El gran cantautor asteca

Fa quatre anys, vaig publicar en aquest bloc un escrit (el trobareu aquí) que feia referència a una carta que apareix a la meva noveŀla Perduts a l’altre món. Es tractava de la meva versió, força lliure, d’un poema escrit originalment en llengua nàhuatl —traduït al català per Aveŀlí Artís-Gener i també per Josep Carner—, anomenat “Nonantsiné” i creat pel poeta Netsahualcoiotl. Us vaig dir que un dia parlaria d’aquest poeta i el dia ha arribat.

Netsahualcoiotl, o Coiot Afamat, fou el senyor de Texcoco (una de les tres ciutats-estat que formaven la triple aliança asteca de l’antic Mèxic). Va viure entre els anys 1402-1472, per tant abans de l’arribada del espanyols. Esdevingué un guerrer després que, amb 16 anys, presencià l’assassinat del seu pare; aconseguí fugir a la important ciutat de Tenotxtitlan, que l’acollí, i onze anys més tard liderà un exèrcit formidable que recuperà Texcoco. Tanmateix, per bé que són indiscutibles les seves dots de guerrer i també que va ser un governant modèlic, la seva importància històrica rau en una altra banda.

Netsahualcoiotl fou un home molt erudit que va destacar com a filòsof, arquitecte i enginyer, que va promoure les arts i les ciències i, per damunt de tot, va ser un cantautor.

Com a arquitecte i enginyer va construir a Texcoco un fantàstic jardí botànic on s’hi reunien poetes i inteŀlectuals; també diversos aqüeductes, tant a Texcoco com a Tenotxtitlan; i preses d’aigua, temples, calçades, cases, sistemes d’irrigació, jardins, una resclosa de 16 km, una acadèmia per a investigadors i poetes, i una biblioteca. Com a gran amant de la natura, volia que totes les obres urbanístiques harmonitzessin amb les condicions naturals de l’entorn, i tenia molta cura de preservar els arbres, les flors i els animals.

A les escoles públiques asteques, on hi anaven tots els nens i nenes, nois i noies, es considerava una part essencial de l’educació l’aprenentatge de la música i la poesia. Per tant, els poemes (que anomenaven flors), cantats i acompanyats d’instruments musicals, tenien molta importància dins del món asteca, i els interprets (homes i dones) eren molt admirats. De fet, els homes que no volien ser guerrers podien aconseguir l’èxit a travès de la poesia cantada. Però cap cantautor arribà al nivell de Netsahualcoiotl, el qual tenia la reputació, i encara la té, de ser el poeta més important de l’antic Mèxic. Els seus poemes, moltes vegades sobre la fugacitat de la vida, van tenir una gran influència d’estil i de contingut i han arribat fins als nostres dies.

El meu poema preferit és el “Nonantsiné” que us vaig mostrar aquí. I ara us en poso dos més: el primer amb l’original nàhuatl i la meva traducció al català emprant traduccions en castellà i en anglès; i més avall un vídeo on un nen mexicà en recita un altre, en l’original i en castellà.

Niqitoa ni Nesaualkoyotl:
¿Kuix ok neli nemoua in tlaltikpak?
An nochipa tlaltikpak:
san achika ya nikan.
Tel ka chalchiuitl no xamani,
no teokuitlatl in tlapani,
no ketsali posteki.
An nochipa tlaltikpak:
san achika ye nikan.

Jo, Netsahualcoiotl, pregunto:
De debò es viu amb arrels a la terra?
No per sempre a la terra:
només una mica, aquí.
Encara que sigui de jade es trenca
encara que sigui d’or es fragmenta
encara que sigui de plomes de quetzal s’esquinça.
No per sempre a la terra:
només una mica, aquí.