És important llegir?

Començaré l’escrit d’aquesta setmana amb el primer paràgraf d’un comentari que la Margarida Aritzeta va publicar al facebook:

“M’agraden els fòrums amb estudiants de secundària que han llegit un llibre meu. Avui, però, un d’ells m’ha deixat de pedra: parlàvem d’un viatge en el temps, aterrar al s. XII enmig de gent senzilla i tenir la necessitat d’apuntar alguna cosa. Com ho faig?, aquella gent no sabia llegir ni tenia estris per escriure! Que bé!, ha dit un noi, a mi m’agradaria viure en aquest lloc, sense llegir ni escriure ni res… a cap d’ells (tres grups) no els interessava llegir.”

Evidentment, alguna cosa no rutlla. A Toronto tampoc, perquè em trobo amb estudiants que tampoc els interessa llegir (alguns, fins i tot ho odien), i parlo d’estudiants universitaris! No són tots, és clar que no, però prou per fer-te trobar malament. Quina mena de joves estem creant? Perquè som nosaltres, els pares, oncles, avis, mestres, qui en té la culpa. I els ministeris d’educació, la programació de la televisió, i un llarg, molt llarg, etcètera, però tot això també depèn en gran mesura de nosaltres. Potser cal adonar-nos que ni les universitats rutllen (aquí, en absolut; en uns anys, no gaires, han esdevingut una fàbrica de donar títols). A més de trobar-nos per arreu la llei del mínim esforç.

Hem de creure que la lectura, i sobretot la literatura, ha perdut la batalla i conformar-nos com si res? Al cap i a la fi, no serveix de gaire, diran alguns. Doncs vet aquí que precisament avui en dia s’ha descobert la importàcia de la lectura pel que fa a l’activitat del cervell: centenars d’articles, escrits per professors i investigadors de departaments universitaris de psicologia i neurociència,  coincideixen a dir que llegir activa moltes àreas del cervell. El departament de neurobiologia de l’escola de medicina de Harvard ens explica que, entre d’altres, activa el lòbul temporal, que és responsable per la comprensió fonològica i per decodificar i discriminar els sons; l’àrea de Broca, en el lòbul frontal, que s’encarrega de la producció de la parla i la comprensió del llenguatge; el gir angular i supramarginal, que enllaça diverses parts del cervell perquè la forma de les lletres es puguin ajuntar per formar mots; i un increment del volum de substància blanca, que afecta l’aprenentatge, i de la qual cosa també ens en parlen al centre mèdic de la Universitat de California, San Francisco.

llegir

D’acord a diversos estudis mèdics, la manca d’interès per la lectura té força a veure amb factors mediambientals durant la infància, que han dut a una falta de desenvolupament de la funció executiva de l’autocontrol —la regulació del comportament necessària per aconseguir objectius—, la qual cosa disminueix l’activitat de la substància blanca. Però es pot normalitzar amb un entrenament educatiu cap a l’autocontrol. I, després de tot el que he llegit sobre el tema, em sembla que les escoles i els pares haurien d’emfatitzar aquesta funció executiva. I fomentar més la lectura!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

33 respostes a És important llegir?

  1. Maria ha dit:

    Un tema muy preocupante y que no se como se puede solucionar porque intervienen tantos factores!!!
    Una abraçada

    • Molt preocupant, sí, María, però pot tenir solució. És cert que intervenen molts factors, moltíssims, tanmateix, com passa amb d’altres coses també força complicades, de solució n’hi ha, és qüestió de posar-s’hi de valent i aconseguir l’ajuda d’institucions d’alta volada. Ara que la indepèndencia és a prop, s’ha de fer força cap a això. Però cal també que s’elimini la pobresa, perquè no es pot pretendre que les famílies que apenes tenen per menjar (a més de manca d’educació) es preocupin gaire de que les criatures llegeixin.
      Una abraçada!

  2. Encarna ha dit:

    Un tema interessant, sí, i preocupant. No llegir res és greu, molt greu… i voler viure en una societat on no s’ha d’escriure ni llegir res. De veritat? Està molt malament el tema.

