Lliçó d’història

Fa molts anys, quan era petita i em trobava de vacances en un poble de Catalunya, vaig assabentar-me d’un fet històric de la manera més inusual.

Havia arribat el dia abans amb els pares i la germaneta i jo ja havia fet tot d’amistats (m’era més fàcil amb els nens dels pobles no pas amb els de la ciutat). Doncs vet aquí que mentre jugava amb ells, tot d’un cop un d’aquells menuts s’aixeca, diu que se’n va a can Felip i desapareix. Vaig pensar que volia anar a jugar amb algun nen que es deia així i no en vaig fer cas. Però heus ací que torna de seguida i continua els jocs amb nosaltres. Bé, devia canviar d’opinió amb allò d’anar a can Felip. Tanmateix, passada una estona, una nena s’aixeca, diu que se’n va a can Felip i també torna prest. I hi va haver d’altres casos. I n’hi va haver l’endemà. Allò era molt estrany. Qui era aquell Felip que semblava ser tan famós? Però per què s’estaven amb ell unes estones tan curtes?

Com que la cosa es repetia cada dia, els vaig preguntar on era la casa d’aquell Felip on tothom anava. No recordo com van reaccionar, però sí que em van dur a una cambra de bany i em van assenyalar el vàter. Vet aquí qui era en Felip: el vàter.

Aquell mateix dia ho vaig comentar a la meva mare i, després de fer-se un tip de riure, em va explicar la Guerra de Successió i qui va ser i què va fer Felip V. No em va estranyar gens, doncs, que així anomenessin el vàter.

Ara, quan hi penso, m’admira la facultat inventiva del poble, i la seva constància per tal que un fet no s’oblidi. Perquè, ves per on, fins i tot un vàter pot ser tota una lliçó d’història.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Català, Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 respostes a Lliçó d’història

  1. Rosa Nebot ha dit:

    És ben veritat. Aquí, a Barcelona, de ben nena ja ho sentia dir tot sovint: “vaig a can Felip”, o sigui, a defecar. S’ha perdut l’ús d’aquesta expressió que havia perdurat prop de tres segles; potser perquè s’ha imposat l’ús més modern del WC, o sigui el vàter, i el llenguatge col·loquial ha evolucionat. Com també s’ha anat perdent la memòria històrica.

  2. Marta Valls ha dit:

    Hola Shaudin. Jo sempre ho havia sentit a dir a casa les meves “tietes”, I em vas explicar també el peruqe s’en dia així. Una bona annècdota que m’ha fet reviure molts anys enrere.

    Una abraçada

    Marta Valls

  3. Maria ha dit:

    Ye he aprendido algo nuevo!!! No tenía ni idea de esta divertida historia. Gracias por este recuerdo.
    Una abraçada

  4. Anna ha dit:

    Qué bo! No en tenia ni idea. És genial.

  5. hroma ha dit:

    Molt bo, Shaudin. A Lleida, d’on sóc fill, dèiem que els borbons, després de tancar totes les universitats de Catalunya, entre elles la de Lleida –de les més antigues d’Europa–, van posar la Universitat única a Cervera –ciutat que els va ser fidel durant la guerra de successió– perquè els cerverins havien demanat que, com a premi, els fessin port de mar en plena Segarra. El rei –rèiem– els va posar la Universitat, de tant ignorants com eren.

  6. yeagov ha dit:

    Felip V representa la pèrdua de les institucions de Catalunya, València i de la resta. A cada territori, sovint a cada ciutat i poble s’ha respost d’una manera diferent. Una era aquesta, la de dir-li Can Felip al vàter.
    A Xàtiva, per exemple, tenen el retrat de Felip V cap per avall, el retrat data de 1720. Felip V havia ordenat cremar Xàtiva fins els fonaments. Va ser cap a l’any 1956 que el quadre va ser penjat de cap per avall, la idea la van tenir dues persones, Francesc Gil i Carles Sarthou, el 1956. I així romandrà fins que algú de la Família Reial espanyola demani disculpes pels tres cops que Felip V va cremar la ciutat.
    Tornant als noms dels vàters. També hi ha qui diu que va a visitar al senyor Roca. No queda clar si fa referència al fabricant de vàters Roca o al polític Miquel Roca, potser a tots dos.

  7. Moltes gràcies pels comentaris!
    Tinc un espasme muscular a l’esquena, que no és terrible però no puc estar-me gaire asseguda, per això us responc a tots de cop.
    Una abraçada!

  8. Francesc Romeu Juvé ha dit:

    Molt divertit el comentari… al meu poble d’estiueig, un poblet calent i polsós del Penedès dels anys 50/60, sense cap estiuejant més, era habitual de les comunes, dir-ne can Felip… El que no recordo és com vaig descobrir-ho, però devia ser molt similar a com ho feres tu. Una mostra més de com aquest poble ha sabut guardar la memòria.

  9. Dolors ha dit:

    Vigent encara, el que no sabia era l’origen!
    hahahaha, no el vam guanyar però cada dia el recordem!

  10. Pons ha dit:

    I ves per on ara tenim un altre Felip rondant pel tron…

  11. jmsalva ha dit:

    No no sabía ben encertat. Una abracada

  12. Gemma Colomé ha dit:

    Mai dels mais ho havia sentit , però va bé saber-ho. 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s