Gentrificació

Aquest és un terme que cada dia que passa se sent més: es parla de la gentrificació a Toronto, a Nova York, o a Barcelona. Fa uns anys que en llegeixo articles, escolto què se’n diu i ho visc. Avui he decidit que ja és hora d’escriure sobre aquest tema.

Per si algú no el coneix, el terme gentrificació (gentrification, en anglès) vol dir, per fer-ho curt, la substitució de la classe popular d’un barri per una de més alt poder adquisitiu. Per fer-ho molt curt, perquè hi ha molt més a dir.

La gentrificació no és un fenomen nou, ja que el trobem força enrere, en el segle III a l’antiga Roma, quan moltes botiguetes van ser substituïdes per cases luxoses de la classe afluent. I va continuar a través de la història. Tanmateix, avui en dia s’ha descontrolat a moltes ciutats del món, fins al punt que podríem parlar d’una gentrificació salvatge.

Hi ha qui la defensa i també té molts detractors. Els defensors s’emparen amb l’argument que es tracta de la renovació de barris que la necessiten força: millorament dels carrers, dels edificis, neteja, etcètera. Però és un argument que no se sosté gaire bé. Si a un barri li calen certes millores, que es facin sense que comporti el despalaçament dels seus habitants que, en molts casos, hi viuen des de fa generacions.

La gentrificació implica l’arribada a un barri de gent de més alt poder adquisitiu, gent a qui li importa poc la cultura del barri en qüestió, i que hi porta una cultura de consum, amb botigues i restaurants de luxe. Els preus dels habitatges s’apugen i els habitants que vivien al barri es veuen obligats a marxar. Esdevé, per tant, un daltabaix cultural i social

Es parla que als Estats Units la gentrificació de les grans ciutats, com ara Nova York, Chicago o San Francisco és moltes vegades provocada. Val a dir que hi ha hagut tota una estratagema per aconseguir la gentrificació de barris: els ajuntaments els abandonen fins al punt que es fan inhabitables i, aleshores, ja tenen l’excusa perquè la gent amb força recursos els envaeixin i els transformin de dalt a baix.

A Toronto, aquests invasors s’anomenen pioners urbans. És gent jove, nascuda i criada als suburbis residencials (molt lluny del centre, de fet lluny de la ciutat), amb sous considerables, que treballen en corporacions, que viuen sols o amb parella, generalment sense fills, i que l’únic que volen és ser prop de la feina i tenir a l’abast restaurants de luxe i moltes botigues sumptuoses. El centre s’ha posat de moda i s’està omplint de yuppies, d’una nova elit que ha fet disparar els preus (en un any el preu de compra d’un habitatge s’ha apujat un 33%), que destrueix la diversitat social i que està canviant els barris més genuins de la ciutat, com ara el meu.

Al centre de Toronto ha augmentat la gent sense sostre, però cada dia hi ha més botigues de luxe i els edificis, amb habitatges de preus elevadíssims, de 50, 70 o 100 pisos d’alçada s’aixequen com bolets. Un gran nombre dels inversors són immigrants asiàtics i compradors estrangers.

En el meu barri, The Annex, desapareixen les botiguetes amb una rapidesa impressionant. Molts cafès i restaurants de tota la vida ja no hi són, i l’única llibreria que tenia el barri, molt bona i també d’aquelles de tota la vida, va tancar fa un parell d’anys. Ah, i els petits carrers s’estan omplint de capses, sí, capses, que diuen que són cases, una nova moda: fer cases quadrades, sense teulada, on n’hi havia fins fa poc unes de totes coquetones. Pertanyen als invasors, aquests yuppies carregats de diners que han vingut dels suburbis. També han tancat l’Honest Ed’s, un gran magatzem molt antic que, tot i ser lletgíssim, havia esdevingut una mena d’institució. Els preus eren molt barats (roba, botes, coses per la cuina, menjar) i, a més de gent del barri, estava ple de immigrants recents. He conegut gent d’ètnies i educació dispars (molts refugiats polítics xilens i argentins) que van sobreviure en arribar a Toronto gràcies a l’Honest Ed’s. Doncs l’acaben de tancar, i tota una illa amb cases i botigues —anirà tot a terra i faran edificis de més de 30 pisos—.

