Noveŀles èpiques de fantasia

Cada any escric una entrada al bloc l’onze d’agost. És una data que m’agrada perquè va ser quan vaig néixer i, tot i els maldecaps constants, estic contenta d’haver vingut al món.

Avui voldria comentar alguna coseta sobre la literatura de fantasia i d’èpica o, si us estimeu més, de fantasia èpica —em causen una mica de malestar les definicions massa concretes, sobretot pel que fa a la literatura; trobo que encotillen—. Per fer-ho curt: noveŀles amb elements de fantasia, que solen passar en un món imaginari i on hi trobem herois i gestes èpiques.

La setmana passada us parlava d’una noveŀla de la Margarida Aritzeta, que entra dins d’aquesta categoria, i uns pocs dies més tard el diari Ara.cat publicava un article sobre la fantasia èpica a la nostra literatura. Es van deixar diversos autors catalans importants (i menys importants), la qual cosa em va semblar increïble, i l’article en general era força reductiu, com ara referir-se a que aquesta literatura té un tret comú: conservadora, repetició d’arquetips, herois masculins. I pel que fa a aquest gènere en català, deien que “encara no hi ha hagut cap autor que vegi en la mitologia catalana una font d’inspiració d’on poden sortir els éssers d’un univers imaginari”. Bé, no se pas d’on s’han tret aquesta informació tan equivocada, perquè jo, sense pensar-hi gaire, puc parlar de noveŀles de fantasia èpica en català amb protagonistes femenins, que trenquen arquetips i convencions i que, directament o indirecte, s’inspiren en la mitologia catalana.

Tinc la impressió, a més, que a les autores que, poc o molt, ens endinsem en aquest gènere, no se’ns té en compte. Com si les dones no fossim capaces d’escriure sobre gestes èpiques. Que potser hi ha qui pensa que no ens en podem sortir a l’hora de descriure una batalla? O un combat amb espases? O parlar d’estratagemes bèliques? O, per damunt de tot, relatar gestes heroiques protagonitzades per una dona, o fins i tot una noieta, més valenta que ningú? És clar que ho podem fer, i a més trobo que li donem una dimensió més humana, alhora que esmicolem clixès i convencionalismes de tota mena.

L’únic aspecte amb el que estic d’acord, de l’article que va sortir fa uns dies, és el comentari sobre la dificultat de publicar aquest tipus de noveŀla a les terres catalanes. Entre els diversos entrebancs, s’hi troba el fet que com que aquests “llibres no són autoconclusius la distribució es complica, perquè no hi haurà compradors del segon que no hagin llegit el primer”. Per dir-ho d’una altra manera: moltes d’aquestes noveŀles són part d’una saga i les sagues encara no han arrelat a casa nostra. Potser cal que les editorials de llibres en catala es posin al dia!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Interferència (saga), Llibres juvenils en català i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

31 respostes a Noveŀles èpiques de fantasia

  1. Josep Menorqui ha dit:

    Primer de tot, en la distància més curta i de tot cor, MOLTES FELICITATS GUAPÍSSIMA PEL TEU ANIVERSARI. Desitjo que aquest nou any de vida les coses millorin en tots els àmbits, sobretot en salut.
    Segon: INDISCUTIBLE. Que tal com dius hi ha molt de estereotips masclista en la literatura èpica i ves per on una de les saga més llegida està escrita per una dona: Harry Potter. On part del seu èxit es donar valor tan a les accions del protagonista, com un sapastre amic peruc i la sempre brillant amiga, més intuïció i intel·ligent, ves per on.
    Falta recolzament a aquesta literatura catalana, indubtablement. Potser aquest escrit teu d’avui l’hauries de fer arribar a la redacció de l’Ara perquè s’adonin i rectifiquin ho necessari.
    Moltes felicitats, Besades polida!
    P.D.: NO ET RENDEIXIS.

  2. Marta Valls ha dit:

    Moltes gràcies per la reivindicació. i sobretot PER MOLTS ANYS!! que la vida et regali més anys encara per ser feliç i escriure força.

    Petons i abraçades!!

    Marta Valls

  3. Ricard Godia ha dit:

    Vaig arribar a aquest gènere al descobrir Tolkien als anys 70, molt abans de que arribès al cinema, tot i que llavors encara no era gaire àgil llegint en anglès vaig quedar atrapat per la força creativa fantàstica i també va ajudar-me a millorar la meva comprensió del idioma i a gaudir de la força descriptiva d’aquells mons fantàstics.
    Ara he seguit el teu consell i estic acabant de llegir El Gorg Negre, coincideixo totalment amb la teva opiniò sobre aquesta obra, l’argument t’atrapa, els personatges son genials i estic gaudint amb entusiasme de la força descriptiva en catalá de la autora, si hi afegeixo que durant molts anys he trepitjat sovint aquests indrets geogràfics i escenaris del Montseny en la meva afició per la muntanya, el resultat es que gairebé he anant vivint l’argument directament a cada lloc.
    Magnífica obra, molt agraït per el consell !!!

