Lluny

Avui, aquí dissabte, volia parlar d’un munt de coses relacionades amb Catalunya, però fa hores que estic tremolant, d’ençà que he rebut dues cartes per correu postal.

La primera que he obert era de l’hospital. A finals de novembre m’han d’operar i des de l’agost que he fet l’impossible per aconseguir canceŀlar el mínim de classes. L’embolic era gros amb la universitat (puc perdre la feina); tanmateix, moltes coses eren ja al seu lloc per evitar un embolic amb classes, exàmens, estudiants… No ha estat fàcil. Doncs avui l’hospital em notifica d’un canvi de dia per a la operació i fins i tot per la cita per la pre-operació, uns canvis que em posen en una situació molt difícil amb la universitat. No sé com me’n sortiré.

La segona carta era de l’agència d’impostos (no recordo com en dieu) del Canadà. M’amenacen amb pagar una quantitat immensa de diners o anar a la presó. I sóc ben innocent! Es tracta dels diners que em retornen (a més d’una multa enorme) per l’ús de casa meva com a despatx per fer la feina. M’hi passo la vida, treballant a casa, sempre que no sóc a la universitat, nits, caps de setmana, festes… Amb la preparació de classes o proves o corregint. El cas és que hi tinc dret, és legal, però uns incompetents de la oficina de finances de la universitat han perdut els meus documents referents a això —durant 3 anys!—; no els van enviar i voilà l’embull que tinc ara. Tinc dues setmanes per fer mil gestions, anar amunt i avall, cercar cartes… I no tinc ni un segon lliure per fer-ho, ni sé si tota la gent que m’ha de fer cartes o signar coses m’ho fara a temps o m’ho fara, perquè aquí tothom va sempre de bòlit.

I no era d’això que us volia parlar, abans de trobar les cartes. Us volia dir —més ben dit de com ho faig ara, a punt de tenir un atac de nervis— que us he enyorat molt, que us enyoro, que enyoro la gent de Catalunya, la que conec i la que no conec també. I és més que enyorança, és un desig tan fort de ser amb vosaltres que fa mal i tot. Hauria volgut ser agafada a la gent que defensava els coŀlegis, encara que potser hauria acabat apallissada. Sentir l’escalf de tots els altres, de tota aquella gent valenta decidida a protegir les urnes, d’uns bombers que ens diuen que seran sempre nostres, d’uns mossos que saben plorar, d’unes velletes amb aquella cara de satisfacció quan poden dipositar el vot. Necessito aquest escalf, sentir-me’n envoltada. Em sento lluny, deambulant per un entorn que mai no he sentit prou meu, lluny, molt lluny. Estic tan orgullosa de vosaltres, el meu petit país em fa sentir tanta tendresa, us estimo tant, que l’emoció m’omple, i es vessa per no poder-vos abraçar.  

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a Lluny

  1. Jesús (Xess) ha dit:

    Només et faltaria que t’apallissesin, com si no tinguessis prou amb tot el que et passa… Veus com ets un cas??? XD
    Sense dubte a la república li faran falta profes de català per a estrangers i tu tens molta experiència.

  2. aavv1 ha dit:

    Ànims, segur que ho superaràs…..

  3. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin. Ja veuràs com tot es posarà a lloc. No et preocupis massa.

    Si tens problemes de feina, amb la teva vàlua segur que aqui en trobaràs. Tot es qüestió de gestionar-ho. Estaria bé, oi?

    Una abraçada molt forta

    MARTA VALLS

  4. María ha dit:

    Una abraçada

  5. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Hola, Potato. No saps els cops que penso en tu aquests dies i fins i tot parlo de tu amb molta gent. Et conec i sé que t’agradaria ser aquí. Et conec i sé amb quina intensitat! Pel que fa a la resta que expliques, jo flipo en colors. Aquí fem les coses mal fetes, però al Canadà també hi ha temes que tenen tela marinera. Això d’haver de justificar legalment que treballes a casa, i fer paperassa i tot, em deixa de pedra. I aleshores els escriptors, els investigadors, els artistes i etcètera… no podem treballar a casa nostra? Flipo i flipo. Igual que flipo amb el tema de les malalties i les operacions quirúrgiques. O sigui que els profes d’universitat no poden estar malalts ni haver-se d’operar? Ja sé la resposta, ja n’hem parlat molts cops, però per més que m’ho expliques no ho puc entendre.
    Un petonet, amor. Penso moltíssim en tu, ja ho saps.

  6. Margarida Aritzeta ha dit:

    Una abraçada. Sento molt tots aquests trasbalsos

  7. Tura ha dit:

    Ostres Shaudin, quin embolic, te’n sortiràs, segur!
    Abraçades wapa!

  8. montserrat vilaro berenguer ha dit:

    Ho sento tant bonica, i no podem fer rs es per tu !. Anims

  9. Josep M. Borrull ha dit:

    Ànim Shaudin. T’en sortiras. Segur.
    JM

  10. Josep Maria ha dit:

    He pensat molt i molt amb tu, he parlat als amics de tu, he parlat amb la teva germana de tu. M’entristeix el que ens expliques, em fa patir. Un petó ben fort i molts ànims Shaudin. Si tornes, a casa hi tens lloc.

  11. pere gomila ha dit:

    Hola Shaudin, em sap molt de greu tot el que contes. No comprenc el sistema canadenc, però esper i et desig de cor que tot vagi bé i superis aquestes adversitats. Molts ànims i una forta abraçada.

  12. lgarate2013 ha dit:

    ¡Ánimo Shaudin! Poco podemos ayudarte materialmente desde aquí, pero tienes todo nuestro apoyo moral y, sobre todo, como amigos. Cualquier cosa que podamos hacer nos la dices. La realidad es que la seguridad social pública está cada vez peor en todas partes y parece que en Canadá también. Un abrazo muy fuerte de K&M.

  13. No us podeu imaginar com em feien falta aquests ànims que m’envieu en aquests moments. Quan has passat tota la nit sense dormir i tremolant d’angúnia, s’agraeix d’allò més.
    Una abraçada forta, forta, forta!

  14. Dolors ha dit:

    Una abraçada, guapa! Molts ànims!!!!

  15. jmsalva ha dit:

    Jo també t’anyoro, una forta abraçada des de Mallorca 🙂

  16. Griselda ha dit:

    No se si t’ha passat pel cap tornar. En qualsevol cas imagino que seria una decisió dificil especialment tenint un fill que probablement sent que aquell es el seu país i el seu lloc …no se…
    Et desitjo la millor de les sorts en tots dos aspectes, salut i feina!

  17. Oh! Shaudin. Est`s de pega. T’en passen totes a l’hora. No saps el greu que em sap perqué a sobre la meitat dels problemes són burocràtics i és dur tractar amb la burocràcia. Compta amb nosaltres. Truca, escriu, desfogat tant com vulguis.Estant lluny no podem fer gaire mésperò si se t’acut alguna cosa, demana. Una abraçada

  18. Gemma Colomé ha dit:

    Noia no se pas que dir, sols que força i endavant .

  19. Pons ha dit:

    No pateixis per nosaltres, sembla que no però ens anem espavilant, tu vigila amb lo teu que també sembla xungo

  20. Dolors, Juli, Griselda, Marta, Gemma i Pons,
    Una gran abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s