Va ocórrer fa temps, anys, tot i que jo era una persona adulta i ja vivia a Toronto. Adulta però petita, petita, com una granoteta. Fins i tot duia un vestit de bany de color verd i nedava amb estil braça, les cames, doncs, com una granota. Nadava així sota l’aigua, ficant-me entre les herbes que ondulaven, totes suaus quan em fregaven la pell. Però en els petits espais oberts d’aigua clara lliscava més aviat com una anguila, i feia tombarelles, i baixava avall fins a les pedretes del fons d’on m’empenyia i anava amunt fent tirabuixons. M’acostava als peixets que no s’esveraven gens de veure’m allí i em miraven amb l’expressió d’avorriment que fan sempre els peixos. Que feliç era! No tenia ni fred ni calor dins d’aquella aigua deliciosa i em sentia tan lliure que res millor podia desitjar.
Vaig sentir que em cridaven. Més amunt de la superfície, a frec de la riba, podia veure tot de persones estimades. Semblaven preocupades perquè no em trobaven. Em vaig amagar entre les herbes del fons del riu. Els peixets passaven, les herbes es gronxaven i, amunt, la gent que més estimo em cridava. Però tot i la gran pena que em feien sentir, no podia deixar d’amagar-me. Aquella llibertat que em donava l’aigua era irresistible. No sortiria del riu, no, ara no, m’estaria allí fins a la nit, i quan sortís la lluna tornaria a casa, un altre cop gran, mai més com una granoteta que neda sota l’aigua.
Em vaig despertar, fa molts anys. I recordo aquest somni com si l’hagués viscut, amb enyorança.
Heu tingut alguna vegada una experiència similar?
Shaudin Melgar-Foraster 
Quin somni més bonic!. No. No he tingut mai un somni semblant a aquest.
Bon dia Shaudin!
Una abraçada!!
Marta Valls
M'agradaM'agrada
Hola Marta,
Potser no com aquest, però segurament sí que n’has tingut algun d’agradable.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
No lo entiendo, te he escrito a las 8 de la mañana, antes de marcharme a Barcelona, y ahora descubro que no aparece mi comentario.
M'agradaM'agrada
Hola María,
Jo tampoc no ho entenc. He buscat a spam i a d’altres llocs on, potser, podria haver-se amagat el teu comentari, i no és enlloc. Em sap molt greu, m’hauria agradat saber què en pensaves. Tu que fins i tot t’has preocupat de comentar aviat, abans de marxar a Barcelona…, quina ràbia.
M'agradaM'agrada
Creo recordar que comentaba que a todo le sacas partido “literario”. De cualquier hecho haces una bella narración.
No recuerdo ningún sueño de este tipo. Mis sueños son muy vulgares, los problemas del día mezclados con otros elementos que provocan sufrimiento. De vez en cuando un sueño agradable.
Una sorprendente sensación de libertad la tuve una vez conduciendo. Dejé a mis compañeros de viaje y seguí yo sola. Había sido una pesadilla y la sensación que tuve fue alucinante. Nunca más se ha repetido.
Ayer disfruté de Falcons y del primer “Castell de 10” en Barcelona. Estaba tan llena la plaza que el público también formábamos una “pinya” jajaja
Has salido ganando con el fallo de ayer, mi comentario ha sido mucho más largo. Recuerdo que era corto porque tenía que coger el tren.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
I mira, María, ara t’has trobat que jo he tardat una barbaritat a respondre’t. Ho sento, no trobo temps per a res. Però estic contenta d’haver aconseguit un comentari més llarg. Em sembla que tots els escriptors ho fem això de treure partit de qualsevol cosa. Gràcies per dir-me que trobes bella la meva narració. Jo tinc i he tingut sempre somnis molt elaborats, com ja saps (n’he explicat uns quants aquí), però també em fan sofrir força la majoria; els agradables són poquíssims. Pel que fa a sensació de llibertat, quan més forta l’he sentit ha estat (fa molts anys) cada cop que galopava a cavall; puc entendre el que expliques, conduir o galopar pot assemblar-se força, sobretot si sorties d’una mala experiència amb els teus companys de viatge.
No et perds res, eh? Parlo de les teves anades a Barcelona, i d’altres cops al mateix Sabadell, i els munts de fotos que fas. M’agradaria acompanyar-te algun dia, però de moment és només un desig.
M'agradaM'agrada
Els somnis que recordo tots van relacionats amb processos febrils. Suposo que els recordo perquè no agafo febre amb facilitat i quan m’ha passat, els somnis solen ser molt semblants, de l’estil de córrer en una cinta, mentre algú em segueix, i per molt que m’hi esforço sempre sóc allà mateix, però qui m’encalça, sí que avança….però no m’atrapa mai perquè em desperto 🙂
M'agradaM'agrada
Hola Dolors,
Jo no necessito tenir febre per recordar els somnis, però sí que se’m fan fins i tot més presents quan estic enfebrada.
