Més enllà del somni: una altra germaneta!

Sempre publico un escrit l’11 d’agost i aquí teniu el d’enguany.

La tercera part de la meva saga, Les urpes del drac, ja es troba a l’editorial. Com que l’editora d’Editorial del Bullent fa vacances —però em va assegurar que la meva filleta havia arribat bé—, la noveŀla deu aprofitar per descansar, pobrissona, perquè les últimes setmanes que encara la tenia amb mi, vinga a retallar-li els cabells, un rinxol aquí un altre allà, mentre la deixava tan neta i polida que es marejava. “Mare”, em deia, “vull els cabells llargs!”. Ja sabeu com són les criatures quan s’encaparren amb una cosa. No la podia convèncer de dur un pentinat de cabells més curts de com ella els volia. Li deia que l’editorial arrufaria el nas si apareixia amb aquella cabellera fins a la cintura, que havia de causar bona impressió, que l’havien de trobar que feia joc amb les seves germanes. I sabeu què em deia? Doncs que les seves germanes Més enllà del somni i Perduts a l’altre món són diferents, perquè són més grans però no saben tantes coses com ella i, per tant, això de fer joc és una bajanada.

Jo no volia acomiadar-me de la meva filleta amb aquell mal humor que teníem totes dues, però no sabia què fer perquè estigués contenta. A la fi me la vaig guanyar quan li vaig dir que duria un mapa amb dibuixos nous. Li va fer una iŀlusió! Fins i tot es va observar al mirall i va dir que li quedaven bé els cabells més curts.

Se’m va adormir mentre jo acabava amb els últims detalls que no vaig enllestir fins a la matinada del dilluns. Però dormia amb un somriure, la meva petitona estimada gestada dins del meu cervell.

Quan tot va estar a punt, em va començar el neguit: li he netejat les orelles?, els mitjonets estan ben nets? la samarreta s’adiu amb els pantalons? no és massa curt, el cabell, o massa llarg? Potser l’hauria de tornar a revisar… I la meva nineta va obrir els ulls, inteŀligents, profunds, perquè és cert el que em va dir, que sap moltes coses.

Com havia fet amb les seves germanes, la vaig enviar amb un transportador sistema Star Trek, després d’omplir-la de petons i que ella em preguntés: “Mare, quan vindrà l’última germaneta?”