El Canadà fa 150 anys!

L’1 de juliol se celebra el dia del Canadà. Però enguany, a més, hem celebrat els 150 anys de la confederació canadenca.

És un Estat molt nou, sobretot si pensem que fa 150 anys el país només comptava amb les províncies d’Ontàrio, Quebec, Nova Scotia i New Brunswick, i el territori Northwest Territories. Van caldre tres anys més perquè s’hi afegís la provincia de Manitoba, quatre per incorporar British Columbia, sis per comptar amb Prince Edward Island i vint-i-un pel territori del Yukon.

I per tenir el Canadà tal com el coneixem avui en dia, es va necessitar entrar al segle XX, quan es van incorporar la resta de les províncies: Saskatchewan i Alberta (1905), Newfoundland i Labrador (1949). Tanmateix, no va ser fins l’any 1999 que el Northwest Territories es dividí i es creà el territori de Nunavut —jo me’n recordo molt bé perquè ja feia anys que vivia al Canadà—. Per tant, podem dir que, de fet, el Canadà, tal com és actualment, només té 18 anys.

Com podem veure, a més d’adonar-nos que el Canadà és un estat encara amb bolquer, no cal fer escarafalls amb els canvis en els mapes polítics. La divisió, per exemple, del territori dels Northwest Territories i la creació de Nunavut (on es parlen tres llengües) es va dur a terme amb tota normalitat.

La celebració d’aquests 150 anys, no s’ha limitat a l’1 de juliol, però, perquè s’ha volgut integrar les diverses cultures que formen part del país. Les celebracions van començar el 21 de juny amb el dia nacional del patrimoni de les cultures indígenes, que correspon al solstici d’estiu, quan molts grups de les primeres nacions canadenques han celebrat la seva cultura durant generacions. A continuació, el 24 de juny, coincidint amb el dia de Saint-Jean-Baptiste, la festa nacional del Quebec, es va celebrar el patrimoni francòfon del Canadà. Fa uns dies, el 27 de juny, vam celebrar el dia nacional canadenc del multiculturalisme, proclamat per decret l’any 2002. I finalment, l’1 de juliol hem celebrat el dia de tot el Canadà i els 150 anys de la seva creació.

Hem de recordar, però, que per bé que l’Estat canadec acaba de néixer, com aquell qui diu, les primeres nacions d’aquestes terres fa molts segles que hi són; diversos grups indígenes es van assentar aquí durant l’última època glacial, fa milers d’anys, i avui en dia tenim els descendents dels habitants originals. Tots aquests grups constitueixen veritables nacions, amb la seves pròpies llengües, i una cultura que té poc a veure amb certs desplegaments de gent ballant amb plomes per als turistes. Són nacions orgulloses del seu passat miŀlenari, amb un coneixement exceŀlent de la natura amb la qual han conviscut tots aquests anys (sense cap relació, però, amb les bajanades del New Age), amb un magnífic art i unes històries mítiques, o relats més contemporanis, d’una ironia i sofisticació envejables.

Per a les primeres nacions, per a totes les altres i per a aquells que fa poc que han arribat:

Bona Diada del Canadà!
Happy Canada Day!
Joyeux Jour du Canada!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a El Canadà fa 150 anys!

  1. Maria ha dit:

    Está bien un breve repaso a la historia de Canadá.
    ¿Lo has celebrado escribiendo?
    Una abraçada

    • Hola María,
      Hi ha molt desconeixement del Canadà (he llegit comentaris sobre el Canadà ben estranys) i he pensat que una coseta breu potser aclariria l’embull.
      No he celebrat aquest dia de cap manera. L’he passat a casa (a més plou molt per variar) preparant classes. Espero poder-m’hi posar demà.
      Una abraçada!

  2. Jaume ha dit:

    Doncs no és gaire més vell que Itàlia o Alemanya. Fronteres que avui semblen establertes des de temps immemorials no ho són pas.

