Començament

Diuen que el començament d’una noveŀla és molt important. El primer paràgraf, fins i tot les primeres paraules, faran decidir un lector a continuar. Doncs jo no vaig llegir Moby-Dick pel famós començament “Call me Ishmael”, de cap manera; era molt joveneta i tot el que volia era trobar la balena (vaig haver d’arribar prop del final d’una noveŀla llarguíssima per trobar-la). Potser de vegades resulta, no ho sé perque no puc recordar cap començament de cap noveŀla que hagi estat el motiu per llegir-la. Una noveŀla comporta tantes coses, que el començament, sobretot si parlem d’uns primers mots, queda diluït amb mil altres aspectes.

I, bé, tot això per dir que quan escric les primeres paraules d’una noveŀla no hi estic pensant gaire; surt com surt. Si de cas em preocupa tot el que vindrà després.

Ara que llegeixo els començaments de les noveŀles de la meva saga, m’adono que són ben diferents.

9788496187870_04_l

Més enllà del somni:

La vall resta plena de silenci; només se sent la remor de les altes tiges d’herba sacsejades pel vent. S’insinua a penes una claror tendra de matinada que esvaeix estels i dissipa la foscor. A poc a poc, per darrere els turons, s’enfila una llum groga i rosada i, a la vall, la nit es va fonent en un joc d’ombres fugisseres i retalls de llum.

Perduts a l’altre món:

Maiera!
El crit es va perdre dins la remor de la tempesta. L’Anna era a la proa i podia veure com s’alçaven ruixats d’escuma a poca distància del vaixell: eren les onades que envestien les roques. Més enllà, sota la llum dels llamps, es dibuixaven foscos i amenaçadors uns penya-segats de la costa.

Les urpes del drac (primicia):

—Estigues ben quieta, com si fossis part del bosc. Que ni un ocell voli esverat, ni un insecte canviï el rumb. Immòbil com una pedra. Respira compassada; les teves alenades s’han de confondre amb la fressa del fullatge. Si tens picor, no et gratis; si et canses de la postura, no et belluguis; si et ve un esternut, aguanta’t. Ets part del paisatge, recorda-ho. Només així no et trobaran.

Trobeu que són començaments que fan continuar la lectura? Jo no en tinc ni idea.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Les urpes del drac, Llibres juvenils en català, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

29 respostes a Començament

  1. Rosa Nebot ha dit:

    Jo tampoc no penso que l’inici d’una novel·la condicioni l’interès per llegir-la. En tot cas, són un indicador de la qualitat del text que vindrà a continuació i, en el teu cas, els tres inicis que ara ens mostres hi van d’acord.
    Mira, m’hi has fet pensar, ara en repassaré alguns, perquè no hi havia parat esment!
    Una abraçada

  2. Jordi Canals ha dit:

    A mí em sembla un molt bon començament. Segur que ha d’agradar tothom.
    Una abraçada!!!

  3. Margarida Aritzeta ha dit:

    Sí que són començaments que t’estiren cap dintre, sobretot el segon i el tercer. Fan ganes de llegir la història

    • Hola Margarida. Diverses persones m’han dit que el segon i el tercer els enganxen més. El que és realment difícil és mantenir l’interés al llarg de la noveŀla. Un bon principi el pot fer gairebé tothom, però si ajuda a fer venir ganes de llegir, endavant.

  4. María ha dit:

    Siempre me ha llamado la atención como elegís las primeras palabras de una novela, me parece dificil, pero de ninguna manera me condicionan la decisión de seguir leyéndola.
    Lo que he cambiado con la edad es que de joven si empezaba una novela DEBÍA acabarla… hasta que decidí que había demasiadas novelas esperándome como para dedicar mi tiempo a una que no me interesaba… Desde entonces no acabo los libros que me aburren…
    Un abrazo

    • Com deia en el post, María, jo no hi penso gaire, no més que a la resta de la noveŀla. I celebro que a tu el començament tampoc no et condicioni a llegir un llibre.
      Jo també acabava totes les noveŀles, quan era jove. I la veritat és que encara ho faig, però ara és perquè les trio molt bé.
      Una abraçada!

