De com vaig anar a les escombraries de Glendon amb la Marina Rossell

Tot va començar fa temps, quan l’Èric Viladrich, el professor de català de la Universitat de Montreal, em va comunicar que hi hauria un concert de la Marina Rossell a Toronto. I el dimecres va ser el concert, “Marina Rossell canta Moustaki”, al magnífic teatre Toronto Centre for the Arts.

13459616_10157162667025226_170014596_n

Entre el públic, hi havia membres del Casal dels Països Catalans de Toronto, amb el seu president Josep Lluís Perez, i membres de Tocat (Toronto-Catalunya), una agrupació de joves catalans.

El concert va ser encisador. A l’escenari només hi havia la Marina Rossell i el pianista Xavi Lloses Huguet, exceŀlent, per cert. Vam escoltar cançons de George Moustaki, clàssiques catalanes i d’altres veritables perles. Realment Marina Rossell sap fascinar el públic: la veu, la interpretació molt personal, el seu carisma a l’escenari.

foto de Tocat

En acabat, ens vam fer una fotografia de grup a l’entrada del teatre

14316817_973381722771718_862016370760041741_n

I ara tocava tornar al centre de la ciutat. Com que el meu fill i jo hi havíem anat amb cotxe, es va decidir que duríem de tornada la Marina, el seu manager, Xavier Gonzaález Boix, i el pianista. La resta de gent que es va apuntar per anar a sopar va agafar el metro.

El meu fill i jo vàrem fer un petit tour per a les tres persones que duiem amb nosaltres. I el primer va ser anar al campus de Glendon, que ens venia una mica de pas. Era molt fosc quan hi vam arribar, i després d’una volta amb cotxe pel campus, se’m va acudir anar a les escombraries. Per tant, cap a allà vam anar: un aparcament per camions envoltat de contenidors d’escombraries. Vam aturar el cotxe.

No sé que pensaven els nostres turístes, però suposo que de principi devien pensar que estava tocada del bolet. Qui sap si fins i tot no estaven una mica inquiets: ciutat desconeguda, foscor i dues persones estranyes que els duen amb cotxe no a l’hotel sinó a les escombraries. Devien descansar quan els vaig dir que erem allí per veure racoons (ósos rentadors, mapaches).

racoon

Glendon està envoltat de boscos on hi viuen animals salvatges, entre d’altres racoons. Aquests petits ósos viuen de la caça i, sobretot, de les escombraries de la universitat. Hi vaig cada vespre, mentre espero que em recolli el meu fill, i en veig famílies senceres que es passegen per allí i em miren amb els seus ulls amb antifaç, com lladregots. I, naturalment, allí eren el dimecres a la nit, per fer-me quedar bé i deixar que la Marina i els seus companys els observessin.

Els hi van agradar molt, per tant no em vaig equivocar duent-los a les escombraries.

Vam continuar el tour de camí al centre. I a l’hotel ens esperaven la resta de la colla per anar a sopar, a un pub d’aquests d’hamburgueses i patates fregides. Un sopar entranyable, parlant pels descosits i molta germanor. La Marina: simpàtica, propera i afectuosa amb tothom, us ho puc assegurar. Ara sabeu, doncs, que la Marina Rossell és molt més que una gran veu.

shaudin-i-marina-rossell

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada ha esta publicada en Més enllà del somni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

23 respostes a De com vaig anar a les escombraries de Glendon amb la Marina Rossell

  1. María ha dit:

    Jajaja. Con tu fantástico estilo narrativo me he imaginado perfectamente la situación. Le sacas partido a cualquier hecho.
    Me alegra mucho una noche tan entrañable.

  2. Encarna ha dit:

    Molt divertida situació! Però, segur, després de veure els racoons, va valdre la pena… Una nit fantàstica! 🙂

  3. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Que bonica l’experiència. Enhorabona. Celebro que us ho passéssiu tan bé. Un petonarro ben fort, Potato. I també al Yotin.

  4. Pere Gomila ha dit:

    Shaudin, sempre és un plaer llegir-te. Aquesta anècdota, a més de curiosa, és entranyable. Devíeu gaudir molt del concert de na Marina i de l’excursió envoltada d’un cert misteri.

  5. Gemma ha dit:

    Molt bona idea! A mi també m’agradaria veure’n!

  6. boladevidre ha dit:

    Sort que és tranquil·la (d’aquella manera) la Marina, perquè devia flipar! Però aquestes són les coses que cal fer per procurar una visió personalitzada de qui visita els llocs que estimem o bé on vivim. Segur que ho recordarà sempre i s’escaparà del tot de les típiques visites adotzenades. Bona elecció, si senyora!

  7. Dolors ha dit:

    mmmm, una visita amb glamur, a la zona d’escombraries d’una universitat, amb sorpresa incorporada! Original sí que ho és! A veure si els organitzadors turístics et prenen la idea 😉

  8. Juli Salvà ha dit:

    Una nit fantàstica, devien estas asombrats a les escombraries, però despres gaudiren dels mapaches. Una abraçada Shaudin

  9. Jesús (Xess) ha dit:

    Ja dic jo que ets un cas…

  10. Marta Valls ha dit:

    Divertidissim el post i la Marina es devia quedar ben parada amb aquest “tour”, ahahah!. Es el que a mi m’agrada que em portin a llocs on els turistes no hi van. Gràcies Shaudin. Bon dia!!

    Marta Valls

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s