L’hivern que no se’n va, i un trosset de Les urpes del drac

No tinc temps d’escriure, és un fet, no cal que m’hi encaparri, no, però dins del meu cap els mots s’entrellacen i giravolten entorn d’històries que sorgeixen aquí i allà i em demanen que les permeti crèixer. I com voldria deixar que s’escampessin sobre el paper, o una pantalla blanca, tant és. Però tanco els ulls perquè no surtin com llàgrimes de frustració, perquè ara no toca, mai no toca, escriure, sempre toca treballar.

He passat unes setmanes amb un gran embull laboral, sense pràcticament dormir; ara sembla que s’acaba i segons les últimes informacions en surto victoriosa —una victòria molt merescuda—, però físicament estic feta un nyap, i el polar vortex amb neu, molt vent i una forta davallada de temperatura, no ajuda gaire.

2 d'abril-2016

Som, a més, a les acaballes d’aquest any acadèmic amb la feinada de correccions d’exàmens i assatjos que tot just comença. Quan ho acabi tot, en unes setmanes més, m’han d’operar i, en conseqüència, he d’anar diverses vegades a l’hospital perquè en facin proves. Amb tot plegat, no tinc temps ni per aquest bloc. Per tant, avui, només us copio un trosset que vaig escriure fa segles (sembla) de Les urpes del drac. Us poso una X on hi ha el nom d’un personatge.

Petit fragment de Les urpes del drac

La patrulla de vigilància deixa el camí que ve de la Vila i s’endinsa en el conjunt de barraques que s’apilen entre els arbres del bosc; habitatges miserables, tots iguals, com iguals també semblen les criatures potianes que hi ha per allí —els mateixos parracs, la mateixa tristor als ulls— i que s’han quedat immòbils en veure els homes vestits de cuir vermell. Ja fa temps que els soldats recorren les rodalies de la Vila també de dia, no només en fer-se fosc, i regiren les barraques per si hi troben algun potià amb edat de treballar els conreus. Però no n’hi ha mai cap perquè fins i tot els potians malalts i els vells són duts als camps per les seves famílies, no fos cas que els rocdurians els trobessin a casa. Els menuts que es poden estar sols i encara no tenen l’edat oficial per treballar —8 anys—, es queden al poble si fa mal temps, com avui que ha plogut força. I ara que havia sortit el sol i les criatures jugaven amb pedretes gaudint de l’escalforeta, ha arribat la patrulla.
             Un dels soldats, un adolescent, s’ho mira tot amb una certa sorpresa dibuixada a la cara.
             —Que bades, tu, ara, X? —li diu un soldat més gran—. No havies vingut mai, aquí, oi? Ja veus quanta merda. Mira si trobes algú en aquesta barraca. I vosaltres, entreu en aquelles d’allí.
             En X llambrega una nena que s’està asseguda al costat de la porta. Els ulls color de mel de la criatura, plens de por, s’abaixen i miren a terra. El noi entra a la barraca i tot d’una la misèria li dóna la benvinguda com una bafarada. No s’entreté a escorcollar; surt d’allí arrufant les celles. Potser recorda que en aquell poble vivien el nen Tam i la seva família. Es queda davant de la barraca i esguarda els carrerons enfangats, els habitatges depriments, les criatures esquifides. Potser s’estima més ser en una batalla que en aquell poble.
             Més tard, quan els soldats d’aquella patrulla han tornat a la caserna de la Vila i són entaulats davant els plats de patates, en X no sembla tenir gaire gana. Menja una mica, amb parsimònia, abstret, i respon als altres soldats només amb un o un no. A la fi aparta el plat i fa veure que té mal d’estómac. Es tanca bé la capa en sortir a l’enorme pati on els gossos devoren uns trossos de carn crua. Ja és fosc i cau neu humida. En X travessa el pati, abatut, arrossegant els peus per les lloses, però no fa cap als dormitoris. Entra a la cavallerissa, iŀluminada amb torxes aquí i allà, força silenciosa ara que tots els surans són al menjador, i va fins al seu cavall. Passa la mà pel llom i el coll de l’animal i això sembla reconfortar-lo. S’asseu sobre la palla, repenja l’esquena a la paret de fusta que el separa d’un altre cavall, i allí es queda amb el semblant pensarós. És ben adormit quan el desperten les veus de tres surans que són amb el cavall del costat.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Les urpes del drac, Llibres juvenils en català, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a L’hivern que no se’n va, i un trosset de Les urpes del drac

  1. martavato ha dit:

    Hola Shaudin. Des de Iran he llegit el teu  escrit.  Estic contenta que la feina doni els seus fruïts, t’ho mereixes. M’agrada  també  el tastet que ens has regalat de la propera  novel.la.  Cuida’t  i una abraçada! Marta Valls 

    Enviat des del meu telèfon intel·ligent Samsung Galaxy.

