufanda i guants. Amb les temperatures que teniu en aquesta època deu ser difícil prendre apunts amb uns guants gruixuts.
    Et recomano un termo amb brou de pollastre, Shaudin.

    • Ja el porto un termo amb brou de pollastre! Hahaha! Ben cert. I un altre amb cafè o no puc aguantar, certs dies, treballar 12 hores a la universitat.
      El 4 de gener els estudiants no prenien apunts (impossible amb els guants), però jo havia de fer anar l’ordinador (pels power points) i només podia anar posant les mans a les butxaques.
      Una abraçada!

  4. boladevidre ha dit:

    Saps que tinc debilitat per les illes, el mar, els espadats i la mirada posada en l’horitzó de qualsevol mar que em proposi somniar. No cal que et digui que la foto il·lustra perfectament l’esplèndida mostra del teu relat. Sembla que comença el compte enrere; això és bo pels que esperem la continuació de la trilogia.

    • Hola Quico,
      Tinc la noveŀla aturada des de fa mesos. M’és absolutament impossible trobar temps, i mira que en tinc ganes, d’escriure-la! Per falta de ganes no serà, de fet em frustra molt aquesta manca intolerable de temps per escriure. I només em queden 3 capítols (n’hi ha 27 d’escrits), la qual cosa encara és més frustrant. Sóc capaç de trobar temps pels posts del bloc (amb esforç) o escriure un conte per Nadal, perquè el temps emprat no és gaire, però una noveŀla requereix unes quantes hores seguides de concentració i unes quantes hores seguides no les he tingut d’ençà finals d’agost.
      Em fa contenta que t’agradi la mostreta de la noveŀla. Les descripcions no són el meu punt fort, per tant m’has fet feliç.
      Tinc unes ganes de poder-te dir: “Ei, Quico, comencem a preparar el vídeo de la noveŀla 3!”. Però hem d’esperar.

      • Quico Romeu ha dit:

        Trobaràs el temps. El tindràs a ben segur. I a més, no et puc imaginar desconnectada; estic convençut que mentalment, els tens més que escrits aquests tres capítols i això mai no es perd. Es millora, perquè la memòria és selectiva. A veure si aquest estiu ja comencem a escalfar motors per al tràiler.

        • Escric molt dins del cap, tens raó en això, i és una gran ajuda, però tot i així quan t’enfrontes al paper comencen els problemes. Tant de bo aquest estiu sigui l’hora del tràiler. Espero que síííí!

  5. Dolors ha dit:

    És un paratge solitari, aliè, d’una grandesa colpidora i d’una bellesa espaterrant 🙂
    Cuida’t!

  6. juli salvà ha dit:

    Desitjo que milloris del refredat i a mi també me sorprén que no tingueu calefacció. Una abraçada des de ses Illes 🙂

  7. Tura Nogareda ha dit:

    Cuida’t molt Shaudin!!
    Una abraçada des d’Olot!

  8. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    El q penso és que és una injustícia que no tinguis diners suficients per dedicar-te a escriure.
    Au, ja ho he dit !!

    • Anna M. Villalonga ha dit:

      ui, això és un clàssic. A Catalunya es poden comptar amb una mà els autors que viuen de la literatura.

    • Hola Gemma, m’encantaria poder fer el que dius, però sé que no passarà, entre d’altres coses pel que et comenta l’Anna Maria. I no em fa res impartir classes a la universitat, de fet m’agrada molt, però no en les condicions que ho faig. Seria feliç si tingués prou per només ensenyar la meitat dels cursos que ensenyo i dedicar la resta del temps a escriure. Això ja seria molt, seria fantàstic, sobretot si no m’hagués de preocupar pel futur (que vol dir “d’aquí a uns pocs mesos tindré prou per viure?”). Un petonàs! I cuida’t el braç!

  9. Pons ha dit:

    Hivern suau diu, llavors els 6ºC de mínima i 19ºC de màxima que tenim avui aquí què és?

  10. Jesús (Xess) ha dit:

    I nosaltres aquí a punt de guardar abrics…

    3 capítols!! Amb una mica de sort el comprem per Sant Jordi!! Iuuupiiii!! 🙂

    • No t’animis tant, Jesús. Encara que l’acabés en uns pocs mesos, després s’ha de revisar de dalt a baix amb molt de compte (sobretot quan es tracta d’una saga i has de pensar en tot el que hi ha a les dues primeres noveŀles i que hi haurà a la següent), enviar-la a l’editorial que la llegirà quan pugui (han de trobar el moment que tenen molta feina), després esperar les galerades, revisar-les, aleshores esperar les proves de la imatge per la portada, aprovar-les o no, i finalment esperar que l’editorial decideixi quan és un bon moment per publicar la noveŀla. Amb Perduts a l’altre món, només la part de l’editorial va tardar un any.

  11. Anna M. Villalonga ha dit:

    Tam, Tam, Tam!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s