La reunió

Ens vàrem reunir l’altre dia, a casa meva, quan la nit tot just s’agermanava amb la matinada i els llums dels gratecels de Toronto deixaven el menjador immers en una mitja claror. Més valia així, que tots plegats restéssim una mica imprecisos, sense protagonismes innecessaris.

La vaig convocar jo, la reunió. Era imperatiu un diàleg seriós, seré, que ningú no s’alterés. No volia sentir res de ves amb que ens surts ara, que jo vull anar a la meva, que sóc prou gran, que sé el que em faig, que és a nosaltres a qui ens passen les coses i no a tu. Però quan els vaig tenir congregats, asseguts al sofà, a la butaca, en els coixins, no sabia com evitaria una discussió acalorada.

—Som a tocar el final —vaig començar—. Cal arribar-hi sense desviacions supèrflues.

Ningú no va badar boca. Es van quedar on eren bo i mirant-me —suposo, perquè no els veia bé, però el cas és que ningú no va protestar ni tampoc no va badallar—. Una mica intranquiŀla per aquell silenci, vaig preguntar:

—Algú necessita que clarifiqui alguna cosa o vol suggerir quelcom?

Una mà es va aixecar.

—Sí, Anna, digues.

—Ell no hi és, oi?

—A casa meva? No, tranquiŀla.

Tanmateix, per un moment, em vaig preguntar si aquell home monstruós d’ulls encesos havia entrat d’estranquis i s’ocultava a l’aguait dins la foscor del passadís.

—I no s’enfadarà? —va fer l’Alison.

—No vindrà d’un pam, sempre està rabiós. I farà el que jo vulgui que faci. A ell no li dono mai cap opció. Que es foti.

L’Anna i l’Alison van fer una rialleta.

—El meu pare tampoc no hi és —va indicar la Tariana—. Ja sé que és el cap de l’exèrcit de Rocdur, però…

—El Cap és per damunt de tot un soldat i, per tant, sap obeir, si més no al Senyor de Rocdur, tot i que darrerament… Però bé, a mi mai no m’ha causat problemes i ja sap què ha de fer.

—Jo no ho sé, què he de fer, no ben bé —expressà en Tam.

Com m’entendreix aquest noiet. I ho passa d’allò més malament ara, pobret, però la història ha d’anar endavant sense canvis cap a la conclusió.

—Continua de dia en dia, i quan arribi el gran moment sabràs què has de fer.

La reunió va prosseguir amicalment. Hi van haver més preguntes, com ara que en Jovial, el noi foscà, volia saber si el seu país se’n sortiria, o quan el surà Tajun em preguntava que faria en Calpor, el cruel líder gelgelià, però els vaig dir, a ells i a tothom, que el futur no està escrit i han de tenir paciència perquè el que hagi de succeir ja vindrà, que els esperen unes bones muntanyes russes abans d’arribar al final, però que han de ser valents passi el que passi i, sobretot, vaig emfatitzar, res de desviar-se.

—Però qui morirà? —fa fer tot d’un cop l’Ival, el noi maierà amb una cama artificial.

—Algú vol pastís de cireres amb pistaxos? A mi m’encanta i en tinc un a la cuina! —el cas era canviar de tema.

Amb la despreocupació de la gent molt jove, es van entusiasmar amb el pastís i la pregunta de l’Ival es va esvair com una bombolla de sabó. Però en donar-li un tall de pastís, em vaig adonar que el líder maierà, l’Arnom, més gran i més avesat a la lluita, em mirava amb un posat greu.

Va ser una reunió positiva. Tothom sap que el final és molt a prop —ells i jo ho sabem— i hi hem d’arribar amb decisió. A Les urpes del drac es van aclarir força aspectes de l’altre món i de la història, es van insinuar transformacions socials i personals, i es va suggerir un preludi del detonant que hem començat a viure i que no té aturador. Sé que no em fallaran.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Interferència (saga), Les urpes del drac, Llibres juvenils en català, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a La reunió

  1. Rosa Nebot ha dit:

    Ves per on aquesta reunió em fa pensar en les que es fan cada dia en un altre país de somni que tenim a tocar; quina casualitat! Perquè nosaltres som el somni, com va dir la nostra estimada Muriel Casals. Quina metàfora tan bonica ens has dedicat!
    T’estimo, Shaudin.

    • Te n’has adonat, Rosa! Doncs, sí, en diversos moments de l’escrit pensava en Catalunya. I, de fet, quan vaig començar la saga ja tenia clar que, tot i les moltes desviacions i la quantitat d’aspectes que res tenen a veure, volia indicar una relació entre Maiera i Catalunya. Al cap i a la fi, el català es va originar a Maiera i Rocdur diu que aquest país mai no ha estat independent i sempre a estat part de Rocdur (fins que la rebeŀlió de l’Arnom els va fotre).
      Jo també t’estimo!

  2. Maria ha dit:

    Al acabar el primer párrafo ya sabía a quien habías convocado… y me he echado a reir…
    Recordaba que en alguna ocasión habías comentado reacciones de tus personajes.
    Lo que no se ha ocurrido es la interpretación de Rosa Nebot. Me ha encantado esta metáfora.
    Una abraçada

  3. Raquel ha dit:

    Moltes gràcies, Shaudin. Molt bon diumenge, ja, d’estiu!

  4. Margarida Aritzeta ha dit:

    Una reunió pirandelliana del tot necessària!! Molt de coratge a tots per al trajecte final!!

  5. carmen rizo ha dit:

    No comprendo lo suficiente para estar segura de saber qué es lo que he leído… Pero me parece q una reunión así abre una puerta al misterio, a lo nuevo, al abismo de las esencias… Que me ha dejado muy interesada en tu mundo y algo turbada en el mio…

    • Em sembla, Carmen, que no ho comprens del tot, no pel català sinó perquè parlo dels personatges de les noveŀles de la meva saga que tu no has llegit. És lògic que no ho entenguis prou bé.
      Moltes gràcies pel teu comentari! Besarkada bat!

  6. Marta Valls ha dit:

    Gràcies Shaudin. Veig que ja li tens el peu al coll.

    Una abraçada!

    Marta Valls

    • Hola Marta,
      Escriure la quarta noveŀla és més fàcil (tot i que fàcil no ho és mai) que va ser escriure Les urpes del drac —va ser súper difícil però vaig deixar el camí més lliure per a la noveŀla final.
      Gràcies, guapa. Una abraçada!

  7. Dolors ha dit:

    És un luxe poder fer una reunió com aquesta, i més poder arribar a acords i posar-los en pràctica.
    Ja m’agradaria que passés de tant en tant per aquí! Bé, no perdo l’esperança 😉

  8. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Hehehehe, jo també he sabut de seguida qui eren els convocats a la reunió! En Groc veig que no hi era, però! M’ha agradat molt aquest post, estimada. Ai, aquests personatges!

    • De tu no m’estranya, Potato, amb tant que has llegit les noveŀles de la saga i n’has escrit ressenyes i n’hem parlat. I a més em coneixes molt bé!
      No he esmentat tots els personatges que van venir per no fer-ho pesat, sobretot per a la gent que no recorda bé les noveŀles o només n’ha llegit una.
      Muac!

  9. Juli Salvà ha dit:

    No sé de que anava la reunió suposo que dels llibres que escrius, però m’ha agradat.
    Una abraçada Shaudin

  10. Gemma Colomé ha dit:

    Quines casualitats que passen al món, i ves per on un real i l’altre….potser també 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s