Quan ningú no té temps

Al Canadà mai no tenim temps per a res més que treballar. És un fet. De vegades sembla que als canadencs ens falti un bull, sempre amb aquest desfici per fer feina. En molts casos no hi ha altre remei, però també podem trobar qui treballa perquè sembla que no sabria fer res més que treballar per guanyar diners, calguin o no. Té la seva part positiva, és clar, sobretot si es considera que feina no en falta encara que no sigui la que es voldria fer, però déu n’hi do la negativa. Aquest és un dels mals d’aquest país: que poques vegades es fan altres coses.

Per exemple, l’altre dia em va venir a veure una estudiant d’un dels cursos que imparteixo per dir-me que deixava el curs per manca de temps. Com que la meva assignatura no és essencial per al seu programa, l’havia d’eliminar. Bé, aquesta noia fa cinc cursos de ciències polítiques, però a més té tres feines: uns dies de cambrera, uns altres en una oficina i uns altres com a ajudant d’un professor. És d’un poble lluny de Toronto i la seva família no la pot ajudar, per tant, com que ha de viure a la ciutat per estudiar, s’ha de mantenir i pagar-se la matrícula (aquí l’escola és absolutament gratuita, però quan arribes a la universitat et claven un dineral).

De casos com aquest en conec per triar i remenar. De fet, un gran nombre dels meus alumnes estan tan cansats que no tenen esma per a cap activitat que no sigui treballar i estudiar. I per què estudien molts d’ells? Per aconseguir una feina que pagui bé i, m’han dit moltes vegades, comprar-se una casa. Jo aŀlucino quan algú de 18 anys m’explica que la seva gran preocupació és poder comprar-se una casa. A les seves vides no hi entra saber què passa al món, qui era Mussolini, què són les ones gravitacionals o llegir literatura, per posar uns exemples. No tenen temps, em diuen. Naturalment, hi ha excepcions, però són això: excepcions.

rellotge

L’altre dia parlava amb un professor de literatura francesa, del Quebec. L’intentava convèncer que vingués a un esdeveniment que hi haurà a la meva classe de cultura catalana, però em va explicar que, per bé que estava interessat, que aquest dia era a la universitat i que les hores no li coincidien amb les de la seva classe, té tres hores de viatge des de casa i tres de tornada, i només té esma per fer la seva classe. I va afegir: “et costarà trobar gent, ningú no té temps; mira, si aquí a Glendon fessin un debat amb la Clinton i en Trump, hi anirien quatre gats”. Doncs, sí, així va tot.

Per tant, no estic segura de què passarà el dimarts a la meva classe de cultura catalana. Hi haurà els meus estudiants, és clar, però hem volgut convidar d’altre gent i ja veurem quanta n’aconseguim. Es tracta d’una dicussió sobre el procés d’independència de Catalunya, i tindrem com a convidat, via Skype, en Vicent Partal de VilaWeb. Serà amb nosaltres, a la pantalla, per respondre preguntes sobre aquest tema, per tant, és una ocasió ideal per aclarir coses a un munt de professors i estudiants de Glendon que van molt despistats, i posar Catalunya al mapa de la universitat. A veure si tenim sort i en venen uns quants.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Catalunya i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a Quan ningú no té temps

  1. Dolors ha dit:

    Esperem que omplis de gent que hagi trobat un bocinet de temps en algun racó d’aquest món tan ocupat. Gent interessada a invertir en saber-ne més d’aquest tema tan apassionant que anem bastint a empentes i rodolons, amb ensurts a cada cantonada, però amb un munt d’alegria, esperança i tossuderia 🙂

    • Gràcies, Dolors. Tant de bo ens vingui gent d’altres cursos i departaments. Hem passat informació, sobretot, al departament de Relacions Internacionals, que a Glendon és força important, i espero que, com tu dius, trobin un bocinet de temps. Avui m’he adonat, però, que el dimarts coincideix amb les eleccions als Estats Units, i ara a veure si entre la Clinton i en Trump em fan la guitza i em prenen aquest bocinet de temps que quasi ningú té, només em faltava aquesta. Ben cert que és apassionant el nostre tema del procés —de passió no en falta, per bé i per mal. Ja us diré com ha anat.

      • Dolors ha dit:

        Sigui com sigui, segur que els teus alumnes poden establir una bona conversa amb el convidat i ampliar els seus coneixements. Un convidat de luxe, per cert!

  2. Josep Menorquí ha dit:

    Veritablement seria una llàstima que no hi anés més gent i expandir el real coneixement de la situació dels catalans, però espero i desitjo de tot cor que no es compleixi els mals auguris. Potser fer servir el procés independent del Quebec com referència al procés català serveix per atreure l’atenció, de totes maneres estaré molt interessat al teu proper escrit explicant com t’anat.
    Molta sort polida i besades des de Terrassa!!!!

