Un adéu doble

Només uns mots sobre dos escriptors que, amb hores de diferència, ja no són entre nosaltres: Harper Lee i Umberto Eco. No s’assemblen, cadascun té una manera d’escriure molt diferent de l’altre, però ambdós han deixat una forta empremta dins la literatura. I amdós m’agradaven molt, o hauria de dir “m’agraden” perquè el que realment m’agrada és el que van escriure i això ens ho han deixat.

No em posaré a referir les exceŀlències de la seva obra; les sabem molt bé i avui tota la xarxa en va plena. Tan sols es tracta d’un adéu als seus autors i el meu agraiment per tot allò que van escriure —Harper Lee una sola noveŀla i Umberto Eco molts llibres—. Textos que em van impactar i que formen part de qui sóc.

un adeu doble

I acabo amb dues curiositats.

La primera és una pregunta: Per què la noveŀla de Lee, To Kill a Mockingbird, s’intitula en català Matar un rossinyol? Fa molts anys que m’ho pregunto. Un rossinyol, en anglès, és un nightingale, i a més no hi ha rossinyols a Amèrica, on passa la noveŀla.

Pel que fa a Umberto Eco, ja us vaig explicar fa temps (aquí) que va escriure El nom de la rosa a la biblioteca Robarts, la que tinc davant de casa, i sembla que es va inspirar en aquesta biblioteca per crear la que trobem a la noveŀla.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Un adéu doble

  1. María ha dit:

    Recuerdo la historia de la biblioteca Robarts. En cuanto al título de la otra novela, siempre resulta un misterio las traducciones de los títulos, tanto de novelas como de películas.
    Acuérdate de vez en cuando de respirar
    Un abrazo

  2. boladevidre ha dit:

    SINSONTE (Mimus polyglottos, anglès: Mockingbird)
    El Mimus polyglottos és un ocell de la família dels mímids que habita arbusts, matolls i terres de conreu de Mèxic, Antilles, Bahames, Estats Units i zona limítrofa del sud de Canadà.

    Nom científic: Mimus polyglottos
    Rang taxonòmic: Espècie
    Rang taxonòmic superior: Mimus
    Símbol de: Texas, Mississipí, Florida, Arkansas, Tennessee, Carolina del Sud

    Sembla, a més, que alguns individus o subespècies tenen dues característiques que a mi personalment me’l fan “simpàtic”, i és que ocupen els nius d’altres ocells per posar-hi els ous i a més són capaços d’imitar els cants d’altres ocells.

    Potser aquestes especialitats de la casa van ser les que van inspirar l’autora. Probablement la traducció de Mockingbird per Rossinyol (o Ruiseñor en la versió castellana) vingui donat perqùè no sembla tant atractiu, ni et dóna la mateixa primera imatge un títol com “Matar un Sinsote”, que “Matar un Rossinyol”. D’entrada, amb Sinsote, no sabríem de què ens parlen. I la imatge de rossinyol és la d’un animaló bell, fràgil i que resulta absurd i cruel, matar-lo, probablement tant com a un Sinsote. Especulacions, però, perquè amb els títols s’han fet veritables barrabassades. Hi ha una delícia de pel·lícula de l’Ettora Scola (segueixo mantenint la teoria que els genis se’n van de tres en tres) que es diu “C’eravamo tanto amati” (Ens havíem estimat tant) i que és una història tendra, dura, emotiva i lúcida sobre l’amistat iniciada durant la guerra- amb amors inclosos -, entre quatre amics, tres homes i una dona i al llarg de tota la seva vida. Aquí van fer la barroeria de traduir-la per “tres hombres y una mujer”, amb un cartell que era un dibuix on es veia una dona al llit i tres homes ballant al voltant d’aquest. Es va estrenar el 74 i jo, amb 22 anys, vaig anar-la a veure pel cartell, a veure si hi havia “marro”…. Per sort vaig descobrir una de les pel·lícules que més m’han enamorat mai, i amb ella un director que es deia Ettore Scola. Els camins dels títols són inescrutables…

    Gràcies per recordar-nos junts a Lee i Eco. Ara podran riure i emocionar-se amb l’Scola allà on siguin.

