Dickens, i dues versions de la mateixa història

Trames enrevessades però planificades amb molta cura, crítica social i profusió de personatges són alguns aspectes de les histories que coneixem tan bé: les noveŀles de Charles Dickens. Tanmateix, tot i que la seva obra ha esdevingut una part important de la literatura d’occident, sembla que avui en dia ens n’hem apartat força. Les raons no les tinc clares, però em sorprèn, perquè trobo Dickens força contemporani.

A mi m’agraden molt les noveŀles de Dickens, sobretot les de la segona època, com ara Bleak House, Hard Times o Little Dorrit, més fosques, amb trames més complexes i amb una crítica social força més radical. He gaudit moltes vegades de Little Dorrit, una noveŀla sobre l’empresonament —real i metafòric— i les aparences; una història intricada amb gairebé un centenar de personatges, alguns boníssims i molts de corruptes o decebedors.

little-dorritLa Petita Dorrit, o Amy, el personatge principal, és una noia que viu a Marshalsea, una presó a Londres per a deutors. I en aquesta mateixa presó va viure Dickens quan tenia 12 anys i el seu pare va ser tancat allí per deutes, un fet que va marcar per sempre l’autor. En aquestes presons no només hi ficaven la gent amb deutes, sinó que les seves famílies també hi anaven a parar. La família hi vivia però podia entrar i sortir; el deutor hi estava tancat. La família de Dickens hi va viure només uns mesos, temps durant el qual el petit Dickens anava a treballar a una fàbrica per tal de mantenir la família, però a la noveŀla el vidu William Dorrit ja fa 25 anys que hi viu. La seva filla, la Petita Dorrit, com se la coneix, hi va néixer i mai no ha conegut cap altra llar que aquesta presó. Ella és qui aconsegueix posar un plat a la taula, anant cada dia amunt i avall fent diverses feines a les cases de gent amb medis, i qui es cuida del pare, que amb tants anys a la presó ha esdevingut una persona difícil.

Plaque_on_the_remaining_wall_of_the_Marshalsea_prison,_London,_December_2007

No em solen agradar les adaptacions cinematogràfiques de textos literaris, tret d’uns pocs casos entre els quals he d’incloure la mini sèrie Little Dorrit que va fer la BBC l’any 2008, una producció magnífica que gairebé emula el llibre de Dickens; de fet el modernitza amb uns diàlegs més àgils que els de la noveŀla. És la mini sèrie més costosa que ha produït la BBC, i es nota, però és l’exeŀlent adaptació de l’obra literària que crida l’atenció. I per damunt de tot ens admira la interpretació dels actors. Ja sabem que els actors anglesos sempre fan un treball fantàstic, i només cal veure aquesta mini sèrie per adonar-se’n.

miniseries

El paper de la Petita Dorrit està interpretat per una actriu molt bona però aleshores desconeguda, Claire Foy, però els altres actors són ben famosos. arthurTrobem a Matthew Macfadyen, a qui vam veure en el llargmetratge de 2005 Pride and Prejudice, i que té una llarga trajectòria dins del teatre i la televisió. Resulta perfecte per interpretar Arthur Clennam, l’home honest, força innocentot, que vol ajudar la família Dorrit i també comprendre per què la seva mare el rebutja. La mare l’interpreta l’actriu Judy Parfitt, molt coneguda tant a la televisió com al teatre; esplèndida en el seu paper de dona dura, freda, impossibilitada a la cadira de la que no sembla moure’s mai, en una casa plena de pols (fins i tot en cau del sostre). I jo vaig gaudir particularment de les interpretacions de Tom Courtenay i d’Andy Serkis.

