Català, anglès, castellà: quin embolic

Quan vivia a Catalunya parlava català amb la meva família, amb d’altra gent en català o en castellà, i vaig fer l’escolarització, tant si vols com si no vols, en castellà. De petita escrivia contes en català, la primera noveŀla (tenia 12 anys) en castellà, després anava alternant entre català i castellà quan escrivia contes o noveŀles.

Al Canadà he fet classes de llengua catalana, n’he fet i en faig de llengua castellana, també en castellà les de literatura hispanoamericana, i les de cultura catalana les faig en anglès. He escrit assatjos, articles i relats en anglès i en castellà, i escric relats curts i noveŀles en català. Tinc un bloc en anglès i uns quants en català. A casa parlo sempre en català, a la universitat generalment en anglès, però també en castellà i fins i tot hi entra el francès; en altres situacions (botigues, veïns, metges, amics del Canadà…) parlo en anglès, i quan dic coses als infants o als animals és sempre en català o en anglès (en castellà no em surt). Llegeixo en català i en anglès, i pel material de la classe de literatura en castellà. Escolto les notícies en anglès i llegeixo el diari en català. Penso quasi sempre en català o en anglès.

Suposo que no és estrany que de vegades (força vegades) al mig d’una conversa (o, pitjor, d’una classe) em quedi en blanc i només em vinguin llengües que no són les que he de parlar en aquell moment. I quan vaig a Catalunya no paro de dir ok, però a Toronto em trobo dient perdoni, com? ho entens? a tot arreu. A les classes de castellà escric un munt de vegades la i llatina en comptes de la grega, està, així, amb accent greu, i és accentuat. En fi, la llista d’embolics que em faig amb les tres llengües és molt llarga. Sovint em pregunto què passarà quan sigui molt vella —m’imagino que els embulls que em faré seran ben grossos.

Ah, una curiositat: gairebé sempre, sempre, somio en català.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

30 respostes a Català, anglès, castellà: quin embolic

  1. Rosa Nebot ha dit:

    Quan siguis molt vella no treballaràs tant i no hauràs de parlar o escriure tan precipitadament com ara. I els coneixements lingüístics els conservaràs intactes, no pateixis. Només que cada llengua que domines la podràs usar més tranquil·lament, sense embulls. Serà maco llegir-te i escoltat-te quan arribin aquells dies; per als que hi siguin, és clar.

    • Si quan sigui vella no treballo tant, malament, tret que m’arribin diners inesperats. Però tens raó, Rosa, amb més tranquiŀlitat, tindria el cap més clar. Ara hi tinc tantes coses en tot moment, tantes, que no sé ni on sóc. Molts petons, estimada amiga!

  2. Margarida Aritzeta ha dit:

    Sí que sembla un embolic, però un embolic joiós, perquè tens accés directe a diverses cultures. Practiques una mena d’osmosi lingüística que no podria exercir un monolingüe!!! I no pateixis per la vellesa: sovint, en criatures i ancians aflora allò més primari i elemental. Sempre hi ha una llengua, la que sigui, que t’arrela a la vida

    • Sí, estic molt lluny de ser un monolingüe, Margarida! M’agrada això d’un embolic joiós, hahaha, és molt positiu. Em sembla que és el català, que m’arrela a la vida, però ja ho veurem quan arribi el dia.

  3. Maria ha dit:

    ¡¡Tu vida siempre tan simple!! 😀
    No podías ser sólo bilingüe, como mucha gente. Has de ser trilingüe. ¡Y además el francés! o sea, cuatrilingüe.
    Una abraçada

  4. Marta Valls ha dit:

    Sempre és bonic saber diferents parles. A mi m’agradaria!.

    Gràcies Shaudin. Bon dia!

    Marta Valls

  5. Joan PRATS SOBREPERE ha dit:

    Què donaria per tenir la teva facilitat de combinar llengües! Quan siguis vella… faràs el que podràs, com tots els vells. I les persones com cal ho comprendran.