    • Wow, Quico! Moltes gràcies per l’explicació. Evidentment no podem intitular-lo “Matar un sinsonte”, hahaha! Un mockingbird i un rossinyol són força diferents, però això no és el problema que trobo amb el títol, sinó que no hi ha rossinyols a Amèrica i em resulta molt estrany que es referiexin a un rossinyol a Alabama com d’un ocell típic d’allí quan segurament la majoria de gent no sap ni què és un rossinyol. Recordo quan ensenyava llengua catalana i em costava que els estudiants canadencs entenguessin què era un rossinyol. De segur que haurien pogut trobar un altre ocell més adient per la traducció de la noveŀla. Acabo de mirar com l’intitulen en francès: “Ne tirez pas sur l’oiseau moqueur”. Perfecte! La traducció al castellà és “pájaro burlón”, però només es pot dir mimus polyglottos en català (el nom científic). Potser és hora d’afegir un mot nou als nostres diccionaris.
      Vaig veure la peŀlícula d’Scola fa molts anys, però aquí al Canadà, en un cinema de barri (ja no existeix, com molts d’altres) on feien moltes peŀlícules italianes amb subtítols en anglès. Aquí s’intitulava “We All Loved Each Other So Much”, com el títol en italià.

  3. Anna M. Villalonga ha dit:

    Saps que comparteixo al cent per cent les teves paraules. Pel que fa al tema del rossinyol, crec que l’explicació pot ser molt senzilla. Aquí, tant a Catalunya com a Espanya, tant en català com en castellà, el “rossinyol” o el “ruiseñor” són ocells simbòlics en relació amb la bellesa del cant, la finor, l’amor i la natura. Com que el títol de la novel·la també és clarament simbòlic, crec que aquí “rossinyol” o “ruiseñor” funciona perfectament, recull perfectament la simbologia del títol, que potser un altre ocell no hauria recollit igual. Té raó el Quico, a més. Què coi és un sinsote?

    • Ho sé, Potato.
      Acabo de respondre a en Quico sobre el títol. I hi ha d’altre simbolisme en un mockingbird: mai no surten del petit territori on viuen.

      • Anna M. Villalonga ha dit:

        a mi no em sembla tan important, la veritat. Jo crec que era important precisament que aquí la gent entengués el símbol. Per això es tradueix, per als d’aquí
        No sé si ho diu irònicament, però això que comenta en Pons és vàlid

        Aquí no tenim Mimus polyglottos (Mockingbird) i rossinyol mola, què volies que posessin un colom? no té glamour.

        • A mi tampoc em sembla important, Potato. En vaig parlar com d’una cosa curiosa. Com li deia a en Pons, se’m fa estrany que a Alabama parlin de rossinyols; és com si en un relat que passa a Catalunya es parlés de ‘gallitos de las rocas” (de l’Amazonas), però no té més importància. Pel que fa a en Pons, té molt sentit de l’humor.

  4. Grocdefoc ha dit:

    Comparteixo amb tu el sentiment. En el cas de la novel·la de Harper Lee, no he llegit el llibre però fa anys vaig veure la pel·lícula (em va agradar). I aquests dies, precisament, estava rellegint el llibre d’Umberto Eco “Cinc escrits morals”… Una abraçada, M.Pilar

    • Hola M. Pilar,
      A mi m’encanta la peŀlícula també. És més concisa, sense deixar-se res essencial de la noveŀla. De fet, la noveŀla alguna vegada s’allarga massa sense necessitat, però aporta més sobre la societat que descriu.
      Jo intentaré rellegir El nom de la rosa; fa anys que no ho he fet.
      Una abraçada i cuida’t!

  5. Juli Salvà ha dit:

    Jo fa uns quants anys que llegeixo bastant, abans no llegia. A Harper Lee no l’he llegida, tinc els seud dos llibres i la llegiré i d’Umberto Eco he llegit “En el nom de la rosa” i he vist la pel·lícula. Els dos m’agraden molt. Una abraçada, Juli

  6. Pons ha dit:

    Aquí no tenim Mimus polyglottos (Mockingbird) i rossinyol mola, què volies que posessin un colom? no té glamour.

  7. Tura Nogareda ha dit:

    Gràcies Shaudin pel teu post setmanal, no saps com aprenc amb tu i els enllaços de l’Anna Maria; és un plaer llegir-vos!

  8. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    Sols coneixia l’Umberto Eco i m’agradava força.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s