És important la literatura?

L’altre dia aÉs important llegir?explicava sobre les funcions cerebrals que s’activen quan es llegeix. Avui el tema és sobre el tipus de lectura.

De primer, cal remarcar que per moltes funcions cerebrals que s’activin amb l’acte de llegir, per obtenir un resultat òptim cal que allò que llegim tingui un contingut, és a dir, no només llegir paraules sinó les seves combinacions en frases, associacions d’idees, metàfores, històries. Com més complexa sigui la lectura millor el resultat.

Durant el segle XXI els estudis de literatura han derivat en gran mesura cap a teories de darwinisme literari, literatura com a supervivència de l’espècie, i crítica psicològica.

De teoríes literaries sempre n’hi ha hagut, però es van disparar, si fa no fa, a partir de la segona meitat del segle XX: formalisme, deconstruccionisme, estructuralisme, new criticism, reader-response criticism i fenomenologia, entre d’altres; diferents mètodes per estudiar la literatura, entendre-la i interpretar-la. Russos, francesos, americans, alemanys… van aportar les seves idees sobre crítica literaria. Lluny quedaven els mètodes d’estudiar literatura a través de l’autor: què volia dir l’autor, la vida de l’autor, l’autor, l’autor, l’autor que va desaparèixer de l’escenari amb la seva mort —recordem La mort de l’auteur de Roland Barthes—, i la crítica se centrà en el text, la qual cosa té molt més sentit, però ara no és el moment de discutir-ho. Amb totes les noves teories de crítica literària que anaren sorgint com bolets, l’estudi de la literatura va adquirir una pàtina de ciència, d’importància, de cosa seriosa. I se’n va beneficiar força, si més no a les universitats. Van proliferar les assignatures de teoria literària i totes les assignatures de literatura van incorporar-la a les classes. A l’Amèrica del Nord, per exemple, l’estudi de la literatura a les universitats va experimentar un boom, que necessitava d’allò més.

A finals dels anys 90 del segle passat, però, aquesta pujada espectacular que havia estat l’estudi de la literatura, anà en davallada, i ja entrant al segle XXI semblava que s’anava a estavellar i fer-se una truita, coincidint amb una manca d’interès per la literatura i, en general, per les humanitats. I aleshores va sorgir la teoria literària de la crítica psicològica i de l’evolucionisme, és a dir, una nova injecció de ciència i de rellevància.

Com ha passat amb totes les teories literàries, aquestes d’última fornada tenen nombrosos seguidors i també detractors. Tenint en compte, però, que els detractors que han escrit sobre el tema solen ser persones molt allunyades de l’estudi de la literatura, com ara assessors financers, no sembla que les seves opinions tinguin gaire pes.

I què són exactament aquestes noves teories i què aporten quant a la importància de la literatura?

El darwinisme literari o evocriticism, liderat entre d’altres per Brian Boyd, és una branca de la crítica psicològica. Boyd, que es va doctorar a la Universitat de Toronto i actualment és professor de literatura a la universitat de Auckland, Nova Zelanda, va escriure On the Origin of Stories: Evolution, Cognition and Fiction (2009), que es va comparar a la coneguda Anatomy of Criticism de Northrop Frye. En aquest llibre i en altres escrits, Boyd argumenta que la ficció, ha estat, i és, essencial per a la nostra evolució i supervivència. Ens diu que les històries són models d’experiència que ens entrenen mentalment per viure en societat, i afegeix que com més bo és l’escriptor més poderosa és l’experiència.

La crítica psicològica per se, com per exemple de Keith Oatley, professor de literatura de la Universitat de Toronto, també es fixa en les idees dels evolucionistes, però l’èmfasi rau més aviat amb l’hipòtesi, avalada per molta recerca i proves, que la gent que llegeix més ficció té una millor comprensió de l’altra gent. Ho compara a aprendre a fer volar un avió amb simulació virtual: com més hores passi algú entrenant-se amb un simulador més bé aprendrà a volar. De la mateixa manera, com més temps passem llegint ficció més empatia tindrem, perquè quan llegim una història entrem dins l’experiència d’un altre. El lector d’un text de ficció no és un mer observador dels personatges, sinó que la lectura esdevé una simulació: adoptem les reaccions, els pensaments i la predisposició dels personatges, la qual cosa deriva a ser més capaços d’entendre els altres.

Com us podeu imaginar, hi ha molt més a comentar sobre aquestes noves teories literàries i la importàcia de la literatura, tema que trobem a moltíssims llibres i articles, però espero que aquest resum us hagi agradat. I també espero que aquestes teories aconsegueixin remuntar l’interès pels estudis sobre literatura a les universitats i per la literatura.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a És important la literatura?

  1. M’has ben enganxat amb aquest post. Gràcies!

  2. Rosa Nebot ha dit:

    I tant que és important la literatura! Tota mena de literatura. La de ficció, la més estesa, la que pot interessar a un major nombre de lectors, ens ajuda a conèixer i comprendre el comportament, les sensibilitats, les emocions de les altres persones; com també fa créixer la cultura. Per sort, en el nostre món desenvolupat tenim la literatura a l’abast de tothom.Per això, tal com comentàvem fa poc, no es pot acceptar el desinterès creixent de la gent més jove cap a la literatura.El teu post, tan oportú, em demostra que tu ja treballes, i molt, per capgirar aquesta situació.

  3. Maria ha dit:

    Un post de lo más interesantes para los que tan solo leemos por el placer de leer, sin conocer las motivaciones. Bueno, exagero un poco, jejeje
    Todo esto que explicas está muy bien pero supone espíritu crítico … y no es precisamente lo que interesa que tengamos los que manejan los hilos del mundo…
    Las humanidades son lo más importante ya que trata precisamente de los “humanos”… pero….
    Gracias por esta nueva lección que nos has dado.
    Una abraçada

    • Hahaha! No, home, els meus estudis de masters i doctorat van ser sobretot sobre teoria i crítica literària. Me’n vaig fer un tip de llegir i estudiar el tema. Moltes coses les he oblidat perquè no les he fet servir prou (no ensenyo cursos de postgrau), però en sé prou per poder-ne parlar. I m’agrada estar al dia, per això vaig seguint les teories que apareixen. Com que l’estudi de la literatura va força malament —a les universitats d’aquí cada any hi ha menys estudiants que s’apunten a cursos de literatura; amb la història han esdevingut les ventafocs—, saber que aquestes teories estan ajudant a remuntar aquests estudis, i la literatura, anima d’allò més. En aquest bloc no s’escau parlar-ne a fons, però vaig pensar que fer-ne un petit resum podria interessar.

  4. jmsalva ha dit:

    Jo també llegeixo molt i, m’agrada saber que llegeixo, tinc forces llibres a prop de 10.000. He cercat els dos autors que anomenes i no els he trobat, estaran traduïts al castellà. Ein fi miraré de trobar-los. Molt interessant el post.

    Una abraçada,
    Juli

  5. Gemma Colomé ha dit:

    Menoi quanta “literatura” de la literatura. Però estic d’acord amb en Keith Oatley, qui llegeix ficció, viu altres vides des de dins dels personatges i ajuda a entendre les altres persones i les seves reaccions segons les circumstàncies.

  6. Anna M. Villalonga ha dit:

    Què vols que digui jo? Subscric al cent per cent. Evidentment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s