  3. Gemma Colomé ha dit:

    Crec que hi ha uns quants factors que ens afecten a tot el món “civilitzat” . Vivim en un món molt mediàtic, amb informació de tot arreu, amb fotos, imatges, viatges, viatges virtuals, quatre línies que ens expliquen com eren i que pensaven els escriptors que durant tant de temps hem venerat, i no els cal massa llegir-los…. Tot un món on la “realitat” està a l’abast d’un clic. Crec que per ells no té cap gràcia llegir, s’avorreixen , ells llibres no tenen la immediatesa del resultat, cal paciència temps,imaginació, gust per el recolliment, tranquil·litat i ells viuen constantment en una muntanya rusa. És el mal que jo trobo en la nostre societat. Com pretenem que parin si constantment el món canvia? Si no para de actualizar-se, de crear i el que avui és novetat demà ja és passat?
    Per altre banda crec que en el fons, la bona intenció de fer llegir els nens a l’escola, en lloc de fomentar, fa rebutjar la lectura.Ells no ho prenen com un plaer si no com a deures, i tots sabem que els deures d’escola fan mandra.
    Caldria buscar altres mecanismes, no sé quins, però si no es recupera la màgia i el misteri de la vida, poca cosa hi podrem fer.

    • Molt interessant el teu comentari, Gemma, i hi estic molt d’acord. I encara hi ha més factors a tenir en compte, a més dels que comentes, com ara la pobresa que esmentava a la meva resposta a la María (més amunt). Sí, noia, cal cercar la manera d’aconseguir que els petits i joves s’engresquin a llegir llibres, que llegeixin per plaer i no per fer deures.

  4. Joan Rubiralta ha dit:

    No cal desanimar-se. Hi ha llocs on es llegeix força, com ara la subcomarca del Baix Montseny, que es troba de moment a dins del Vallès Oriental i la Selva. En aquest territori, els índexs de lectura han crescut molt i l’han situat entre els més alts de Catalunya, també pel que fa a la lectura en català. I evidentment que aquesta resultat no s’ha fet sol: les escoles i instituts donen molta importància a les lectures, les 4 biblioteques de la zona estan en plena activitat, han sorgit grups d’escriptors i escriptores -el GEM-, hi ha molta gent que escriu i publica, hi ha programes de ràdio sobre literatura, es fan diversos certàmens literaris amb els suport municipal, hi ha moltes llibreries i s’han creat molts clubs de lectura. Queixar-nos no ens portarà enlloc, si es volen resultats cal bastir estructures i muntar activitats, amb el temps que això implica que facin possible que la situació es reverteixi. Només així canviarà la situació.

    • Joan, no dubto que hi ha llocs on es llegeix força, com ara el que tu esmentes, la subcomarca de baix Montseny, que tu coneixes bé, i és molt esperançador saber que és així. Tanmateix, estàs parlant d’un petit nucli (n’hi deuen haver d’altres) en comparació a la totalitat del país, sobretot pel que fa a quantitat de població. Als grans centres urbans, per exemple, deu ser ben diferent. Pel que fa a queixar-nos… bé, queixar-nos sense cercar solucions, certament no és gens positiu, però cal ser conscients de com és la situació.
      Per cert, sempre llegeixo les teves respostes a l’editorial de Vilaweb. Molt interessants.

  5. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Crec que la Gemma té molta raó. I els motius que ella apunta només en són una part. El descrèdit que pateixen les Humanitats des de fa anys, el desprestigi del paper dels mestres i professors, l’apatia generalitzada, l’excés de comoditat, la cultura del mínim esforç, la pèrdua de certs valors, la manca de curiositat. Són tantes coses! És molt trist i preocupant. I la solució, com que afecta tants àmbits diferents, gaire fàcil no ho és. Per no dir gens.

    • Potato, mira, li deia això mateix a la Gemma a la meva resposta: que té molta raó, però que encara hi ha més factors. Absolutament d’acord amb tots els que esmentes. I hi afegeixo la pobresa, la pobresa de debò. Gens fàcil! Però s’ha de continuar lluitant, tal com tu fas, per cert.

  6. Griselda ha dit:

    ….. i si es prohibeix llegir ????!!!!! …es broma, clar, però …..

  7. boladevidre ha dit:

    Em sembla excel·lent la idea que apuntes. Si a sobre estudiéssim matemàtiques a través de la música i “socials” mitjançant el teatre, probablement apuntaríem cap a una societat que reforçaria l’expressió lliure i la sensibilitat, enlloc del control i l’economia.

    • Quico, sempre penso en un sistema educatiu diferent, sobretot pel que fa a primaria: més música, lectura, arts plàstiques i activitat física, no sports, sinó jugar a l’aire lliure. No arraconar les ciències o la història, per exemple, de cap manera, però amb força cap a les altres coses que esmentava. I amb tot, desenvolupar pensament crític i coŀlaboració. Més lliure, sí, però sense oblidar de desenvolupar l’auto-control, molt important! És difícil resumir en un comentari com voldria que fos, perquè hi ha molt més.

  8. boladevidre ha dit:

    Més amunt he llegit Humanitats. Enlloc de “socials”, doncs.

