“El fermall del rei elf” de Fèlix Rabassa Martí

En dues ocasions us he parlat d’en Fèlix Rabassa i del seu bloc de fantasia èpica en català: “Un bloc pioner en català” i “Nova ressenya!”. Avui em fa iŀlusió retornar a aquest pioner de Blanes i al tema de la fantasia èpica en la nostra llengua, perquè no fa gaire un relat d’en Fèlix va ser finalista al II Premi Guillem de Belibasta de narrativa breu, que té les aventures a la natura com a temàtica. Però encara hi ha més: s’ha publicat el llibre Començar de zero i altres narracions (Edicions Salòria), que recull els cinc millors relats guardonats en aquest premi, i entre aquests relats trobem “El fermall del rei elf” d’en Fèlix Rabassa.

Es tracta del primer relat d’en Fèlix publicat en un llibre i, com es podia esperar d’aquest apassionat de la fantasia èpica, ens trobem amb una història dins d’aquest gènere, una molt bona història on no manquen referents identitaris catalans en un món fantàstic.

“El fermall del rei elf” ens atrapa des de l’inici, quan fem la coneixença d’en Sau el Caçaire, l’heroi de la història, el qual avança pels boscos nevats de les Terres Salvatges darrere els lladres del fermall del rei elf. El ritme narratiu és força lleuger, però sense descuidar gens l’ambient que es fa ben palès gràcies a les descripcions —escaients, rellevants, sempre en la justa mesura— i a un llenguatge acurat que s’adiu perfectament a la història narrada, un relat més aviat curt, però la seva brevetat no impedeix que es desenvolupi d’una manera òptima. Fèlix Rabassa demostra que és capaç de configurar perfectament una història prou intricada, travar-la bé i, en tot moment, mantenir l’atenció del lector.

El protagonista, en Sau, és coratjós, fet de pasta d’heroi, però sense estridències, de bon tarannà, creïble; com versemblant també resulta la història en conjunt, per bé que hi puŀlulen criatures fantàstiques —com ara un esperit dels boscos o les ombres demoníaques amb urpes que duen la mort—, és a dir, que té una bona coherència interna. “El fermall del rei elf” és fantasia èpica de la bona, de qualitat literària i, per damunt de tot, s’ha de destacar la creació d’un nou món (o no tan nou, segons es miri) amb noms que esperonen la nostra imaginació: Pirènia, l’Imperi de Saipan, el Reialme de Cairàs… Trobar tot això, i molt més, en un relat ben tramat i engrescador, d’un manuscrit original de només 15 pàgines, et fa treure el barret. No m’estranya que l’autor hagi dit que ens explicarà més històries d’aquest món que ha creat —jo les espero amb candeletes!