Sóc una entusiasta de les cooperatives de treballadors, és a dir d’una estructura de treball organitzada pel benefici de qui hi treballa i, per tant, molt més humana, justa i agradable que el model típic capitalista. Per mi, que el món s’ompli de cooperatives d’aquestes: des de les agrícoles fins a les d’artistes.
De cooperatives de treballadors, i de molt èxit, n’hi ha a cabassos pertot el món. Aquí mateix, al Canadà, a la meva província d’Ontario, n’hi ha una que m’encanta. Es tracta d’una cooperativa de grangers que es dediquen a la venda de llet i productes lactis (iogurts, mantega, formatge, gelat). Abans eren unes famílies amb poques vaques cadascuna, fins que van decidir ajuntar-se en una cooperativa per ajudar-se entre tots. Fa més de 20 anys que tots aquests productes els compro d’aquesta cooperativa, i per diverses raons: per posar el meu granet de sorra; perquè són productes d’alta qualitat —boníssims i biològics— i perquè tracten les seves vaques d’una manera òptima —cadascuna té el seu nom, les netegen amb cura perquè es trobin bé, pasturen pels camps i reben amor (que només hagin necessitat el veterinari 3 cops en 11 anys, ja diu força)—. Tinc uns amics que van visitar una d’aquestes granges i em van dir que vaques més contentes no les trobaria.
I els productes d’Organic Meadow (com es diu aquesta cooperativa) es venen d’allò més bé. Fa molts anys, era difícil trobar-los —jo havia fet veritables excursions per tal de comprar aquesta marca—, però ara es troba per tot Toronto, a les botigues petites i mijanes i als grans supermercats. Avui en dia, a més, hi ha d’altres cooperatives de grangers com aquesta a Ontario i a tot el Canadà.
També hi ha el cas d’una fàbrica a Chicago, de manufactura de finestres, que l’any 2009 va fer fallida i va acomiadar tots els treballadors, però ells van ocupar la fàbrica i van formar una cooperativa. Amb l’ajuda de l’organització The Working World, que ja havia assistit a recuperar i posar en mans dels treballadors diverses fàbriques d’Argentina, van poder comprar la seva de Chicago i avui en dia, quan els treballadors en són els amos, la fàbrica, que han anomenat New Era Windows, va a tot vent, un autèntic èxit. Com l’han aconseguit? Es van treure del damunt coses innecesàries, des de maquinaria fins a, naturalment, executius que guanyaven milions; han millorat la qualitat, la qual cosa els reporta clients contents; cap dels treballadors-amos intenta fer-se ric, només guayar suficient, i, per tant, poden competir amb la indústria; intenten fer el millor per a tothom i treballen amb ganes, més que mai, però gaudint-ne —“treballem amb passió”, diuen.
Hi ha centenars, potser milers, d’exemples de cooperatives de treballadors amb històries força interessants, però per avui ja n’hi a prou. Vosaltres què opineu d’aquest tema?
Des d’aquí, bon dia Shaudin…
També a mi m’agraden les cooperatives, i en tenim un bon exemple a Euskadi. Ni ha un munt i en conec varies per haver-hi treballat muntat-t’hi màquines. Algunes són formades per varis empresaris-treballadors del mateix ram però amb diverses especialitats que en ajuntar-se poden oferir un producte sencer, no solament les parts. Per no barallar-se entre ells, escullen un gerent aliè al qual controlen i ajuden. Com bé dius els treballadors treballen més relaxats, que no pressionats, però de valent ja que l’empresa és d’ells.
Adéu maca …
M'agradaM'agrada
Hola Josep Maria,
Suposo que d’Euskadi et refereixes a la xarxa de cooperatives Mondragon.
En algunes cooperatives d’aquí (no la de les vaques) també tenen un gerent controlat, la qual cosa em sembla molt bé perquè no sempre els treballadors poden estar per tot o saber de tot.
Petons!
M'agradaM'agrada
Shaudin, compartesc del tot el que exposes sobre les cooperatives de treballadores. Crec que és la forma més humana de gestionar el treball i segurament la més il·lusionant i respectuosa. El futur hauria de caminar cap aquí.
M'agradaM'agrada
Contenta que hi estiguis d’acord, Pere. Tant de bo caminem cap a aquest futur.
