Una cançó

En un episodi de la meva noveŀla Les urpes del drac —que bé poder dir el títol!—, un personatge canta una cançó. Mentre m’empescava la lletra tenia al cap la música de “Angel of the Morning”, una cançó força popular (si més no a l’Amèrica del Nord), amb una lletra que res no té a veure amb la meva. Us he trobat un vídeo amb la cançó original, amb la versió que més m’agrada i que apareix en un episodi de la sèrie Friends.

A sota teniu la meva lletra i més avall el vídeo. Per sentir la part de la cançó que correspon amb la meva, poseu el vídeo de 0:14 a 1:15. Després es repeteix. Ja em direu si resulta.

No hi ha sol, ni cel ni mar
si el teu rostre es ple de nit,
no sé com puc apagar
la tristor dins del teu pit.

No puc deixar-te d’estimar,
la teva pena em fa plorar.

Sisplau somriu-me, estimada, somriu
sisplau el teu somriure, nena, somriu
sisplau somriu-me, estimada, somriu.
Llavors a poc a poc, ens acomiadarem, per sempre.