  4. Ricard Godia ha dit:

    Oblidaba felicitar-te per el teu aniversari – Per Molts Anys!!!

  5. Maria ha dit:

    ¡¡Felicidades por estar contenta de haber venido a este mundo… a pesar de los pesares…!!
    (Deformación profesional, ya te contaré) 🙂
    Interesante aclaración al artículo del ARA
    Que tengas un día especialmente satisfactorio.
    Una abraçada

  6. evi ha dit:

    per molts anys ….

  7. Montserrat ha dit:

    Felicitats, per l’aniversari i per com escrius, Shaudin!

  8. Griselda ha dit:

    Dons felicitats pel aniversari. Trobo que és maco estar cotent d’haver nascut, i tant que sí!

  9. Vicicle ha dit:

    Felicitats, i per molts anys, Shaudin. A poc a poc cauran els prejudicis. Una abraçada.

  10. Juli Salvà ha dit:

    Felicitats Shaudin, estic ben content d’haver-te conegut i, gràcies per l’explicació. Una abraçada 🙂

  11. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Totalment d’acord, potser que enviïs a l’Ara el teu post. M’ha encantat veure el meu amic Groc en la foto.
    Hi ha un problema inherent a això de les nissagues que deies, i al final tot té relació. Em refereixo al temps entre llibres. Si els autors en català no poden dedicar-se en exclusiva a escriure i ho han de fer a salt de mata, el temps entre llibre i llibre d’una nissaga es dilata més del que seria desitjable. Jo puc entendre que les editorials tinguin reserves (al final són un negoci, ens agradi o no) quan el temps entre els diferents títols d’una nissaga és excessiu. En canvi, si es pogués garantir un llibre per any, tot seria diferent, perquè el lector estaria frisant per cada nova entrega. Com sempre passa, el gran problema de les publicacions en llengües que tenen un públic no gaire ampli i una cultura com la nostra.
    Per molts anys, Potato.

    • Estimada Potato,
      Que maco en Groguet, oi? Angelet, com me l’estimo.
      El temps que passa entre cada noveŀla és un problema, sí. Els experts d’altres països diuen que no haurien de passar més de 2 anys. Dos anys és acceptable i força comú a les sagues angleses, tot i que els autors es dediquen només a escriure perquè l’editorial els paga per fer-ho. Si vols una noveŀla ben feta, cal temps. Però més de dos anys causa complicacions i, en català, els autors no podem disposar d’aquests luxes, de que ens paguin per escriure, i vet aquí les complicacions. Però hi ha més factors: les sagues angleses (les que conec més bé i la seva evolució) tenen un munt de lectors molt fidels, capaços d’esperar el que calgui per una nova entrega; a més hi ha una tradició molt forta de sagues de fantasia, i són abundants i se les promociona moltíssim i tenen prestigi dins la literatura. Res de tot això existeix a casa nostra. Per les editorials que publiquen en català aquestes sagues són un risc (no són un bon negoci, tal com comentes, i s’ha de comprendre). Tanmateix, tal com deia jo, cal que es posin al dia, en relació amb altres països. I cal un públic lector de ment més oberta, que no faci escarafalls quan es tracta d’un gènere menys tracicional a la nostra literatura.
      Petons!

  12. Dolors ha dit:

    per molts anys, noia!

  13. Joan Rubiralta ha dit:

    Per molts anys des del Montseny, companya!

  14. Rusa Nebot ha dit:

    Tot i que no sóc lectora habitual de novel·les fantàstiques, sé reconèixer la bona literatura, i la que tu fas ho és, i molt. Són pocs els escriptors d’aquest gènere que sàpiguen descriure tan bé els personatges, els paisatges, els esdeveniments que impressionen o corprenen; tot farcit d’interès, d’emoció. A més, que els personatges principals siguin femenins té un important al·licient afegit. L’èpica ès present en tota la saga… Com pot ser que els editors no valorin i promocionin com cal una obra tan bona? Som un país petit, és cert, però caldria ser més intel·ligent. Bé que promocionen autors i obres que no valen res.

  15. Pere Gomila ha dit:

    Completament d’acord amb el teu escrit, Shaudin. Molt ben dit.
    Per molts anys i bons!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s