El gran cantautor asteca

Fa quatre anys, vaig publicar en aquest bloc un escrit (el trobareu aquí) que feia referència a una carta que apareix a la meva noveŀla Perduts a l’altre món. Es tractava de la meva versió, força lliure, d’un poema escrit originalment en llengua nàhuatl —traduït al català per Aveŀlí Artís-Gener i també per Josep Carner—, anomenat “Nonantsiné” i creat pel poeta Netsahualcoiotl. Us vaig dir que un dia parlaria d’aquest poeta i el dia ha arribat.

netsahualcoiotl

Netsahualcoiotl, o Coiot Afamat, fou el senyor de Texcoco (una de les tres ciutats-estat que formaven la triple aliança asteca de l’antic Mèxic). Va viure entre els anys 1402-1472, per tant abans de l’arribada del espanyols. Esdevingué un guerrer després que, amb 16 anys, presencià l’assassinat del seu pare; aconseguí fugir a la important ciutat de Tenotxtitlan, que l’acollí, i onze anys més tard liderà un exèrcit formidable que recuperà Texcoco. Tanmateix, per bé que són indiscutibles les seves dots de guerrer i també que va ser un governant modèlic, la seva importància històrica rau en una altra banda.

Netsahualcoiotl fou un home molt erudit que va destacar com a filòsof, arquitecte i enginyer, que va promoure les arts i les ciències i, per damunt de tot, va ser un cantautor.

Com a arquitecte i enginyer va construir a Texcoco un fantàstic jardí botànic on s’hi reunien poetes i inteŀlectuals; també diversos aqüeductes, tant a Texcoco com a Tenotxtitlan; i preses d’aigua, temples, calçades, cases, sistemes d’irrigació, jardins, una resclosa de 16 km, una acadèmia per a investigadors i poetes, i una biblioteca. Com a gran amant de la natura, volia que totes les obres urbanístiques harmonitzessin amb les condicions naturals de l’entorn, i tenia molta cura de preservar els arbres, les flors i els animals.

A les escoles públiques asteques, on hi anaven tots els nens i nenes, nois i noies, es considerava una part essencial de l’educació l’aprenentatge de la música i la poesia. Per tant, els poemes (que anomenaven flors), cantats i acompanyats d’instruments musicals, tenien molta importància dins del món asteca, i els interprets (homes i dones) eren molt admirats. De fet, els homes que no volien ser guerrers podien aconseguir l’èxit a travès de la poesia cantada. Però cap cantautor arribà al nivell de Netsahualcoiotl, el qual tenia la reputació, i encara la té, de ser el poeta més important de l’antic Mèxic. Els seus poemes, moltes vegades sobre la fugacitat de la vida, van tenir una gran influència d’estil i de contingut i han arribat fins als nostres dies.

El meu poema preferit és el “Nonantsiné” que us vaig mostrar aquí. I ara us en poso dos més: el primer amb l’original nàhuatl i la meva traducció al català emprant traduccions en castellà i en anglès; i més avall un vídeo on un nen mexicà en recita un altre, en l’original i en castellà.

Niqitoa ni Nesaualkoyotl:
¿Kuix ok neli nemoua in tlaltikpak?
An nochipa tlaltikpak:
san achika ya nikan.
Tel ka chalchiuitl no xamani,
no teokuitlatl in tlapani,
no ketsali posteki.
An nochipa tlaltikpak:
san achika ye nikan.

Jo, Netsahualcoiotl, pregunto:
De debò es viu amb arrels a la terra?
No per sempre a la terra:
només una mica, aquí.
Encara que sigui de jade es trenca
encara que sigui d’or es fragmenta
encara que sigui de plomes de quetzal s’esquinça.
No per sempre a la terra:
només una mica, aquí.

 

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

24 respostes a El gran cantautor asteca

  1. Josep Maria ha dit:

    Tenim aquí una mica de fred i ens queixem, tu tens el fred de veritat, per sota dels -20 graus !!!
    Gràcies per els teus posts i aquest de poesies antigues que encara perduren.
    Un petó del nen dels patins …

    • Hola, nen dels patins. Quan veig les temperatures que teniu, primer penso que no n’hi ha per tant, que només us fa una miqueta de fred, però com que sé que no hi esteu acostumats ni teniu les coses adequades per enfrontar-vos-hi, em feu patir.
      Gràcies a tu pel comentari. Una abraçada!