  3. Rosa Nebot ha dit:

    És molt interessant la construcció d’un estat, sobretot quan es respecten les característiques i els drets de les nacions que el componen; i que s’hi han anat unint voluntàriament, no com a dret de conquesta conseqüència d’un parell de guerres. Quina enveja!

  4. Marta Valls ha dit:

    Un pais molt acollidor. Gràcies per fer-no s’en 5 cèntims Shaudin.

    Bon diumenge i una abraçada!!

    Marta Valls

  5. Margarida Aritzeta ha dit:

    Salutacions al Canadà, a la gent que l’ha fet gran i a tots els pobles autòctons que en representen el fons i els lligams amb la història

  6. Gemma Colomé ha dit:

    Molt interessant, no era conscient que fos tant jove. Anima a fer un Estat Català, diferent, però també fort i lliure.
    Molt bon dia i rep una abraçada.

  7. Jordi Castells Guasch ha dit:

    Molt interessant.

  8. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Felicitats a tu i a tots els canadencs.

  9. Griselda ha dit:

    Totalment d’adord amb el comentari de Rosa Nebot. Tant de bo els paisos catalans es puguin anar fent de la mateixa manera…..i si pot ser en menys temps millor! Enhorabona a tots els canadencs!

  10. yeagov ha dit:

    Felicitats pels 150 anys i pels 18.
    Els països són com un ésser viu: neixen, creixen canvien, evolucionen, i alguns cops moren.
    Has descrit un país que al llarg dels seus 150 anys ha anat canviant la seva estructura territorial i administrativa. Un canadenc de fa 150 anys no reconeixeria el Canadà actual, de la mateixa manera que cap ciutadà de cap país del Món seria capaç de reconèixer el seu propi país 100 anys després.

  11. Rosa, Marta, Margarida, Gemma, Jordi, Potato, Griselda, Jaume-yeagov, (i també María i Jaume, a qui vaig respondre ahir més amunt),

    M’encanta trobar els vostres comentaris, són d’aquestes petites alegries que ajuden a viure. I sé que escriure un comentari en un bloc, per molt que agradi un article, costa un petit esforç, fa mandra, ens treu temps d’una altra cosa; per tant, us estic d’allò més agraïda!

    Una forta abraçada des del Canadà!

  12. Pons ha dit:

    Un munt de nacions benavingudes en un sol país! Mira que sou estranys els canadencs!

  13. JOAN CANTON MARTINEZ ha dit:

    Moltes felicitats Shaudin. Que gaudeixis molt d’aquestes festes canadenques.
    Altres països haurien de ser més flexibles i fer el mateix que el Canadà, celebrar la multiculturalitat i diferència i no maltractar persones d’alguna part del seu territori.
    Encara que no t’escrigui sovint, segueixo els teus escrits, interessants, bons i molt instructius.

    A part de cantar en una coral ja fa 38 anys, canto havaneres amb el grup Gats Vells de Gavà (Barcelona). Ahir vam fer la Cantada de Festa Major de Sant Pere, que tancava les festes. Va ser un èxit i va agradar moltíssim. Ens ho ha demostrat la gent que ens ha felicitat i les més de 1.400 persones que ens van seguir davant de l’escenari.
    Moltes salutacions.
    Joan Canton
    Un dels teus seguidors i admirador.

    • Sempre em fa iŀlusió quan m’assabento d’un seguidor que no no sabia que tenia. I és gairebé sempre gent molt maca. Tret d’un parell de casos estranys, no em puc queixar gens ni mica de la gent que m’escriu comentaris, tot el contrari.
      Molt agraïda, Joan, per les teves paraules. I endavant amb les havaneres i els Gats Vells de Gavà!!!

  14. Josep Maria ha dit:

    Gracies per la teva explicació, és aclaridora.

  15. jmsalva ha dit:

    No coneixia la història del Canadà, gràcies per donar-la a coneixer 🙂
    Una abraçada Shaudin

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s