No cal que digui res de com em sento, perquè tots ens sentim igual. Tampoc no vull especular sobre el tema, no aquí, no fins a tenir el cor més fred i la ment més clara. I m’agradaria sentir un cert silenci a les xarxes. Intento estar ben informada, això sí, i penso, dialogo amb mi mateixa i arribo a les meves pròpies conjectures, però així, en silenci.
Una forta abraçada a tothom.
DES DEL CANADÀ
Bloc finalista als Premis Bloc Catalunya 2010
Llicència
I vet aquí que un dia vaig obrir els ulls
I vet aquí que un dia vaig aprendre a llegir i escriure en català
Àngel Ruiz i Pablo: el meu besavi escriptor
Tot un èxit!
Criatures fantàstiques
Les Estrelles
L'aigua
La llum
Sant Andreu Jazz Band
Poema de Valèria Sorolla
Poema d'Oliver Holmes
The Young Cats
Amb cara i ulls
Anna Maria Villalonga
Gats i finestres
Un 16 d'octubre vaig arribar al Canadà
Per molts anys, Canadà!
Rocdur (Part III)
Pot (Part III)
Amarar
L'Arnom i el 10 de juliol de 2010
io, ho ho, i una ampolla de rom
Més enllà del somni: com va començar
Amb dolor, commocionats… saps que pot passar a qualsevol lloc, en qualsevol moment, però no t’ho esperes. No es pot estar mai preparat per fets com aquests.
Malgrat tot, d’això també en traiem força, ens fa rumiar… i tinc molt clar que estem parlant de persones, no em faran entrar en el camí de l’odi.
Un cop més s’ha demostrat que hi ha molta gent bona, despresa, solidària, que sap on ha d’estar, que fa el que pot quan pot, que aposta per ajudar, no pas per entrebancar.
I seguirem endavant malgrat haver rebut una sacsejada monumental.
No tenim por, diuen. Jo sí tinc por, però això no m’aturarà, al contrari.
Una abraçada.
La imatge que ens ofereixes del Desconsol de Josep Llimona, la meva escultura preferida de Barcelona, expressa bé el sentiment de tots els catalans. I sí que tinc por, pels meus fills i els meus néts. D’ençà de l’horrible atac terrorista a Niça, em va quedar el temor de pensar que la nostra Rambla, amb els milers de persones que hi transiten cada dia, podia ser un objectiu perfecte per als assassins de l’exèrcit islàmic. Aquest fet no ens aturarà, entre altres raons perquè no és la finalitat d’aquest acte tan covard.
Molta tristor i impotència.
Els xenòfobs tirant llenya al foc i fent més mal encara.
Bon dia Shaudin. Gràcies.
Una abraçada!!
Marta Valls
Cert que tenim por per fills i nets i cert que no ens aturaran!
Estoy de acuerdo. Y un acierto la elección de esta imagen.
Poco se puede decir.
Una abraçada
o tanto que no cabe en este comentario
No tinc ara forces per escriure sobre el tema. Silenci i dolor dins del cor trencat.
Si, ara cal una mica de silenci, reflexió i treball. Aquest cop ens ha toca d’aprop i dol molt més.
Bona foto d’El Desconsol, obra de Josep Llimona, situada a l’estany davant del Parlament. Llimona va esculpir una primera versió l’any 1907, el 1917 se’n va fer una versió més gran. L’any 1984 van restaurar l’escultura que havia patit danys per la contaminació i la van traslladar dins del Parlament. L’escultura que veiem ara al centre de l’estany és una còpia.
—
Entenc l’elecció de la imatge amb el que ha passat a Barcelona. Visc a cinc minuts a peu del lloc de l’atemptat. Tots els carrers al voltant de les Rambles van quedat tallats al trànsit i la gent que es trobava en ells va ser desallotjada. Resulta terrible veure carrers i places normalment plens de gent i vehicles buidats, excepte, és clar, per la presència dels Mossos, Guàrdia Urbana i serveis d’emergència.
—
Podem sentir orgull de les nostres policies (Mossos i Guàrdia Urbana) i dels nostres serveis d’emergència. Qui no ha han estat a l’alçada són els mitjans de comunicació. Mentre des de Mossos es reclamava no penjar fotos de les víctimes els mitjans van penjar fotos de les víctimes a primera plana. Fins i tot van acabar detinguts 5 periodistes que van entrar en el pis d’un dels sospitosos, pis segellat pels Mossos.
Gràcies pels vostres comentaris, amb els quals estic d’acord.
Teniu la meva estimació, y la té tota la bona gent.
Gràcies Shaudin per compartir amb nosaltres els nostres sentiments que aquests dies són una barreja de tristesa, incredulitat i indignació..
El meu condol per a Catalunya, ses Illes també guardaran 3 diez de dol
Gràcies, Núria i Juli.
Una abraçada.