  6. Griselda ha dit:

    Jo també trobo fantastic poder parlar diferents llengues, especialment si no et son imposades i a costa de perdre la teva. De vells, com diuen per aqui dalt, farem el que podrem.

    • Això mateix, Griselda, si les llengües no són imposades. Mira, m’encanta impartir el curs de literatura hispanoamericana, però no m’agradaria que fos de literatura d’Espanya (tot i que hi ha exceŀlents autors), perquè Hispanoamèrica no me ha imposat mai la llengua, però Espanya sí.

  7. Lluïsa ha dit:

    És bonic somiar, parlar, pensar en tants idiomes com es pugui o siguis capaç d’aprendre. Em sembla fantàstic. ❤ petons, bacione,hug and kiss

  8. yeagov ha dit:

    Sóc bilingüe. I sovint no me n’adono de quina llengua estic emprant, castellà o català, català o castellà.
    Aquests dies hem tingut a Catalunya una altra polèmica absurda sobre la llengua impulsada pels partits unionistes (PP, C’s i PSC), aquests partits a L’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat han decidit “espanyolitzar” la senyalització adduint que estant només en català la gent es perd i té accidents. Sovint penso que aquests partits consideren idiotes els seus propis conciutadans. He viatjat a Los Ángeles, Roma i París, i ni em vaig perdre ni vaig patir accidents.

    • Hola! Vaig llegir tot això de les senyalitzacions (i n’han sortit acudits, alguns molt divertits). És una polèmica tan absurda! I fins i tot és ofensiu, perquè dir que la gent de parla castellana no pot entendre una senyalització en català és titllar aquesta gent d’idiota (la gent que es queixa sí que és idiota).

      • yeagov ha dit:

        Els senyals de trànsit són iguals a tots els països. Cert, a Austràlia tenen senyals on adverteixen de la presència de cangurs, aquí no, aquí no tenim cangurs, tot i que almenys a Barcelona haurien de posar senyals de perill sobre senglars.
        Fa mesos Antena 3 (una televisió espanyola) va fer una peça sobre els problemes que té la gent a València amb la senyalització en valencià, poc després vam saber que la presumpta turista que no entenia el valencià i tenia problemes amb els senyals de València, era valencianoparlant i no era cap turista, era una periodista que en algun moment havia treballat a Antena 3.
        Si, així és, certs partits espanyols tracten els seus compatriotes d’idiotes.

  9. Josep Maria ha dit:

    Shaudin reina, t’estimo … és fantàstic que pensis en diferents idiomes, que els parlis i escriguis. Els monolingües no coneixen aquesta joia, alguns i tot pensen, “que raro hablan los rusos, con lo fàcil que es el español” i en diuen espanyol quan no existeix, és el castellà. Sort que aviat els deixarem amb un pam de nas i tornarem a ser lliures.

    • Gràcies, nen dels patins. Saber diverses llengües va molt bé, però quan s’usen diariament totes embolica que fa fort. Sí, els monolingües espanyols no saben què es perden, i no dubto que aviat els deixarem amb un pam de nas. Petons!

  10. Jesús (Xess) ha dit:

    Espero que mooooolt abans de que siguis velleta ja hagis tornat a Catalunya i puguis usar només el català. I l’anglès per plaer 😉

    • Ai, sí, Jesús, jo també espero viure a Catalunya quan sigui velleta. Al carrer només usaré el català —sempre ho faig quan viatjo a Catalunya—, però continuaré llegint molt en anglès, perquè m’encanta la seva literatura, sobretot la juvenil, i també llegiré en català, és clar.

  11. Pons ha dit:

    Saps que jo no sabria dir-te en quina llengua somio? Pot ser que somiï sense so? Com el cine d’abans? Però sense la música de piano… També es cert que casi mai recordo què somio.

  12. Juli Salvà ha dit:

    Està molt bé Shaudin saber tres llengues, a mi m’agradaria saber anglès. Tampoc sé si somio en castellà o en català, crec que en català.

    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s