william dorritTom Courtenay va saltar a la fama de molt jove amb el seu paper protagonista a La soletat del corredor de fons (1962). Com els passa a molts actors anglesos, a Courtenay no li interessava el cinema sinó el teatre, per tant el seu treball ha estat majorment a l’escenari. En aquesta mini sèrie fa el paper de William Dorrit, l’home empresonat durant 25 anys per deutes i el pare de la Petita Dorrit. El seu treball és tan superb que quan vaig veure la mini sèrie i actuava Tom Courtenay moltes vegades anava una mica enrere per tornar a veure la seva actuació. William Dorrit és un home ple de contradiccions: de vegades arrogant i d’altres humil; ara cruel i ara tendre; vol la seva llibertat però té por de l’exterior; necessita companyia i per tenir-la pot arribar a ser despietat, però es penedeix de les seves accions en unes escenes que Courtenay fa que ens quedem amb la boca oberta; la seva interpretació és subtil, creïble, plena de matisos.

mr dorrit

Pel que fa a Andy Serkis, es conegut sobretot per fer personatges generats amb ordinador (Gollum a El Senyor dels anells, el simi Caesar a Rise of the rigaudPlanet of the Apes, o el capità Haddock a Les aventures de Tintin d’Spielberg). A Little Dorrit, però, tret que du un nas postís, és ell mateix qui actua, sense interferències d’ordinadors. Interpreta Rigaud (o Blandois o Lagnier), un assassí amb diversos noms; malvat i oportunista, alhora que extravagant, captivador i amb sentit de l’humor; una ombra fosca que recorre la història i que és molt lluny d’un dolent de cartró. És aquest personatge qui aconsegueix descobrir el misteri que envolta la Petita Dorrit i la família Clennam. Els que hem llegit la noveŀla, no podem imaginar-nos un Rigaud més escaient que l’interpretat per Andy Serkis.

rigaud-amy

A Little Dorrit, noveŀla i mini sèrie, ens trobem amb una societat on destaquen l’hipocresia i l’engany, els explotadors i els parasits. Una societat dominada per la burocràcia i pel capitalisme desenfrenat, on no manquen els escandols bancaris, com veiem amb el personatge Mr Merdle, un banquer que causa la ruina de centenars de milers de persones per les seves especulacions fraudulentes. Realment estem parlant de principis del segle XIX?

Nota
Us he trobat una versió subtitolada en castellà (no n’hi havia en català). Llàstima que la fotografia no tingui ni la meitat de qualitat que té el DVD. Només heu de deixar que youtube vagi canviant els episodis, però la llista és a la dreta.

Little Dorrit

L’acaben d’eliminar al Youtube. Bé, doncs, aquí teniu el tràiler:

Tràiler de Little Dorrit

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema, Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a Dickens, i dues versions de la mateixa història

  1. María ha dit:

    Gracias por este interesante análisis de la pequeña Dorrit. En el último párrafo entiendo porque consideras que Dickens sigue siendo actual. Unos pequeños cambios y vale para dos siglos más tarde.
    Un abrazo

  2. Raquel Gámez Serrano ha dit:

    Molt interessant! La buscaré! Gràcies, Shaudin!

  3. Marta Valls ha dit:

    Em va agradar molt “La petita Dorrit”. Dickens m’agrada molt. Gràcies per posar aquesta ressenya tant exhaustiva.

    T’envio una abraçada molt forta Shaudin!!

    Marta Valls

  4. 28b15a ha dit:

    Jo també la trobo molt interssant i la cercaré- Moltes gràcies Shaudin, una abraçada. Juli

  5. Anna Villalonga ha dit:

    Ja saps com m’agrada Dickens, jo vaig veure una versió antiga, en cine, de Little Dorrit. Gràcies, Potato.

  6. boladevidre ha dit:

    Molt interessant l’article. Molt. Llàstima que la col·lecció de Youtube, estigui bloquejada per la BBC… m’has fet venir moltes ganes de veure-la i la buscaré, doncs la BBC acostuma a fer una produccions molt acurades.

  7. Fina ha dit:

    Excel.lent resenya Shaudin! Gràcies per recordar-nos meravelles de la literatura ja clàsica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s