Pel que fa a Barcelona, sembla que el problema més greu de la gentrificació és el turisme. Però segur que vosaltres sabeu més bé que jo què passa allí.

A sota teniu algunes fotografies del meu barri: les cases-capses i l’Honest Ed’s amb tota l’illa que enderrocaran.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

35 respostes a Gentrificació

  1. Maria ha dit:

    Una lástima está transformación de muchos barrios. Paseas por el mundo y todas las ciudades son iguales.
    Una abraçada

  2. Griselda ha dit:

    Quina paraula tan estranya! ..i diries que be de gent …. (em sona a centrifugació !), que de fet ja és aixó, no ? en centrifuguen i fan desapareixa uns per posar-ne uns altres!

    • Hola, Griselda. Aquesta paraula ve del francès, del mot “genterise”, que va passar a l’anglès com “gentry” (gent de classe social alta). “Gentrification” (en anglès) és una derivació de “gentry”, i ha esdevingut un terme que s’ha fet servir des dels anys 60 per indicar la substitució de les classes populars d’un barri per gent de classe social molt més alta. En català l’han adoptat com “gentrificació”. Quan la veus per primera vegada és cert que sembla ben estranya.

  3. Encarna ha dit:

    Hola,
    Una pena aquesta tendència. Està clar que el món és dels que tenen diners, molts diners i no els importa la resta. A Barcelona és terrible el que està passant amb barris de tota la vida. Jo treballo a Sant Antoni i és una pena com està tot ple de bars/restaurants/similars de hipsters i modernillos varis i els veïns de tota la vida han de marxar per no poder pagar els lloguers (també està ple de pisos turístics). El poder dels diners. Així de clar. És una pena.
    Les cases/capses no són lletges, però sí que “grinyolen” al costat de les altres cases tan maques.

    • Hola, Encarna,
      Tinc una mica d’idea d’això que passa a Barcelona, i és horrorós, no només però sobretot la qüestió dels pisos turístics. Quina manera de destroçar la cultura popular dels barris i de fer, segons he llegit, la vida impossible a la gent que hi viu normalment (soroll, apujada de preus). Els hipsters també déu n’hi do. Vaig anar al barri de Gràcia quan era a Barcelona (2012) i no me’n sabia avenir del canvi que veia: una allau de turistes i “modernillos” que realment irritava; em va semblar que l’encant que sempre havia tingut el barri se n’anava rapidament a pastar fang.
      Exacte, les cases-capses grinyolen, d’allò més!

  4. Margarida Aritzeta ha dit:

    No sé què dir…

  5. Anna Maria Villalonga ha dit:

    A Barcelona la gentrificació és ferotge des de fa anys. El barri de Gràcia n’és un claríssim exponent. El turisme hi afegeix, de manera draconiana, una problemàtica terrorífica. Hi ha molta gent que lluita en contra de la gentrificació, però es requereixen molts mitjans. La meva filla i el meu gendre en són uns. Ara hi ha diverses associacions. És vergonyós com es disparen els lloguers així que un barri ha començat aquesta maniobra gentrificadora que prové de diversos llocs, però sobretot dels de sempre, dels qui manegen els diners. És un tema molt preocupant. Cada vegada va passant a més barris, encara que sigui de mica en mica (Poble Nou, Sant Andreu, Sant Antoni, el meu mateix estimat Sants). És vergonyós. I molt preocupant. La ciutat expulsa la seva gent i la substitueix. Horrorós.

