Històries dins d’històries

Els que heu llegit les meves noveŀles sabeu que apareixen històries inserides dins la història principal. A totes les meves noveŀles, no només a les de la saga de la interferència, perquè El secret de L’oreneta, curteta i tot com és, també en té. I sempre són essencials per comprendre la història principal.

nines-russes

A El secret de L’oreneta, un cop establert el lloc i alguns dels personatges, ens trobem que un d’aquests personatges narra una història de por que resultarà ser fonamental per a la narració principal. I no és l’única història que s’insereix a la principal i en forma part indissoluble.

Pel que fa a la saga, segurament recordeu, a Més enllà del somni, la història antiga de Pot, contada per en Tam, on hi trobem la Nana i el darc verd, o la història rocduriana escrita per Gilan del Castell. I hi tenim també el diari personal de l’Anna o la narració de l’avi Roger. A Perduts a l’altre món ens trobem amb diversos personatges que expliquen històries, curtes o llargues però en tots els casos necessaries per entendre aquesta noveŀla en concret o tota la saga, perquè a Perduts em trobava ben immersa dins la saga i havia de començar a teixir pensant-hi com un tot. I ja us havia dit que Les urpes del drac està cosida d’històries. N’hi ha més encara que a les noveŀles precedents. I totes són primordials.

Per què aquesta dèria de ficar històries dins d’altres? Perquè mai no en tinc prou quan es tracta de contar històries, i abans que me n’adoni s’han multiplicat com conills. I perquè, reconec, m’agrada complicar-me la vida. No la vida diaria, que la vull ben senzilla, em refereixo a quan escric. Tinc la necessitat de conjurar mil coses (entre d’altres, històries intercalades), fer un enrenou i, mentre el faig, anar pensant on ha d’anar cada peça per tal d’aconseguir que tota la història sigui consistent, sense cap escletxa. En el cas de la saga, l’enrenou ha estat, i és, majúscul, i el nombre d’històries inserides també.

llibre

Les històries dins d’una altra història no sempre són de la mena de les meves —part important de la història principal—. De vegades es tracta d’històries secundàries que no són estrictament necessaries per entendre la noveŀla. També ens podem trobar amb dues, o més, històries paraŀleles. Les possibilitats d’inserir d’altres històries són moltes. De fet, podríem dir que totes les noveŀles estan farcides d’històries que s’entrecreuen: un record, un episodi, una analepsi, etcètera, són, al cap i a la fi, històries dins del marc de l’argument principal.

Com que alguns de vosaltres sou escriptors, us pregunto: escriviu, conscientment, històries dins d’històries? Per què? I a qui és seguidor del bloc, però no escriu ficció: us agrada trobar-vos amb diverses històries diferenciades en una noveŀla? Podeu pensar en algunes que us hagin interessat?

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en El secret de L'oreneta, Les urpes del drac, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Històries dins d’històries

  1. Margarida Aritzeta ha dit:

    A mi m’agrada molt l’estructura de relats encaixats, les nines russes: molt sovint la faig servir. És una manera d’explicar que em fascina perquè m’agrada molt troobar-me històries amagades quan llegeixo

  2. boladevidre ha dit:

    Jo parlaré com a lector, que és el meu paper. De fet, agraeixo les històries dins les històries, o els sub plots, crec que en diuen els guionistes. Em sembla que les sèries i els “culebrots” no podrien existir sense aquest joc d’encaixos que, en definitiva, apropen qualsevol història a la realitat diària de cadascú; aquesta acostuma a ser plena de plecs, interferències, records, comentaris d’altres. De fet la vida que m’agrada és la no lineal. I les novel·les, contes o relats que no tenen diverses capes, narracions, històries o digues-li com vulguis, siguin complementàries o no, m’avorreixen una mica, la veritat. També és cert que hi ha alguns autors que a vegades poden posar difícil el seguir el fil principal. Això acostuma a passar més en cinema, però, suposo que degut a la compressió del temps; però això és un altre tema. Ep, ma pensut!

    • Hola, Quico. Això dels subplots es diu en anglès també per referir-se a la literatura. Una noveŀla linial pot ser molt avorrida, tal com dius. Pel que fa a la dificultat de seguir el fil principal a causa de moltes desviacions i etc. també es troba a la literatura —un bon exemple: Rayuela de Cortázar, però n’hi ha molts d’altres.

  3. Maria ha dit:

    Me haces preguntas que no se que responder. No me he fijado en las historias dentro de historias. Supongo lo leo todo como una unidad, todos los elementos imprescindibles dentro la novela.
    Si escribir una novela me parece de gran complejidad, lo que estás explicando es “el no va más”.
    Lo de que no te gusta complicarte la vida cotidiana… da para una novela muy compleja 😉
    Ya se que me dirás que tu no te la complicas, que son los demás… pero… Recuerda mi profesión 😀
    Una abraçada

  4. Anna M. Villalonga ha dit:

    Per descomptat, m’agraden molt. Qualsevol joc literari, metaliterari, intertextual… m’encanta. Gràcies per parlar-ne, Potato.

    • Ja saps, Potato, que jo també sóc una fan de la metaficció, intertextualitat, etc. A les noveŀles publicades de la saga no hi ha metaficció, ni intertextualitat explícita (ho vaig decidir així), però d’altra banda tenim una abundància de històries (ja veuràs a Les urpes del drac!). Petons!

  5. Dolors ha dit:

    Una història dins una història, amanida amb una metàfora, una semblança, un somni…………. és com la sal i el pebre, ajuden a potenciar el resultat final 😉 I com la vida mateixa: és plena d’acudits, drames, comèdies dins de les històries de cadascú.

  6. Marta Valls ha dit:

    No sóc escriptora ja jo saps. Però si bona lectora i els teus llibres m’han agradat. Son enriquidores les històries dins les històries.

    Gràcies Shaudin.

    Una abraçada!!

    Marta Valls

  7. Rosa Nebot ha dit:

    Sí Shaudin, m’encanten les teves novel·les plenes d’històries dins la història principal; si no hi fossin, serien només novel·letes de les aventures -les de la saga de “Més enllà del somni”- de dues noietes eixerides, aptes tan sols per als més joves. Les que escrius ho són per a totes les edats, ens interessen a tots. Jo també utilitzo aquest recurs de les matrioskes, que em serveix, sovint, per introduir el context històric o enriquir la vida dels personatges principals. Bé molt bé, Shaudin. En saps molt. Chapeau!

    • Estimada Rosa,
      Sento no haver-te respost abans (massa feina).
      Ja ho sé, que també utilitzes aquest recurs. A totes dues noveŀles. De fet, fas servir una pila de recursos literaris, i a cadascuna de les teves noveŀles d’una manera diferent. Has escrit unes històries magnífiques que es mereixen ser mooooolt més conegudes, i reconegudes.
      Petons!

  8. juli salvà ha dit:

    Està molt bé inserir històries dintre d’històries. Mai m’ho havia plantetjat, gràcies.
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s