M'agradaM'agrada
Muy interesante el artículo de hoy, como de costumbre. Yo siempre me pregunto porque no es un modelo más extendido pues parece el más beneficioso para los trabajadores, tal como explicas, y en el caso de la granja también para las vacas 🙂
Gracias por el esfuerzo de no dejarnos sin el post dominical a pesar de las semanas tan duras que llevas.
Cuídate todo lo posible. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Jo em pregunto el mateix, María. És clar que hi ha molts interessos creats que no ho fan fàcil. M’agradaria tenir una cooperativa de professors a la universitat, perquè l’administració de dalt, que fa i desfà a la universitat (i no enten res d’ensenyament universitari) està acabant amb la universitat, a més d’embuxacar-se una barbaritat de diners. Algun dia n’hauré de parlar.
Intentaré cuidar-me (difícil). Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Penso que s’ha de ser molt “persona” per pertanya a un colectiu d’aquest tipus , o de qualsevol altre, per treballar colze al colze sense egos que entorpexin la relació colectiva i personal. D’acord amb Josep Maria, posar algú exterior per dirigir – sota control estricta, si es vol- per tal d’evitar confrontaments . No tots servim per dirigir i quan tothom vol manar es dificil fer la tasca. Però sens dubte una cooperativa pot ser una forma mes amable i engrescadora de treballar, si es fa be.
M'agradaM'agrada
Hola Griselda,
Com li deia a en Josep Maria, aquí hi ha cooperatives que tenen un gerent, també un contable o d’altra gent d’administració, per ajudar en diverses tasques que no són pròpies dels treballadors en qüestió. Depèn de què es tracta. Les cooperatives de grangers sé que tot s’ho fan ells i hi ha una armonia envejable.
M'agradaM'agrada
És una solució esplèndida per compaginar capital i treball. Per sort a Catalunya n’hi ha moltes, i pel q sembla per altres llocs del món. Albí eres.
M'agradaM'agrada
Efectivament, és una solució esplèndida, Joan. Sé que a Catalunya n’hi ha moltes, però no en conec els detalls. Al Canadà també n’hi ha moltes, no només de grangers. Tot el món n’està ple, tot i encara ser una minoria.
M'agradaM'agrada
A Catalunya també n’hi ha força. Per cert, tant de bo tots els animals del món rebessin el tracte d’aquestes vaques.
M'agradaM'agrada
Ho sé, Potato. Avui mateix me’n parlava una antiga alumna meva de dansa que treballa en una escola d’infants a l’Hospitalet i és una cooperativa de treballadors.
Al Canadà no tot són flors i violes, però té coses molt bones i el tracte als animals n’és una. El cas d’aquestes cooperatives de grangers (ara n’hi ha unes quantes) és encisador. Tenen una web on de tant en tant parlen de les vaques individualment: com es diu, què fa, etc. M’encanta!
M'agradaM'agrada
Pot ser una bona proposta en determinats àmbits, però si es generalitzés i es fes arreu això voldria dir que caldria acabar amb les empreses tal com les coneixem ara i amb el capitalisme i no sé si la societat actual està preparada per un canvi d’aquesta mena. Hauríem d’aprendre els anys del col·lectivisme català del 1936-39 per no cometre els mateixos errors. En tot cas, sí que és bo anar caminant cap aquí però tenint ben present que del que es tracta de posar l’ésser humà en el centre del projecte i sense perjudicis ni apriorismes ideològics.
M'agradaM'agrada
A poc a poc, Joan. No serà un canvi dràstic d’un dia a l’altre, però cada dia hi ha més cooperatives de treballadors. Al Canadà n’han sortit com bolets els últims 20 anys, sobretot pel que fa a cooperatives de grangers. I no els podria anar millor! La gent té interès a comprar d’aquestes cooperatives. De prejudicis i apriorismes ideologics, a les cooperatives del Canadà no se’n veuen gaires.
M'agradaM'agrada
Jo conec dues profesores una valenciana i, una mallorquina que treballen a cooperatives d’escoles o instituts i están ben contentes. És interesant el teu post.
Una abraçada,
M'agradaM'agrada
En general aquestes cooperatives funcionen bé i qui hi treballa està content (hi poden haver excepcions, com amb tot).
Gràcies, Juli, i una abraçada!
M'agradaM'agrada
Aquestes cooperatives no tenen gaire publicitat, no interessa als empresaris que aquest model de negoci es faci visible.
M'agradaM'agrada
Em sembla que tens raó, Pons. Interessos creats, com passa amb altres coses.
Gràcies pel comentari!
M'agradaM'agrada