No recordo cap somni on hagi corregut en una cinta. Em semblen ben curiosos aquests somnis teus, però ni idea de com interpretar-los. Celebro que sempre et despertis a temps! Això és com a les peŀlícules d’acció, salvat a l’últim moment.
M'agradaM'agrada
em desperto a temps i per sort, mai veig la cara de qui em segueix!
M'agradaM'agrada
Llàstima, seria interessant saber de qui és tracta, o potser més val ignorar-ho, ben mirat. Tinc la impressió, però, que no és ningú en particular, sinó una sensació del mal (jo també he tingut perseguidors d’aquests en els somnis).
M'agradaM'agrada
Jo somio molt, moltíssim, i recordo molts somnis, i en tinc de recurrents. Somnio que floto, que volo, tinc somnis al metro, moltes vegades, repetits, inquietants. Tinc també molts malsons. Com que sóc molt sensible i tot m’afecta molt a la vida real, a la nit després somio. Podria escriure de tot, amb els meus somnis. Molt bonic el post, Shaudin. Sembla un record de l’úter.
M'agradaM'agrada
Ja saps que som clòniques. Jo també somio moltíssim i recordo molts somnis i, com saps també, en tinc de recurrents. Quan era petita tenia molts somnis que volava o que podia respirar sota l’aigua com un peix, però pocs d’aquests des que sóc adulta. Com tu tinc molts malsons, aquests són els meus somnis més abundants. Els pitjors són els que em vull despertar, perquè sé que és un somni i hi ha alguna cosa inquietant i perillosa, i em desperto, però continuo dins del somni que ara fa veure que no ho és, i així força vegades -somni dins del somni dins del somni..- fins que aconsegueixo despertar-me de debò. També m’angoixen molt els que no puc respirar i em moro. O els de la fi del món o d’un món que s’ha tornat terrible (en tinc molts d’aquests). A mi també m’afecta tot molt i després ho somio. Aquest del post va ser un somni bonic que em va quedar molt present. És possible que tinguis raó, que sigui un record de l’úter.
M'agradaM'agrada
L’acabo de llegir, m’ha agradat molt Shaudin, un somni molt maco i que et porta sentiments molt positius en el teu record!
M'agradaM'agrada
Celebro que t’hagi agradat, Gemma! Va ser un d’aquests somnis, no gaire freqüents amb mi, que et fan sentir bé, que voldries no despertar.
M'agradaM'agrada
M’ha encantat aquest somni tan ben narrat, amb tant sentiment, com si estigués passant en aquells moments. T’he vist com una granoteta.
Jo també tinc molts somnis, algun l’he transformat en relat, però últimament tinc la mort massa present i no em deixa dormir gens bé.
Preciós!!!!!!!
M'agradaM'agrada
Hola Maria Teresa,
M’agrada molt nedar sota l’aigua. I els somnis em serveixen per escriure. Anit em va anar perfecte recordar aquest somni pel post, perquè era tardíssim, estava molt cansada i el cap no em funcionava prou bé.
Jo he transformat en relat uns quants somnis. Fins i tot la noveŀla “Més enllà del somni” ve d’un somni recurrent. Generalment tinc malsons, de vegades terribles, per això tinc desats dins del cor els pocs que m’han fet feliç, com aquest.
Petons!
M'agradaM'agrada
No mai, tinc una altre mena de somnis, no recordo haver somniat gaires vegades somnis feliços, crec que mai. 😦
M'agradaM'agrada
Em sembla, Gemma, que els somnis feliços no solen abundar, amb ningú. Jo n’he tingut, però ben pocs.
M'agradaM'agrada
És un goig llegir-te…m’has retornat a moments únics de la infantesa, quan erem feliços sense saber-ho…
Gràcies Shaudin! 💜
M'agradaM'agrada
Gràcies, Tura! Però jo el vaig tenir d’adulta, aquest somni, el meu fill ja havia nascut i tot. Tanmateix tens raó, de petits erem feliços sense saber-ho. Petonets!
M'agradaM'agrada
No, gairebé mai em paro a recordar què he somiat. Dec ser massa pràctic com per pensar en els somnis
M'agradaM'agrada
Potser sí que ets de mena pràctic i per això no t’entretens a somiar o recordar el que somies, Pons. Tot i que ves a saber la raó.
M'agradaM'agrada
Oh! Que bonic!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies!!!
M'agradaM'agrada
Fa uns anys me’n recordava de tots els somnis ara no d’alguns. El teu m’ha parescut molt bonic. Una abraçada Shaudin.
M'agradaM'agrada
Hola Juli. Quan era petita recordava els somnis de cada nit. En fer-me gran s’han anat difuminant i ja no els recordo tots. Em sembla que, si fa no fa, li passa a tothom. Una abraçada!
M'agradaM'agrada