  9. yeagov ha dit:

    Que entenem per llegir?
    Si per llegir entenem llegir només llibres, si, és cert, que el percentatge de població que llegeix és baix. Molta gent quan acaba l’etapa d’escolarització no torna a agafar un llibre, però això no vol dir que deixi de llegir, ens passem tot el dia llegint.
    Incís: Quan parlo de llibre no em refereixo únicament als llibres de paper, incloc també els e-books.
    Llegim el mòbil, els blogs, els fòrums, twitter, facebook i els panells del metro i l’autobús, perdó, això era una broma.
    L’escola hauria d’haver-nos aficionat a la lectura, també a la música, però si a un estudiant de 12 anys li fas llegir la Metamorfosi, de Kafka, pot ser que acabi odiant la literatura.
    I tant que és important llegir. La literatura ens transporta a Móns reals o ficticis. La literatura són les històries a la vora del foc d’altres èpoques, posades sobre paper. Actualment, almenys als països dits del primer món, la immensa majoria dels ciutadans sabem llegir. Les històries es transmeten per escrit.
    És cert que durant l’Edat Mitja el nombre de persones que sabien llegir era molt reduït, sovint només eren els clergues i uns pocs il·lustrats, molts nobles eren tan analfabets com la plebs, però les històries es transmetien oralment, també hi havia una altra forma de transmetre les històries, entreu a les esglésies i mireu els vitralls, pocs sabien llegir però els vitralls explicaven històries.
    Aquests últims anys diverses sagues literàries – Millenium, Harry Potter, etc – han acostat molta gent a la literatura, especialment gent jove. És un bon camí.

    • Sí, sí, d’acord que això de llegir no és tan senzill com sembla que dic en el meu post. Tinc en compte tot el que comentes, i els científics, etc, que estudien això també ho tenen en compte. És que estic tan aclaparada de feina que he d’escriure els posts a cent per hora i no m’hi puc entretenir gaire. Un dia d’aquests en faré un altre sobre el tema, concretant sobre llegir què i la literatura. D’acord també amb la resta del teu comentari… i, ei, jo mai no em puc estar de llegir els anuncis de l’autobús.

  10. Juli Salvà ha dit:

    Jo no podria viure sense llegir, quan fa uns dies que no llegeixo el trobo a faltar. Gràcies pel teu post.
    Una abraçada Shaudin

  11. Marta Valls ha dit:

    Pot ser ho tenen tot massa “mastegat”. Jo no sabria viure sense llegir cada dia a casa m’ho van inculcar i jo a la filla. Interessant el post Shaudin. Una abraçada.

    Marta Valls

  12. Josep Maria ha dit:

    La lectura, ai!!! la lectura, recordo que de petit sota els llençols llegia llibres amb una lot per que els pares no em veiessin llegir … de gran sempre tinc llibres per arreu, a la tauleta de nit, al menjador … Tan mateix és un greu problema que la joventut, una part ben cert, no llegeix. Coincideixo amb vosaltres que és un problema, el que es perden !!, però… igual que a fahrenheit 458 (?) la pel·lícula en la que es cremaven el llibres, si els prohibissin o foren objectes de cult per la seva raresa potser la joventut diria què és això?

    • Molts de nosaltres ho hem fet, Josep Maria, això de llegir sota els llençols —molts de nosaltres de certa edat—. La Griselda, més avall, també deia de prohibir els llibres per tenir un bon resultat. Qui ho sap, potser és la solució, però més val no ficar-nos en embolics que poden no resultar. Petons!

  13. Rosa Nebot ha dit:

    Molt interessant el tema que ens has proposat, i molt interessants els comentaris que he anat llegint; uns amb un cert pessimisme, uns altres més esperançadors. M’apunto sense dubtar-ho gens al de Joan Rubiralta. Estic segura que la pedagogia que s’utilitza al Baix Montseny es podria escampar arreu. Bé, potser no és fàcil, perquè sobretot a les ciutats grans la problemàtica no hi té res a veure.
    Tanmateix, una gran part dels nois i noies no comprenen allò que llegeixen i per això no hi troben cap plaer. Potser caldria animar-los a escriure, que cada dia fessin un comentari escrit d’un mínim de dues línies que haurien de llegir els companys, els quals haurien d’explicar-lo i corregir-lo o millorar-lo. Si saben parlar, són capaços d’escriure i potser així creixeria l’afició tafanera de llegir.
    Potser he dit una bajanada, però a mi, que sempre he llegit molt, d’ençà que era nena, no m’entra al cap que una bona part de la joventut renunciï a aquest plaer.