    • Encarna ha dit:

      Ho has dit molt clar: la ciutat expulsa la seva gent i la substitueix. Només els doners manen.

    • Ara li comentava a l’Encarna (més amunt) sobre el barri de Gràcia. Molt preocupant, sí, el que passa amb la gentrificació, a tot arreu però sembla, pel que he llegit (en mitjans estrangers!), que Barcelona és una de les ciutats que s’emporta el premi. Ja es parla a dojo de Barcelona com la party town (o park temàtic, com dieu vosaltres) i no de forma positiva. Llegia que hi ha ciutats amb força regulacions pel que fa a la gentrificació, per exemple Berlin, però Barcelona està totalment descontrolada. I què pensen què passarà amb tot aquest desgavell quan vingui la crisi econòmica de debò? Perquè el que hem tingut, brutal i tot com ha estat, és poca cosa al costat del que ens espera. Bé, ara no tinc temps de ficar-me en tot això, però se n’hauria de parlar més. Em sembla que la gent va molt despistada.

  6. Josep Maria ha dit:

    Quina pena, jo mateix he tingut d’anar-me’n de Barcelona per no trobar un pis a un preu assequible. El poder dels diners és molt gran i els polítics no hi fan res.
    Petons Shaudin

    • Encarna ha dit:

      Als polítics els importa un rave.

    • Hola, maco. Ho sé que vas haver de marxar de Barcelona, m’ho havies explicat. Per sort vas trobar un substitut força agradable, però el cas és que vas haver de marxar. S’ha de trobar una solució a la gentrificació que passa a Barcelona. Espero que un cop siguem independents els politics hi posin remei, i que la gent els empenyi que ja han après com fer-ho.
      Petonets!

  7. Marta Valls ha dit:

    Hi ha moltes ciutats que amb les mateixes cadenes de botigues. No em molesta el turisme, em molesta que es tanquin tantes botigues de sempre. Al cap i a la fi, jo soc turista a altres ciutats. M’agrada viatjar quan puc.
    Gràcies per les fotos. Llàstima que tot això es perdi.

    Una abraçada!!

    Marta Valls

    • El problema és molt més greu, Marta. A molta gent li agrada viatjar per conèixer d’altres llocs, i no és res dolent, però digues-me: quan tu viatges t’estàs fins a les 5 de la matinada bevent com un pirata desfermat i fent soroll al carrer? I conec gent jove que s’en van de vacances a Mèxic i en tornar no em saben dir si eren a la costa est o oest del país —però s’ho van passar molt bé a les platges i discoteques—. Això pel que fa al turisme, però la gentrificació porta, com li deia a la María (més amunt), fins i tot a l’esclavatge.
      Una abraçada!

  8. yeagov ha dit:

    Molt interessant al tema d’avui.
    Visc al centre de Barcelona. El meu carrer havia estat un carrer de botigues de venda a l’engròs fins fa uns anys. Aquestes botigues van anar sent substituïdes per botigues de venda a l’engròs i al detall però regentades per xinesos. Recentment aquestes botigues han anat tancant i traslladant la seva activitat a Badalona. S’ha obert un hotel, aviat n’hi haurà un segon, tot just al costat de l’altre. Hi ha un supermercat i tres o quatre botigues de queviures, anys enrere no hi havia res d’això. Diuen que volen obrir un restaurant on abans hi havia una botiga, i on abans hi havia un aparcament. I molts pisos que abans eren habitatges ara són despatxos o apartaments turístics.
    Hi ha hagut una substitució dels residents gradual.
    Un altre tema és el de les botigues de grans cadenes que han anat transformant la imatge tradicional de moltes ciutats, ara mateix, viatgis on viatgis acabes veient les mateixes botigues a tot arreu.
    Un exemple de barri on veiem tot això junt i com el barri ha passat a ser molt diferent de com era, on s’ha expulsat els veïns de tota la vida, s’han encarit els habitatges fins a nivells impossibles és el Born. El Born era un barri en decadència quan jo era adolescent, i, exagerant una mica, a certes hores una mica perillós, però el Born ara és un lloc on hi ha restaurants cars entaforats pels carrerons, botiguetes pijes, bars de copes, i els lofts han substituït els pisos de tota la vida.