  5. Hola, estimada Shaudin!!!
    El teu post ha servit per cridar-me l’atenció sobre un fet que a mi em sembla tan natural que no hi presto gaire atenció.
    Els teus primers començaments els trobo molt bé. Cap d’ells em faria posicionar-me.
    Ets una bona escriptora i això ho avala.
    Jo no em deixo impressionar o guiar només pel primer paràgraf. He de llegir uns quants capítols per prendre una decisió que a vegades trigo molt, perquè de sobte canvien moltes coses.
    Acaba la novel·la que estàs escrivint que tinc ganes de llegir-la. M’agrada tot el que dius perquè ho trobo interessant i m’enganxa.
    Molts petons

    • Hola Maria Teresa! Sí, oi, jo tampoc m’hi fixo. I fas ben fet de no posicionar-te amb els meus començaments. Aquí, a l’Amèrica del Nord, quan envies un manuscrit a una editorial, de fet no l’envies. Només volen les primeres pàgines i un resum, de màxim una pàgina, de la noveŀla. Ara ves com poden decidir amb tan poca cosa.
      Exacte, en una noveŀla poden canviar moltes coses quan menys t’ho esperes. Hi ha tant dins d’una noveŀla. Amb un relat breu és diferent.
      Petons!

  6. Anna M Villalonga ha dit:

    Aiiii! Moltes ganes d’urpes, Potato!!!!

  7. Juli Salvà ha dit:

    No sabia que el començament era tan important, el tindre en compte. Les urpes del Drac pinta bé. Una abraçada Shaudin 🙂

  8. boladevidre ha dit:

    Dels tres començaments, el de les Urpes, és el que m’intriga més. També és el que dóna més sensació de perill, tot i que també podria ser una criatura jugant a cuit i amagar.

    No ho decideixo pas a les primeres pàgines de continuar, o no; amb tot, aquest inici, capta la meva atenció i també la meva emoció. I això sí que em crida. Identificar-me amb la novel·la en el primer paràgraf, és un dels plaers més refinats de la lectura, per a mi. Fa que em senti satisfet.

    • Hola Quico. Potser t’intriga més la tercera perquè no l’has llegit. Les altres dues ja les coneixes i saps tot el que vindrà, mentre que la tercera encara és un misteri; no tens ni idea ni de qui parla, ni a qui parla, ni on són, ni què passa, ni què passarà després durant unes 300 pàgines. És el que penso, però puc estar equivocada, potser sí que és més intrigant, a mi se’m fa molt difícil veure-ho, més difícil que a ningú. Com li deia a algú, més amunt, si el principi enganxa, benvingut sigui. Celebro haver-te deixat satisfet!

      • boladevidre ha dit:

        Lògicament. Tampoc és que volgués comparar. “no tens ni idea ni de qui parla, ni a qui parla, ni on són, ni què passa, ni què passarà després durant unes 300 pàgines”…. és exactament això. 😉

      • boladevidre ha dit:

        Hola Shaudin.

        Aquest divendres dia 20 me’n vaig a Menorca. Vull fer la volta a l’illa a peu i trigaré unes setmanetes. Més que res volia dir-te que, com que estaré desconnectat no hi seré per rebre’t com et mereixes quan et recuperis de la operació. M’imagino i espero que tot haurà anat bé i que la recuperació, de cada al bon temps, sigui fàcil, còmode i sense marxes enrere ni cap complicació.

        Una abraçada. Parlem quan torni, a mitjans de juny.

        Una abraçada plena de petons.

        Quico

  9. Pons ha dit:

    El primer es massa descriptiu i estàtic pel meu gust, els altres dos ja estan millor, tot i que el tercer parli justament de quedar-se quiet no es estàtic perquè sembla que hi ha un motiu per camuflar-se, quin serà aquest motiu? Ahhh!

    • Els començaments poden enganyar. La segona, sí, comença en plena acció, però la primera també, tota una batalla si llegeixes un pèl més (encara a la primera pàgina); m’agrada agafar el lector desprevingut, hehe. Quant a la tercera, no dic res, l’hauràs de llegir si vols saber quin motiu té algú per camuflar-se.

  10. Mercè ha dit:

    Hi ha inicis de novel·les que es queden per sempre a la memòria, posem per cas “Ana Karenina” o “Lolita” o “Cien años de soledad” o “Metamorfosi” o “El manual dels inquisidors”, però no crec que aquests inicis hagin estat el detonant per continuar la història. A mi els tres inicis teus m’agraden. Trobo molt líric el primer, el tercer, en canvi, et desperta la intriga. El que compta, penso, és que la història sigui consistent i reflecteixi amb precisió allò que volem dir. 🙂 Una abraçada, guapa!

    • Hola Mercé! És cert que alguns principis es queden a la memòria, com el que jo esmentava de Mobby-Dick o els que tu ens acabes de recordar, però com bé dius no són el detonant per decidir-nos a llegir tota la història. Moltes gràcies, guapa, i feliç Sant Jordi!

  11. Jesús (Xess) ha dit:

    Trobo que sí que són molt importants els primers paràgrafs d’un escrit per enganxar-te o no, però en aquest cas el que és definitiu és que qui ha escrit els llibres ets tu, cosa que és garantia de que m’agradaran, sense ni un bri de dubte.

    M’afegeixo a l’ànsia de poder llegir, per fi, Urpes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s