Resposta a l’endevinalla “què són les ores”?

Pocs lectors es van animar a respondre aquesta endevinalla i poquíssims van encertar. Fins i tot comptant-ne una al facebook, només dues respostes són correctes. I hi ha lectors que coneixen molt bé les meves noveŀles! Però veig que això de les ores us va despistar molt més de com em pensava.

interrogant

Anem a pams.

El mot ora, o ores en plural, és una paraula que en català només té un significat, el mateix que ha aportat la Rosa: un ventet suau. Tanmateix, no és el que apareix a les noveŀles, perquè tant a Més enllà del somni com a Perduts a l’altre món, el mot ores té un significat de la meva invenció.

Ora, o ores, és una paraula que empren al Regne de Mai. Recordeu que Mai és un país de l’altre món que ha estat aïllat durant segles, per tant, el seu català (o maierà o llengua franca) ha evolucionat a la seva manera. Les diferències, però, son poques (no podia estendre aquest aspecte en una història que ja té prou complicacions), només alguns mots. N’hi ha que no existeixen en català, com ara cuetet (ratolí) o rastró (carro), i d’altres tenen un significat diferent en la nostra llengua: ratolí (ruquet), dolços (dàtils), o ores.

I què són les ores? Tal com ha encertat la Tura, aquí al bloc, i en Fèlix, al facebook, les ores són taronges. Enhorabona Tura i Fèlix!

ores

Com pot ser que ningú més recordés la fruita més abundant a Mai? La Ling i les seves germanes ofereixen ores a les nenes cada cop que van a Mai! Em sembla que haurem de repassar moltes coses abans que llegiu Les urpes del drac.

I per què aquest mot per anomenar les taronges? Doncs em va semblar una bona opció per diverses raons. Comença amb o, la lletra més rodona, com rodones són les taronges, i amb la segona lletra, r, forma la paraula or que queda bé perquè les taronges són d’un color similar. Recordeu a més que a Mai no fan cap cas de la riquesa; per aquest poble el més important és que tothom tingui un habitatge digne i que la seva societat funcioni sense problemes, per tant, el menjar té més importància que l’or. A Mai no tenen gaire varietat d’aliments: peix, algues, espècies, mel, una mena d’ametlles, un cereal, dàtils i taronges, les quals cultiven en grans conreus a la banda de mar del mur que els separa dels lleons. Bé, em va semblar que or era un bon mot per aplicar a les taronges, però no tot sol i no acabant amb r que trenca violentament amb la forma arrodonida de la fruita. En posar una a després de la r (o una e per formar el plural) no sols suavitzava el final de la paraula sinó que també la r tenia un so més suau. Per mi, ora (o ores) expressava perfectament una taronja.

Em sembla que després de tot això no tornareu a oblidar què són les ores, oi?

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres juvenils en català, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a Resposta a l’endevinalla “què són les ores”?

  1. María ha dit:

    Marededéusenyor!!!!
    Me queda claro que cada palabra que usas en tu novela la has elegido muy cuidadosamente, yo creo que incluso las “i” 😀 😀 😀
    Queda claro que no nos vamos a olvidar de esta palabra tras tu concienzuda explicación.
    Se me está ocurriendo que cuando estés a punto de publicar la novela, tus post dominicales sean de recordatorio (como el de hoy)… y de paso de servirá de campaña de “marketing”. 😉
    UNA ABRAÇADA!!!!

    • Hahaha! Veig que això de marededéusenyor se t’ha enganxat, María.
      Intento fer les coses bé. No sempre tenen un bon resultat, però m’hi esforço. Com deia García Márquez: “Hay que empezar con la voluntad de que aquello que escribimos va a ser lo mejor que se ha escrito nunca, porque luego siempre queda algo de esa voluntad”. O en paraules meves: S’han de fer les coses tan bé com es pugui, i aleshores el resultat com a mínim no serà un nyap”.
      Jo també ho havia pensat, de fer un repàs de diverses coses que surten a la saga, per tal que quan llegeixi “Les urpes del drac” el lector no es faci un embolic. Sobretot noms de personatges una mica secundàris però que s’ha de saber qui són. Tinc més de 100 personatges!
      Una abraçada!

      • María ha dit:

        Me recuerda un profe muy duro de la facultad. Nos dijo que nos pedía el 100% para conseguir que diésemos un 50%.
        Más de 100!!!! Pobre de mi… con lo averiada que tengo mi memoria….
        También se me ha enganchado el “Contenta, contenta” de Maria Carme Roca 😀

        • Jo també vaig tenir un professor així a la universitat. De fet, el millor que vaig tenir.
          I també tinc problemes de memòria, n’he tingut sempre i com més anys pitjor. Però tinc una memòria una mica estranya. Tinc problemes per recordar detalls: números, termes (sobretot d’informàtica), etc. D’altra banda recordo poemes, converses, històries (llegides, sentides o vistes a la pantalla).
          Sí, el “contenta, contenta” és característic de la Maria Carme Roca!

  2. Tura Nogareda ha dit:

    I recordo que els dàtils erem dolços…oi que si?
    Abraçades!

  3. Anna Villalonga ha dit:

    Ho tenia ben oblidat, però ja ho recordo. Un petonet

  4. Dolors ha dit:

    mmmm, què bones les ores….i mira que les havia oblidades 😉
    M’encanta l’explicació de la creació del mot ores.
    Una abraçada.

  5. Fina ha dit:

    Molt interessant Shaudin!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s