    • Moltes gràcies. Celebro que t’hagi interessat.
      El que m’expliques del teu barri sembla que, amb petites variants, passa per tota la ciutat. És horrorós. I sí, les botigues de les grans cadenes apareixen, les mateixes, a totes les ciutats (o a moltes) de gran part del món, fins a dur a que totes s’assemblin. Les ciutats estan en mans de les grans corporacions multinacionals que els importa un rave les característiques genuines de la ciutat en qüestió. Conec el cas del Born, una llàstima. Jo també recordo que era un barri força deixat, però és el que deia al post, que si un barri necessita renovacions que es facin, més ben dit, s’han de fer, però renovar-lo en el sentit de fer millores no vol dir canviar-lo per una altra cosa que no té res a veure amb el seu tarannà social i cultural.

      • yeagov ha dit:

        En el cas de les botigues moltes han tancat quan els seus propietaris s’han jubilat i cap descendent se n’ha fet càrrec, però també n’hi ha molts casos que han hagut de tancar perquè els era impossible assumir el lloguer del local.
        Botigues històriques que havien rebut plaques com la de la imatge, no és el cas de la de la foto, per celebrar els 50, 75, 100 anys o més, han acabat tancant.
        //embedr.flickr.com/assets/client-code.js

        La mateixa situació és aplicable als habitatges. Un nou propietari comença a expulsar els veïns de tota la vida i els substitueix per gent que paga més.
        L’actual govern municipal de Barcelona pateix de turismefòbia però també poc partidari de qualsevol activitat econòmica que es realitzi a la ciutat. L’alcaldessa Colau quan només era candidata va declarar-se contrària a la celebració del Mobile. Però en el fons crec que l’actual alcaldessa el que té es barcelonafòbia, i això ho demostra la senyora Colau afirmant que vol que “Madrid sea la capital de Cataluña”. Això ho diu l’alcaldessa de la ciutat de Barcelona.

        • yeagov ha dit:

          Canvi d’enllaç:
          BARRETERIA MIL

        • Aquí és igual. Toronto és una ciutat més nova que Barcelona i no crec que hi hagi cap botiga amb 100 anys, però de 50 anys que han tancat sí que n’hi ha un munt, generalment perquè no poden pagar els lloguers que s’han apujat una barbaritat i estan en mans d’immobiliaries o d’inversors estrangers.
          Barcelona té un gran problema amb el turisme i s’hi ha de posar remei. És un desastre.

  9. Juli Salvà ha dit:

    No coneixia el mot gentrificació, això deu separar més les classes socials, més pobres i més rics, gràcies per fer-ho saber

    Una abraçada Shaudin:)

    • Bé, és molt molt més que això, Juli. Si vas al google trobaràs articles sobre aquest tema. També hi ha una enormitat de vídeos al youtube, alguns ben bons, tant en català com en anglès, i suposo que en altres llengües també.
      Una abraçada cap a Mallorca!

  10. Emilià Ayllón ha dit:

    Hola Shaudin,
    Has tret un tema que a mi personalment em preocupa moltíssim.
    Visc al barri del Poblenou de Barcelona i et puc dir que actualment estem vivint una autèntica gentrificació. Tan se val qui ens governa. El mateix passava amb el Sr. Trias de CiU i ara passa amb la Sra. Colau dels Comuns. Els diners i els negocis manen per sobre dels polítics.
    S’estan enderrocant molts edificis, fent mobbing i no renovant lloguers als veïns de tota la vida. I tot per fer edificis de luxe i especular.
    Us passo aquest enllaç perquè comproveu tot això que dic.
    http://poblenou.org/index.php/2017/05/edificis-en-venda-veines-en-traspas-ii/
    I moltes gràcies per les teves reflexions.
    Ja veus que estem a molts Kms de distància però els problemes són molt semblants per no dir que són els mateixos.