    • Estimada Rosa, he respost a en Joan i li deia que amb el Baix Montseny no n’hi ha prou. És fantàstic que almenys hi hagi alguns llocs amb bons resultats, però s’ha d’escampar, és imperatiu. El problema, però, és que els grans centres urbans són molt diferents i, per tant, em sembla que calen solucions diferents, tal com tu també comentes.
      És molt complicat tot plegat. Són molts factors que s’han de tenir en compte; la qual cosa no vol dir que no ens hi hem d’esforçar. Que la República de Catalunya sigui un paradís per la literatura! Això voldria.

  14. Margarida Aritzeta ha dit:

    Tal com s’ha comentat més amunt, és veritat que avui dia es llegeix molt, a tot arreu, fora dels llibres. El nostre món és ple de rètols i missatges. Què ho fa, doncs, que de cada vegada hi ha més gent que els malinterpreta, no els entén o els llegeix en diagonal i de través? Llegir un llibre segurament ens ajuda a tenir aquesta paciència de veure desplegar-se un món sencer al llarg de les pàgines, paciència necessària per viure. És veritat que tot va molt de pressa i estem rodejats d’estímuls. Els joves, però, han d’aprendre a aturar-se i a concentrar-se en tasques que poden arribar a ser llargues. La vida, la feina, requereix aquesta concentració. Un ha de ser capaç de centrar-se, reflexionar, formar el seu criteri… em sembla molt poc que ens resignem a moure’ns d’un estímul a l’altre sense memòria de res, com els peixos

    • Margarida, comentava, més amunt, que per manca de temps no vaig poder escriure suficient sobre el tema en aquest post. La setmana que ve, o l’altra, depèn del temps que tingui, escriuré la resta, que té més a veure amb llegir què i, sobretot, amb llegir literatura. Tinc molta informació científica sobre el tema, però l’he d’examinar bé per no equivocar-me quan ho expliqui i no dir bajanades amb les meves conclusions. M’agrada aquest simil de “com els peixos” (un dia també hauré d’escriure sobre els teus símils, fa molt que ho vull fer perquè n’ets la mestra).

  15. Dolors ha dit:

    Crec que hi ha de tot, com sempre. Cert que vivim en un món on tot va molt ràpid, anem esperitats bona part del dia i tot hauria d’estar fet per ahir. Sóc lectora i llegeixo cada dia, però deixant de fer altres coses: jo trio, no sempre és fàcil.
    El jovent també té mil i una cosa a fer envoltats de quantitat de coses estimulants que els criden de totes bandes.
    Però, a part, crec que sempre hi ha hagut gent a qui agafar un llibre li fa son, en conec un munt i de totes les edats. Em recordo a mi mateixa, amb 12-13 anys, essent considerada un bitxo raro perquè sempre anava amb un llibre al macuto.
    Hem de ser positius, continuar mostrant els beneficis de la lectura i desitjant que ens facin cas i ho tastin 🙂
    Visca la màgia de la lectura!

    • Dolors, efectivament, hi ha més a fer que mai i tenim més estímuls que mai, per tant, cada cop es fa més difícil tenir prou temps per llegir llibres. Ho veig al Canadà també, i em passa a mi mateixa —no hi ha dia que no llegeixi literatura (a més de la que ensenyo), però m’adono que llegia més fa anys (tenia una mica més de temps lliure, ara m’ofego de feina), i em fa una ràbia!—.
      Quan era petita, per Reis només demanava llibres (bé, també un gos i, fins i tot un cavall, però em comformava amb els llibres), m’agradaven molt més que els juguets.
      Visca la màgia de la lectura!

  16. Maria Teresa Galan Buscató ha dit:

    Estimada Shaudin!
    El tema que planteges és molt complicat. Sembla ser que passa arreu. Ara que hi ha més possibilitats que mai, la majoria de joves se’ns han tornat “ganduls” i no saben què fer-ne amb tantes “lletres”.
    Jo sort he tingut que sempre m’ha agradat llegir i escriure, i puc dir que m’ha salvat de moltes coses, sobretot quan em van operar de càncer. Llegir em va salvar i més tard escriure.
    Una abraçada molt forta,
    Maria Teresa.

    • Hola, estimada Maria Teresa!
      Sí, noia, sembla que és general, potser en uns llocs més que en altres, però es nota arreu. S’ha de tenir en compte que el jovent es troba aclaparat amb tanta informació i distraccions a tota hora. La societat que hem creat no ajuda gaire a que els joves, ni de fet ningú, trobin la concentració necessaria per gaudir de la lectura. Nosaltres venim d’un temps quan llegir era moltes vegades l’única distracció. Per això s’ha de canviar alguna cosa, o més aviat moltes.
      Petons!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s