Una amanida que potser algú ja ha llegit —tinc una amanida que no es menja, sinó que es llegeix—. Però ara us l’enllaço perquè l’escolteu.
L’ha enregistrat EnVeuAlta, i tan bé que el conte ha millorat.
Més avall el teniu. De passada podeu fer una tour per la seva web i veureu quants autors (de segur que en coneixeu una pila) tenen escrits enregistrats en veu alta. La colla de EnVeuAlta és fantàstica i fa una tasca molt necessària per a la normalització de la literatura a casa nostra. Al Canadà, per exemple, les llibreries són plenes de literatura en versió audio, però quanta en trobeu a les llibreries catalanes?
Quin conte més maco Shaudin, el comparteixo amb les meves amistats, per que el gaudeixin.
Moltes gràcies, Josep Maria. Celebro que t’hagi agradat i espero que agradi a les teves amistats. Petons!
Hola Shaudin. M’has fet conèixer el teu conte i la pàgina d’En Veu Alta. Ho faré arribar al nostre programa de Tirant de Llibres.
Gràcies.
Una abraçada.
Que bé, Joan! Moltes gràcies.
Una abraçada cap al Montseny!
Gran descoberta. Una altra manera de “llegir “. Gràcies Shaudin
Una abraçada!
Marta Valls
EnVeuAlta és un projecte tan necessari, Marta! Ens feia molta falta per una normalització, per poder-nos comparar amb tots els països que tenen una bona base cultural.
Una abraçada!
És molt bonic el compte, gràcies
Una abraçada 🙂
Una abraçada, Juli, y moltes gràcies per escoltar-lo.
Un cuento precioso y muy bien narrado. Una combinación perfecta.
Espero más historias tuyas en EnVeuAlta. Lo escucho de vez en cuando.
Una abraçada
Creo que es el post que más he tardado en leer… o mejor dicho… en escuchar 🙂
Em sembla que sí, però l’important és que sempre els llegeixes (o escoltes), i que sempre escrius un comentari!!!
Gràcies, María, estic contenta que t’hagi agradat. De moment tinc 3 històries a EnVeuAlta, però espero que n’hi haura més.
Una abraçada!