Històries dins d’històries

Els que heu llegit les meves noveŀles sabeu que apareixen històries inserides dins la història principal. A totes les meves noveŀles, no només a les de la saga de la interferència, perquè El secret de L’oreneta, curteta i tot com és, també en té. I sempre són essencials per comprendre la història principal.

A El secret de L’oreneta, un cop establert el lloc i alguns dels personatges, ens trobem que un d’aquests personatges narra una història de por que resultarà ser fonamental per a la narració principal. I no és l’única història que s’insereix a la principal i en forma part indissoluble.

Pel que fa a la saga, segurament recordeu, a Més enllà del somni, la història antiga de Pot, contada per en Tam, on hi trobem la Nana i el darc verd, o la història rocduriana escrita per Gilan del Castell. I hi tenim també el diari personal de l’Anna o la narració de l’avi Roger. A Perduts a l’altre món ens trobem amb diversos personatges que expliquen històries, curtes o llargues però en tots els casos necessaries per entendre aquesta noveŀla en concret o tota la saga, perquè a Perduts em trobava ben immersa dins la saga i havia de començar a teixir pensant-hi com un tot. I ja us havia dit que Les urpes del drac està cosida d’històries. N’hi ha més encara que a les noveŀles precedents. I totes són primordials.

Per què aquesta dèria de ficar històries dins d’altres? Perquè mai no en tinc prou quan es tracta de contar històries, i abans que me n’adoni s’han multiplicat com conills. I perquè, reconec, m’agrada complicar-me la vida. No la vida diaria, que la vull ben senzilla, em refereixo a quan escric. Tinc la necessitat de conjurar mil coses (entre d’altres, històries intercalades), fer un enrenou i, mentre el faig, anar pensant on ha d’anar cada peça per tal d’aconseguir que tota la història sigui consistent, sense cap escletxa. En el cas de la saga, l’enrenou ha estat, i és, majúscul, i el nombre d’històries inserides també.

Les històries dins d’una altra història no sempre són de la mena de les meves —part important de la història principal—. De vegades es tracta d’històries secundàries que no són estrictament necessaries per entendre la noveŀla. També ens podem trobar amb dues, o més, històries paraŀleles. Les possibilitats d’inserir d’altres històries són moltes. De fet, podríem dir que totes les noveŀles estan farcides d’històries que s’entrecreuen: un record, un episodi, una analepsi, etcètera, són, al cap i a la fi, històries dins del marc de l’argument principal.

Com que alguns de vosaltres sou escriptors, us pregunto: escriviu, conscientment, històries dins d’històries? Per què? I a qui és seguidor del bloc, però no escriu ficció: us agrada trobar-vos amb diverses històries diferenciades en una noveŀla? Podeu pensar en algunes que us hagin interessat?