L’illa de la mort

M’atrauen les illes: l’una perquè l’estimo, d’altres, reals o literàries, perquè m’esperonen la imaginació. Una illa et fa pensar en la solitud, en una certa pau. I també en pirates i aventures, nàufrags, misteris…

Fa poc us vaig parlar de l’illa Sentinel del Nord a l’oceà Índic, i avui us trasllado a l’Atlàntic, davant les costes del Brasil, a uns 50 km en línia recta, si fa no fa, des de Sao Paulo. Avui anem a l’Ilha Queimada Grande que, penso, s’hauria d’anomenar Ilha da Morte, perquè si t’hi endinses a passejar no en surts viu, segur que no. En aquest cas no es tracta d’una tribu hostil, com vam veure a l’illa Sentinel del Nord —els sentinelesos són acollidors comparats a què puŀlula a l’Ilha Queimada Grande.

Es tracta de serps, unes quatre mil, la més gran concentració de serps verinoses de tot el planeta.

Queimada Grande és una illa més aviat petita, de costes escabroses —no té platges— i vegetació molt espessa. Tota l’illa és una elevació allargada al mig del mar, perillosa per a les embarcacions i per això hi té un far. Avui en dia el far funciona automàticament, però en el passat hi vivia gent, fins l’any 1920 quan, de sobte, moltes serps van anar amunt amunt, van envair l’habitatge per les finestres i van matar tota la família que s’hi allotjava. Si es pensa, sembla tret d’un relat de terror. Ara, amb el llum automàtic, no cal tenir-hi ningú, però de tant en tant s’ha d’enviar una tropa de l’exèrcit per revisar les bateries. Als pobres soldats que els toca anar-hi no els fa cap gràcia, però. Han de pujar cap al far en una caminada de més d’una hora, travessant jungles molt denses, curulles de serps que els poden atacar des dels arbres quan menys s’ho esperen. De fet, tot i que porten botes gruixudes i roba de protecció, la probabilitat de ser mossegats és molt gran i, per aquest motiu, porten una bossa plena d’injeccions antiverí. També els acompanyen biòlegs que aprofiten la protecció dels soldats per investigar l’estat de les serps de l’illa, una espècie única i, per tant, protegida.

Les serps de Queimada Grande són de la espècie anomenada bothrops insularis, i poden causar la mort més efectivament que cap altra serp de les Amèriques, una mort terrible per hemorragia general, fins i tot al cervell. Les històries locals atribueixen als pirates la presència d’aquestes serps a l’illa, perquè, segons diuen, hi ha un tresor amagat i els pirates hi van dur les serps per protegir-lo. La veritable història, però, és una altra: fa 11.000 anys va pujar el nivell del mar, va aïllar Queimada Grande del continent i va causar que l’espècie de serp que habitava l’illa —jararaca— evolucionés de manera diferent a les de les terres continentals i, com que a l’illa no hi ha cap altre predador, es va multiplicar sense aturador. Per això la bothrops insularis no es troba a cap altre lloc del planeta. Pel que fa al verí tan potent, és el resultat de la manca d’altres animals (tret d’insectes) a l’illa. Per alimentar-se, aquestes serps depenen dels ocells migratoris que s’aturen a dalt de tot dels grans arbres, per tant, a més de ser molt ràpides a mossegar-los, els cal que l’ocell mori immediatament, que no fugi volant.

Avui en dia, ha sorgit un problema, però, per a la bothrops insularis: les mafies de caçadors iŀlegals; als quals, per cert, s’ha pogut entrevistar. No se sap com aconsegueixen fer-se amb una serp de Queimada Grande, però se sap que n’han atrapat moltes —el seu nombre ha minvat força (abans n’hi havia unes 10.000), fins al punt que se la considera una espècie en perill d’extinció—, i les venen per internet a grans corporacions de productes farmacèutics.

Potser imaginar una illa atapeïda de serps terriblement verinoses fa força angúnia, i segurament a ningú se li acut sentir-se tot d’una trist per la pèrdua d’uns animals que esborronen només de pensar-hi, però la possible desaparició de qualsevol espècie és una tragèdia. A més, trobo que saber que al món hi ha animals aterridors —com en aquesta illa de conte de por— té el seu aŀlicient, perquè un món tot domesticat seria ben insípid. I en qualsevol cas, aquestes serps, pobretes, no ens fan cap mal a la seva illa.