  2. María ha dit:

    Recuerdo tu comentario hace tiempo de que había nuevas complicaciones en tu situación laboral, espero que sea esto lo que está a punto de solucionarse.
    Gracias por ir alimentando la espera con estos fragmentos de tu novela.
    Recuerdo de años anteriores lo que significa el final del año académico. Espero sea lo más leve posible.
    Te diría Cuidate… pero se que no tienes tiempo para ello….
    Un abrazo

    • Sí, María, es tracta d’allò que vaig comentar i que m’ha tingut setmanes sense dormir. Encara em trobo fatal de tot plegat, però segons m’ha informat l’advocat (encara no tinc la carta oficial) tot està bé, un malson que ja ha passat. Algun dia t’ho hauré d’explicar i te’n faràs creus del que va passar.
      Gràcies per tot i una abraçada!

  3. Rosa Nebot ha dit:

    Encara que conegui el text, tant se val, el torno a assaborir; que bé que escrius, nena!
    M’alegro que la teva situació laboral tingui un bon tombant, ja era hora!
    Tingues-nos al corrent de la teva operació. Ja saps que passaré ànsia.

    Una abraçada.

    • Gràcies, estimada Rosa.
      Pel que fa a la meva situació laboral, no és que hagi millorat, és que s’ha evitat que empitjorés.
      L’operació havia de ser a finals d’abril, però han canviat el dia al 6 de maig i ja és oficial. Tant de bo pugui escriure una mica més de la noveŀla abans que m’operin; no ho sé pas amb les muntanyes d’exàmens finals per corregir.
      Molts petons!

  4. Margarida Aritzeta ha dit:

    És una història molt bonica i emotiva. Felicitats per tot!!

  5. montserrat vilaro ha dit:

    Una historia bonica. Cuida´t Shaudin i mira de descansar una mica. Una forta abraçada

  6. Raquel Gámez Serrano ha dit:

    M’agrada! Enhorabona perquè, malgrat tot, segueixes escrivint. Estem amatents a aquestes urpes!

  7. boladevidre ha dit:

    Bé…. anem prenent la mida de la novel·la, doncs… de retall en retall… Sembla que l’escrius tu, però compartim els dolors del part. En un món que ens vol cada vegada menys artistes i més autistes (el que fa una sola lletra!), potser ha arribat el moment de les creacions solidàries… Tu no paris; segueix escampant aquest fred que us arriba per aquestes contrades i penjant aquestes fotos espectaculars que ajuden tant a entendre la cruesa d’un hivern. Amb tot, les urpes van prenent posició, forma i cada cop estem més a prop de l’esclafit! Som-hi!!

    • Ja veus, Quico, de retall en retall. Sort tinc de vosaltres amb qui puc compartir-los. Tens tota la raó, el món ens vol menys artistes, ho tinc ben comprovat. I menys cultes i amb menys iniciativa i que pensem menys.
      Gràcies pels ànims!

  8. Juli Salvà ha dit:

    És una història molt bonica, crec que l’he lleegida al primer llibre. Una abraçada Shaudin

  9. Tura Nogareda ha dit:

    Endavant amb “Les urpes del drac” i gràcies pel tastet que ens deixes!
    Cuida’t molt Shaudin, no oblidis fer-ho!
    Una abraçada des de La Garrotxa!

  10. Anna Villalonga ha dit:

    Potato, molt contenta de saber que l’afer universitari va per bon camí. Gràcies pel tastet!

  11. Dolors ha dit:

    Contenta per la victòria laboral. Ànim, la primavera està a l’aguait 🙂

  12. Jesús (Xess) ha dit:

    Uuuuooooooo quina bona pinta!! Això promet…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s