És important llegir?

Començaré l’escrit d’aquesta setmana amb el primer paràgraf d’un comentari que la Margarida Aritzeta va publicar al facebook:

“M’agraden els fòrums amb estudiants de secundària que han llegit un llibre meu. Avui, però, un d’ells m’ha deixat de pedra: parlàvem d’un viatge en el temps, aterrar al s. XII enmig de gent senzilla i tenir la necessitat d’apuntar alguna cosa. Com ho faig?, aquella gent no sabia llegir ni tenia estris per escriure! Que bé!, ha dit un noi, a mi m’agradaria viure en aquest lloc, sense llegir ni escriure ni res… a cap d’ells (tres grups) no els interessava llegir.”

Evidentment, alguna cosa no rutlla. A Toronto tampoc, perquè em trobo amb estudiants que tampoc els interessa llegir (alguns, fins i tot ho odien), i parlo d’estudiants universitaris! No són tots, és clar que no, però prou per fer-te trobar malament. Quina mena de joves estem creant? Perquè som nosaltres, els pares, oncles, avis, mestres, qui en té la culpa. I els ministeris d’educació, la programació de la televisió, i un llarg, molt llarg, etcètera, però tot això també depèn en gran mesura de nosaltres. Potser cal adonar-nos que ni les universitats rutllen (aquí, en absolut; en uns anys, no gaires, han esdevingut una fàbrica de donar títols). A més de trobar-nos per arreu la llei del mínim esforç.

Hem de creure que la lectura, i sobretot la literatura, ha perdut la batalla i conformar-nos com si res? Al cap i a la fi, no serveix de gaire, diran alguns. Doncs vet aquí que precisament avui en dia s’ha descobert la importàcia de la lectura pel que fa a l’activitat del cervell: centenars d’articles, escrits per professors i investigadors de departaments universitaris de psicologia i neurociència,  coincideixen a dir que llegir activa moltes àreas del cervell. El departament de neurobiologia de l’escola de medicina de Harvard ens explica que, entre d’altres, activa el lòbul temporal, que és responsable per la comprensió fonològica i per decodificar i discriminar els sons; l’àrea de Broca, en el lòbul frontal, que s’encarrega de la producció de la parla i la comprensió del llenguatge; el gir angular i supramarginal, que enllaça diverses parts del cervell perquè la forma de les lletres es puguin ajuntar per formar mots; i un increment del volum de substància blanca, que afecta l’aprenentatge, i de la qual cosa també ens en parlen al centre mèdic de la Universitat de California, San Francisco.

D’acord a diversos estudis mèdics, la manca d’interès per la lectura té força a veure amb factors mediambientals durant la infància, que han dut a una falta de desenvolupament de la funció executiva de l’autocontrol —la regulació del comportament necessària per aconseguir objectius—, la qual cosa disminueix l’activitat de la substància blanca. Però es pot normalitzar amb un entrenament educatiu cap a l’autocontrol. I, després de tot el que he llegit sobre el tema, em sembla que les escoles i els pares haurien d’emfatitzar aquesta funció executiva. I fomentar més la lectura!