  2. Jordi Canals ha dit:

    Una meravella només llevar-me obrir el mòbil i trobar aquesta joia de poema. És un plaer llegir-te estimada amiga Shaudin.
    Una abraçada!!
    Jordi

  3. Maria ha dit:

    Como dice Jordi, es un placer conectarte el domingo por la mañana y descubrir estas pequeñas joyas que nos ofreces.
    Con todo lo que está ocurriendo con la educación y la cultura, la historia del señor de Texcoco resulta como un cuento de hadas. Cada vez estamos más lejos, lamentablemente.
    Una abraçada

    • Bona tarda, María (bé, per tu, bona nit). Fa molts i molts anys que em vaig trobar amb Netsahualcoiotl, quan, de joveneta, vaig llegir la noveŀla d’Aveŀlí Artís-Gener, “Paraules d’Opoton el Vell”, on parlava d’aquest poeta en una nota. N’he parlat moltes vegades a les meves classes i, com ja saps, fins i tot em va influenciar per una coseta d’una noveŀla. Atesa la tendència que hi ha a referir-se als asteques com un poble sanguinari i no gaire més, trobo que és important reivindicar-los una mica: bones infrastructures, desenvolupament de les arts, escoles públiques per als dos sexes, etc., etc, i, naturalment, Netsahualcoiotl. Cert, l’educació i la cultura van cap a avall. Una abraçada!

  4. Marta Valls ha dit:

    Jo com en Jordi, he obert el mòbil i m’he trobat aquest magnific post. Molt bonic i interessant. Moltes gràcies i bon dia Shaudin. Una abraçada!!

    Marta Valls

  5. Griselda ha dit:

    Quin sort, per algunes llengues, que sempre hi hagi qui les estima i en te cura d’elles!

  6. boladevidre ha dit:

    Molt interessant. Així que al nostre S. XV, a Mèxic també hi havia renaixentistes, pel que sembla…..

    • Evidentment. Se sap tant poc a Europa sobre les antigues cultures d’Amèrica! A Mèxic tothom coneix Netsahualcoiotl i s’estudia a totes les escoles i a la universitat; fins i tot tenen el bitllet de 100 pesos amb un poema d’ell.

  7. juli salvà ha dit:

    Un poema molt bonic, gràcies Shaudin 🙂

  8. dolors ha dit:

    Què bonic!Un gran personatge, amb moltes facetes interessants.

    • Hola Dolors. Sí, molt interessant. Té dotzenes de poemes, un dels meus preferits és “Com una pintura ens anirem esborrant”, però ahir no el trobava. La llàstima és no tenir una versió cantada i acompanyada per instruments de l’època.

      • dolors ha dit:

        Aquest títol és molt bonic, m’agrada. Escoltar-lo ja seria massa 🙂

        • Aquí en tens una part, Dolors. Sense música, però.

          “Nadie esmeralda,
          nadie oro se volverá,
          ni será en la tierra algo que se guarda:
          Todos nos iremos
          hacia allá igualmente:
          nadie quedará, todos han de desaparecer:
          de modo igual iremos a su casa.

          Como una pintura nos iremos borrando,
          como una flor
          hemos de secarnos
          sobre la tierra,
          cual ropaje de plumas
          del quetzal, del zacuán,
          del azulejo, iremos pereciendo.
          Iremos a su casa.”

  9. Anna M. Villalonga ha dit:

    Ai, que preciós. I que reconfortant l’infant rapsoda, que ens connecta amb la terra i amb la vida. Gràcies, Shaudin.

  10. Jesús (Xess) ha dit:

    Mas por sobre todas las cosas
    Yo amo a mi hermano
    el hombre.

    Tot dit.

  11. Rosa Nebot ha dit:

    Un poema molt bonic. Gràcies per enviar-nos-el.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s