L’illa de la mort

M’atrauen les illes: l’una perquè l’estimo, d’altres, reals o literàries, perquè m’esperonen la imaginació. Una illa et fa pensar en la solitud, en una certa pau. I també en pirates i aventures, nàufrags, misteris…

Fa poc us vaig parlar de l’illa Sentinel del Nord a l’oceà Índic, i avui us trasllado a l’Atlàntic, davant les costes del Brasil, a uns 50 km en línia recta, si fa no fa, des de Sao Paulo. Avui anem a l’Ilha Queimada Grande que, penso, s’hauria d’anomenar Ilha da Morte, perquè si t’hi endinses a passejar no en surts viu, segur que no. En aquest cas no es tracta d’una tribu hostil, com vam veure a l’illa Sentinel del Nord —els sentinelesos són acollidors comparats a què puŀlula a l’Ilha Queimada Grande.

Es tracta de serps, unes quatre mil, la més gran concentració de serps verinoses de tot el planeta.

Illa de les serps

Queimada Grande és una illa més aviat petita, de costes escabroses —no té platges— i vegetació molt espessa. Tota l’illa és una elevació allargada al mig del mar, perillosa per a les embarcacions i per això hi té un far. Avui en dia el far funciona automàticament, però en el passat hi vivia gent, fins l’any 1920 quan, de sobte, moltes serps van anar amunt amunt, van envair l’habitatge per les finestres i van matar tota la família que s’hi allotjava. Si es pensa, sembla tret d’un relat de terror. Ara, amb el llum automàtic, no cal tenir-hi ningú, però de tant en tant s’ha d’enviar una tropa de l’exèrcit per revisar les bateries. Als pobres soldats que els toca anar-hi no els fa cap gràcia, però. Han de pujar cap al far en una caminada de més d’una hora, travessant jungles molt denses, curulles de serps que els poden atacar des dels arbres quan menys s’ho esperen. De fet, tot i que porten botes gruixudes i roba de protecció, la probabilitat de ser mossegats és molt gran i, per aquest motiu, porten una bossa plena d’injeccions antiverí. També els acompanyen biòlegs que aprofiten la protecció dels soldats per investigar l’estat de les serps de l’illa, una espècie única i, per tant, protegida.

Les serps de Queimada Grande són de la espècie anomenada bothrops insularis, i poden causar la mort més efectivament que cap altra serp de les Amèriques, una mort terrible per hemorragia general, fins i tot al cervell. Les històries locals atribueixen als pirates la presència d’aquestes serps a l’illa, perquè, segons diuen, hi ha un tresor amagat i els pirates hi van dur les serps per protegir-lo. La veritable història, però, és una altra: fa 11.000 anys va pujar el nivell del mar, va aïllar Queimada Grande del continent i va causar que l’espècie de serp que habitava l’illa —jararaca— evolucionés de manera diferent a les de les terres continentals i, com que a l’illa no hi ha cap altre predador, es va multiplicar sense aturador. Per això la bothrops insularis no es troba a cap altre lloc del planeta. Pel que fa al verí tan potent, és el resultat de la manca d’altres animals (tret d’insectes) a l’illa. Per alimentar-se, aquestes serps depenen dels ocells migratoris que s’aturen a dalt de tot dels grans arbres, per tant, a més de ser molt ràpides a mossegar-los, els cal que l’ocell mori immediatament, que no fugi volant.

Avui en dia, ha sorgit un problema, però, per a la bothrops insularis: les mafies de caçadors iŀlegals; als quals, per cert, s’ha pogut entrevistar. No se sap com aconsegueixen fer-se amb una serp de Queimada Grande, però se sap que n’han atrapat moltes —el seu nombre ha minvat força (abans n’hi havia unes 10.000), fins al punt que se la considera una espècie en perill d’extinció—, i les venen per internet a grans corporacions de productes farmacèutics.

Potser imaginar una illa atapeïda de serps terriblement verinoses fa força angúnia, i segurament a ningú se li acut sentir-se tot d’una trist per la pèrdua d’uns animals que esborronen només de pensar-hi, però la possible desaparició de qualsevol espècie és una tragèdia. A més, trobo que saber que al món hi ha animals aterridors —com en aquesta illa de conte de por— té el seu aŀlicient, perquè un món tot domesticat seria ben insípid. I en qualsevol cas, aquestes serps, pobretes, no ens fan cap mal a la seva illa.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a L’illa de la mort

  1. Dolors ha dit:

    Ufff, quina angúnia em fan les serps! les més petites i gens malèfiques i tot!
    Tot i que n’hi ha que tenen uns colors i dissenys preciosos. I algunes formen part de les tradicions de cultures ben interessants. Aquesta part sí que m’agrada.
    Però gens que hi hagi animals en perill d’extinció per culpa nostra.

  2. María ha dit:

    No tengo problemas con las serpientes… pero te aseguro que no me voy a acercar a esta isla…
    Estos cazadores deben ser más venenosos que las serpientes, si no no se entiende que las puedan capturar.
    Gracias por esta interesante información.
    Cuidate

    • Ah, mira, la primera persona que m’ho diu dels comentaris aquí i al facebook, María. A mi sí que em fan angúnia. Faràs bé de no anar a Queimada Grande. No sé com s’ho deuen fer aquests de les màfies, m’imagino que brutalment, potser disparant a tort i a dret fins que en poden atrapar una de viva. Una abraçada!

  3. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    L’altre dia vaig veure un reportatge de caçadors de tresors, que van anar aquesta ella, realment s’ha d’estar com un llum, hi havia serps per tot arreu, feia angunia veure-ho . Vaig pensar que tancades en una illa arribaria el moment que potser s’extingirien, per masses, per endogàmia o per el que fos. No se’n va acudir que quatre bojos sense escrúpols hi anessin a caçar-les. Realment ni una illa et salva avui dia.
    Per altre banda és cert que les illes porten molta pau i misteri.

    Petons !!

    • Doncs està prohibit anar-hi, Gemma. Ho devien fer d’amagatotis. Hi ha aquesta mena de llegenda sobre un tresor amagat a l’illa, però es veu que no és veritat. Sí, s’ha d’estar com un llum. I tens raó, res s’escapa avui en dia del deliri pel guany, peti qui peti. A mi m’encanten les illes, però a aquesta no hi aniria pas!

  4. Marta Valls ha dit:

    M’agradaria veure animalons com aquests. Seria una aventura apassionant. Em sap greu que les matin…

    M’agrada Shaudin. Una abraçada!!

    Marta Valls

    • Ets ben valenta, Marta. Jo no hi aniria pas. Posats a fer, m’estimaria més anar a Sentinel del Nord i exposar-me a llances i fletxes que no pas ser mossegada per milers de serps. Em veig més capaç d’entendrem amb éssers humans que amb serps.
      Una abraçada!

  5. Margarida ha dit:

    Quina notícia més esborronadora! Digna per fer-ne pel·lícules i novel·les

  6. Juli Salvà ha dit:

    Una isla plena de serps me faria angunia, la serp és un dels animals que més por me fan. Com a bon biòleg tinc que mirar per l’ecositèma i no hi ha dret que uns desalmat se’n portin les serps.

  7. tura nogareda ha dit:

    Només de pensar-hi tinc pell de gallina, quin iuiu tantes serps, i verinoses!
    Interessant aquest post, buscaré la illa a Google, m’ha entrat el cuc de saber-ne més…
    Cuida’t molt bonica, petons!!!!

  8. Pons ha dit:

    La illa perfecte per enviar la sogra de vacances

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s