  3. María ha dit:

    Es triste elegir vivir de esta manera (aunque mucho más cuando no queda más remedio). Espero que haya más de cuatro gatos dispuestos a acudir a esta clase que promete tan interesante.
    Ya nos contarás.
    Una abraçada

  4. Gemma ha dit:

    Això de comprar una casa m’ha recordat un comentari que em va fer una vegada un estudiant. Ja t’ho contaré. Potser encara més que la manca de temps, em preocupa que no tinguin esma de res, que vagin tan cansats… perquè així només es pot avançar dia rere dia per inèrcia, amb poca energia per al que s’escapa de la rutina, però també per al pensament o la creativitat.

  5. Gemma Colomé ha dit:

    Sols llegir-te ja m’he cansat. És ben curiós que tot un país visqui amb aquest estat d’angoixa per el temps i les coses i no ho entenc. Tenen més a estudiar que altres llocs? Han de fer més coses per poder viure? No sé, ja fa temps que ho dius i ho trobo molt i molt estrany.

  6. Anna M. Villalonga ha dit:

    Es veu que a Canadà això de la societat del lleure no ha arribat! Quin cansament i quina llàstima. A les pel·lis americanes, quan sovint diuen que treballen 70 o 80 hores setmanals, no m’ho puc creure. Quan dormen?

  7. Griselda ha dit:

    Molta sort en aquesta teva classe especial de cultura catalana, i un cop mes, gràcies per tanta feina que fas pel nostre país ! Ja ens explicaràs com ha anat.

  8. Tura Nogareda ha dit:

    Et destjo molta sort i que vinguin!!!!, encara que estiguin cansats…una llàstima de joventud, poca esma per a res, què trist treballar tant per comprar casa si n’hi ha de lloguer…millor per enriquir-se de ment!!
    Abraçades Shaudin!

  9. hroma ha dit:

    Hola Shaudin. No sé si la coneixes, però estic llegint una novel·la de la Maria Dolors Millat, “La filla del nord”, on el Canadà –de fet, el Quebec– hi té un protagonisme notable. M’està agradant molt perquè, entre d’altres coses, desmitifica la tan lloada democràcia canadenca i, sobretot, el tracte degradant a què han estat sotmeses les tribus originàries, en concret els innus, per arrabassar-los llengua i cultura, i destrossar-los el medi en què vivien. No sé si té molt a veure amb el que et procupa de les teves classes a la universitat, però m’ha semblat oportú parlar-ne perquè és pecisament un innú, un dels protagonistes, qui s’enfronta amb els poders canadencs i, a tot arreu passen coses semblants, és represaliat i ha de deixar la universitat on tan difícil li va ser entrar. No sé si ara és igual, però, pel que denuncia la novel·la, la universitat no és per als malanomenats indígenes que hi estudien en uns percentatges irrisoris.

  10. soncok ha dit:

    Només vull desitjar.te sort i que hi hagi molta gent fent-li preguntes a Vicent Partal. A Mallorca vivim una mica desequilibrats. És la meva percepció, esclar, però des de fa uns anys la gent, o no té feina o en té en excès. Conec força gent que té treballs força bons, ben remunerats, i munta negocis o té treballs complementaris pel gust de guanyar més doblers. Després no tenen mai temps per a res, els fills a càrrec dels avis, o de bòlid tot el dia per a dur-los d’un lloc a l’altre. De llibres o teatre o cinema ni parlar-ne: “no tenc temps!”

  11. Marta Valls ha dit:

    Ufff… que trist no poder fer res més que treballar, encara que aquí qui té feina també ha de fer moltes hores.

    Espero que malgrat tot tingui èxit aquesta xerrada sobre Catalunya.

    Una abraçada!!

    Marta Valls

  12. M’haureu de perdonar, però no tinc temps (hahaha) de respondre cada comentari. I m’agradaria molt fer-ho perquè dieu coses que necessiten una resposta, però nois, i noies, m’és impossible, la feina m’aclapara, ni temps de sortir al balcó a respirar he tingut en tot el cap de setmana. Prometo que un dia tornaré al tema per explicar les raons que fan que tothom treballi tant al Canadà (molt particularment a la ciutat de Toronto, que és notable quant a aquest desfici de treballar). Em sembla que us interessarà saber-les per tal de no acabar igual.
    Una abraçada!

  13. Pons ha dit:

    Em llegiria el teu post però es que no tinc temps, massa feina, ja saps 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s