    • Gràcies, Emilià. Acabo d’anar a l’enllaç que m’has posat, i la situació resulta depriment. Se’ns estan menjant els inversors estrangers. Aquí és una mica diferent, perquè el que compren no és per a turistes sinó pura inversió, però el resultat és el mateix.
      A mi també em preocupa moltíssim, però és bo saber que som molta gent preocupada i com més n’hi hagi més fàcil serà frenar-ho, o això espero, abans que sigui massa tard.

  11. Ester Camps ha dit:

    Jo visc en un poble i encara per sort, no ens trobem així, m’he esgarrifat de llegir-lo, els diners mouen el món i la resta no importa.
    Abraçada d’estima nineta.
    Per cert, no coneixia la paraula gentrificació

  12. Gemma Colomé ha dit:

    Tens raó, cada vegada hi ha més ocupacions d’aquestes que no aporten res a la nostre societat i es perden les diversitats dels barris. Aviat viurem tots en una “mateixa”cuitat, totes iguals i repetides. Que farem quan viatgem? No trobarem aquell regust diferent que ens emociona i ens fa rics en conaixaments.

    • Hola, Gemma,
      Sí, ciutats plenes de cafès i restaurants de plàstic (com jo els anomeno), tots iguals, i botigues totes iguals també. De l’encant dels barris de tota la vida aviat no en quedarà res perquè estaran plens de colonitzadors.

  13. yeagov ha dit:

    Un exemple del que parlàvem sobre botigues que canvien és aquest.
    http://twitdoc.com/8CB6
    Abans era la confiteria Fargas, que ha hagut de traslladar-se de la cantonada al carrer del Pi, uns 50 metres. A l’entrada d’aquesta botiga encara hi ha la placa commemorativa de la confiteria.

    • Caram! Acabo de veure la fotografia que m’envies. Recordo molt bé la confiteria Fargas, era preciosa. No sembla possible que ara hi hagi aquesta botiga sense cap gràcia. Quina vergonya! Encara bo que Fargas no ha tancat.

  14. xavier ha dit:

    Es curiós , la primera vegada que vaig sentir la paraula va ser de la ma d’ una amiga que vivia a Nova iork, treballava per una gran entitat financera guanyava mooolts diners i vivia a Manhattan. El terme però l’ aplicava al barri del Bronx i a Harlem com volent dir que havien millorat tant en veïnat com en serveis. Darrerament he heretat un àtic a una de les zones més turístiques de Barcelona, no m’ agrada Barcelona però hi treballo i ara regularment visito el Poble Sec un barri amb carisma pero envaït per turistes. Prefereixo els paquistanesos als turistes, son més educats quan es creuen amb tu a una vorera et miren i s’ aparten.

    • Benvingut al meu bloc, Xavier.
      A l’Amèrica del Nord es parla molt sovint de la gentrificació, fins i tot hi ha molts programes a la televisió amb aquest tema, si més no a la televisió canadenca, programes exceŀlents, per cert.
      Manhattan, que jo sàpiga, no ha canviat gaire, però sí el Bronx i Harlem, tal com deia la teva amiga. I cert que en certa manera aquests barris han millorat (menys crim, més netedat, millores en general), però és el que deia, que està molt bé fer millores als barris, però no a canvi de canviar-los totalment i desplaçar els seus habitants, que és el que ha passat força al Bronx i a Harlem.
      Que bé que hagis heretat aquest àtic, ja m’agradaria heretar-ne un jo, però m’imagino que si és zona molt turística hi deu haver molt soroll. Els turistes han esdevingut una plaga, a Barcelona i a d’altres llocs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s