Gats i rentat de cervell

Com que fa anys que diversos lectors em pregunten per què els rocdurians tenen tanta por dels gats, trobo que toca dir-ne alguna cosa. I per començar he de deixar clar que el Senyor de Rocdur és l’origen del pànic als gats. Abans que ell posseís el poder, els rocdurians no tenien aquesta paüra, per tant, tot va començar fa uns 200 anys —recordeu que el Senyor de Rocdur s’ha mantingut al poder tot aquest temps.

Rocdur, sota el Castell i amb el Senyor al capdamunt, té un règim totalitari que no només controla les activitats i l’espai social dels seus habitants, sinó que també ha aconseguit senyorejar dins les seves ments. Tal com passa amb les dictadures en el nostre món, qui és al poder dicta que ha de fer, pensar i creure el poble al qual domina. I les conviccions dels habitants solen ser un producte de les obsessions de la classe que els sotmet. Si mirem la història del món en trobarem força exemples.

Quan vaig començar la saga amb Més enllà del somni, la meva intenció, pel que fa a Rocdur i als gats, va ser representar com tota la població d’un país ha fet seva l’obsessió d’un dictador. I no hi fa res que no tingui ni solta ni volta, perquè qui pot tenir por d’un gatet, oi? Doncs tots els gats fan esporuguir els rocdurians.

gats-i-rentat-de-cervell

Si qui mana en una dictadura aconsegueix mantenir la gent ignorant i adoctrinada, li serà força fàcil mantenir el poder i la població creurà tot allò que li faci creure. Un rentat de cervell, és clar, com una boira espessa que envaeix les ments. La gent es atrapada per la boira i tot esdevé borrós; res és el que realment és, només el que sembla ser. El Senyor de Rocdur i el Castell, a la meva saga, són els que fan el rentat de cervell, i l’absurda por als gats és un dels resultats. Naturalment, hi ha d’altres nocions inserides dins les ments del poble rocdurià, com ara els prejudicis cap als immigrants potians, però per mi la por als gats iŀlustra el rentat de cervell millor que cap altra.

He d’afegir que no tothom a Rocdur és afectat per aquesta paüra. Ja a Més enllà del somni podem veure que els potians que viuen a Rocdur no tenen por dels gats de la mateixa manera que els rocdurians. Per els potians és més aviat el pànic a ser descobert amb un gat —recordeu que el càstig és l’execució—, com es veu quan en Tam duu a casa en Groc. Els potians, però, no preocupen el Senyor de Rocdur, perquè només li cal que obeeixin i treballin com mules; el que puguin pensar li resulta irrellevant perquè cap potià no podrà ser mai una amenaça al seu poder, o això creu. Tanmateix, hi ha una rocduriana que, amb una inteŀligencia i curiositat innegables, es va adonant que es troba atrapada per la boira i, quan l’ocasió es presenta, no dubta a dispersar-la. Probablement molts lectors saben que parlo de la Tariana.

Espero haver esclarit algunes coses sobre la por que els rocdurians tenen dels gats. I ja sabeu que el Senyor de Rocdur és l’origen de la por. Ara bé, per saber d’on li ve aquesta paüra, haureu de llegir la continuació de la saga.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres juvenils en català, Més enllà del somni i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Gats i rentat de cervell

  1. Maria ha dit:

    Buenos días, hoy, además de lo que nos tienes acostumbrados, un análisis psico-socio-político.
    Y la intriga final del origen del miedo a los gatos.
    Seguiremos esperando la publicación del libro. Me parece que cuando ya lo tenga releeré los dos anteriores para entender bien el tercero.
    Una abraçada… con mucho calor… dadas las temperaturas que tenéis.

    • Hola María. Aquesta idea del rentat de cervell amb els gats la tenia des del principi, quan vaig escriure Més enllà… S’ha d’entendre que és una noveŀla juvenil (he tingut lectors a partir d’11 anys) i, per tant, ho volia fer entendre a gent molt jove. Tot i que no es diu mai de qué es tracta (ni a la primera noveŀla, ni a la segona), la idea del rentat de cervell deu quedar al lector encara que en sigui inconscient.
      Faràs bé de rellegir les dues primeres noveŀles, abans de la tercera. Es publiquen amb tant de temps entre cadascuna!
      Una abraçada… a 18º sota zero, però a casa no fa fred.

  2. Dolors ha dit:

    El poder del poder en males mans 😦

  3. yeagov ha dit:

    Interessant relat, molt interessant. Els gats han estat fins i tot adorats, per exemple, a l’Antic Egipte la deessa Bastet era representada com un gat, o com una dona amb cap de gat, era una deessa protectora de la llar.
    En canvi a l’Edat Mitja els gats eren molt mal vistos, se’ls relacionava amb les bruixes, i sovint aquestes dones, dites bruixes, eren cremades amb el seu gat. La creença de l’època era que el gat servia a la bruixa per comunicar-se amb Satanàs.
    Com pots veure, els gats tenen cert misteri, en unes èpoques han estat considerats divins i bons, en altres diabòlics. Si has tingut gats ja saps que van una mica a la seva. Els gats no tenen amo, només deixen que els seus amos s’ho creguin.

  4. Juli Salvà ha dit:

    No ho sabia, gràcies Shaudin 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s