Ràbia

Sí, ràbia que em recorre tot el cos, m’humiteja els ulls, m’omple la ment. I no cal que us digui què la produeix.

Podria parlar de la noveŀla, potser, perquè no l’he vist des de l’estiu, ni temps he tingut d’escriure unes poques pàgines que falten per acabar-la. Podria parlar de les classes de cultura catalana, dels meus estudiants que, pobrets, s’estan cada setmana tres hores amb la boca oberta mentre parlo sobre la situació a Catalunya. O d’estudiants d’altes cursos que faig, que venen constantment al meu despatx per informarse del mateix. De què en diuen tots plegats. O d’un projecte que em va iŀlusionar molt, i que està quasi acabat, a punt de sortir a la llum, però no n’hi ha de llum. Només molta foscor. I dins la foscor s’agita la ràbia. Per això no tinc ganes de parlar de res, o de res més que de tristesa, d’ira, d’indignació. Tinc ganes d’esgarrapar, i també de plorar.

He tingut molta paciència, però ja no la trobo enlloc. Se’m demana calma, quan només vull mossegar.

Me’n vaig al llit, a pensar amb tristor que no tothom dorm al llit de casa seva.

Bona nit.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Ràbia

  1. Rosa Nebot ha dit:

    Estic igual que tu, Shaudin, o pitjor, perquè no em puc desconnectar ni de dia, ni de nit. No tinc una feina que m’obligui a concentrar-me en altres coses, ni que sigui continuar escrivint, perquè la meva ment està absolutament ocupada en la situació que estem vivint, i les emocions m’ultrapassen.

    • Jo m’he de desconnectar amb les classes, Rosa, però em costa molt. Sóc, per exemple, a la classe de literatura hispanoamericana, i em trobo interrompent el que deia sobre un poema de José Martí i la guerra d’independència cubana per fer paraŀlels amb Catalunya i Espanya; o, pitjor, al mig d’una explicació que no té res a veure, com ara un conte de Borges, se me’n va el cap a Catalunya i dic: “Per cert, no hi ha dret del tracte que va rebre el govern català mentre era dut a la presó”. Em passa constantment a tota mena de classes i sembla que estigui tocada del bolet. A més, a la classe de cultura catalana, on sí he de parlar d’aquest tema i he d’estar molt al dia i saber-ne tots els ets i uts, em noto que parlo amb una gran indignació. I, com deia, tinc el meu despatx envaït d’estudiants a tota hora fent-me preguntes sobre nous esdeveniments a Catalunya. No puc fugir-ne, jo tampoc, durant el dia. I igual estan molts altres catalans. Confiem que a Bèlgica se solucioni quelcom.

  2. Josep Maria ha dit:

    Surto a passejar amb el gos, em trobo amb un amic, no ens diem res, sols caminem junts, ens mirem, continuem sense dir-nos res. Trists i murris ens acomiadem, fins demà, adéu. Em passa com la Rosa no tinc espai per desconnectar, només quan surto amb el Duc a passejar… i ni així.
    Un petó Shaudin

    • Josep Maria, com li deia a la Rosa, som un munt que ens trobem en aquest estat. Me n’he adonat amb els comentaris aquí i al facebook. Espero que la Sotsó estigui bé, vaig parlar-hi fa dues setmanes i no es trobava gens bé (qüestions de salut) i ara, a més a més, també deu estar indignada i abatuda i no té ningú per parlar-ne. A veure si algun dia li fas una trucadeta.
      Petons, nen dels patins.

  3. Josep Menorqui ha dit:

    Veritable dolor, impotència, ràbia, neguit, son adjectius que intenten acostar la dispersió de sentiments que tenim els que estimem la nostra terra i la gent que la forma i serveix. Costa molt no perdre el rumb, el camí seré, digne i sense tornar els cops, però cal fer ho impossible per no desviar-nos del nostre posicionament sinó volem perdre tot ho guanyat. Difícil indubtablement, però tinguem clar que caure en la seva provocació es rebaixar-se al seu nivell de troglodites i tanmateix tinguem clar que ells deu ens fan arribar el mateix missatge: Estem bé, tingueu serenor, fermesa i determinació que així guanyarem.

    • Hi penso molt, Josep, que deu costar molt no tornar els cops. Trobo que en això, i no només, el poble català demostra un gran coratge i civisme. N’estic súper orgullosa. Tens raó, no hem de caure en les seves provocacions, és essencial no fer-ho.
      Una forta abraçada.

  4. Marta Valls ha dit:

    Fa pensar molt això de que no dormiran a casa seva Quina injustícia!

    El seu delicte és estimar la terra i voler-la lliure.

    Gràcies Shaudin. Una abraçada!!

    Marta Valls

  5. Tura Nogareda ha dit:

    Com estimem Catalunya i com la patim quan veiem aquestes injusticies!
    Tots estem igual Shaudin, això és un mal son!
    Abraçades i petons, bonica, cuida’t molt!

    • Hola Tura. Molt estimem Catalunya, fins i tot els que, com jo, vivim tan lluny i des de fa tant (40 anys va fer el mes passat). Pel que fa a les injustícies, m’alteren molt en general i més quan em toquen a prop, quan són fetes als meus, al poble de Catalunya, sigui la gent del carrer o a aquells que ens governen. És com si li passés a la meva família.
      Molts petons, bonica.

  6. Anna Maria Villalonga ha dit:

    No cal que afegeixi res al teu post perquè el sentiment és idèntic, Potato. Quina foscor, quant i quant dolor. Quina merda.

  7. Emilià ha dit:

    Hola Shaudin,
    Tu a Canadà i nosaltres a Catalunya. Tan se val. Tots estem consternats. Sembla impossible que això ens estigui passant. Crèiem (almenys jo) que aquestes eren coses pròpies d’altres temps i que a l’Europa del segle XXI això no seria possible. Quan d’equivocats que estàvem.
    Ja sabia que era molt difícil, però no em podia imaginar que fent les coses de forma tan pacífica acabéssim amb mig govern engarjolat i l’altre mig a l’exili. I amb l’advertiment i l’amenaça sobrevolant les cases cada dia. Ara mateix estic sentint de nou l’helicòpter que cada dia sobrevola Barcelona per recordar-nos que ens vigilen.
    Però no perdo l’esperança. Espero i desitjo que entre tot@s aconseguim, començant pel President i els 4 consellers que romanen a Bèlgica, capgirar la situació.
    Per molt difícil que pugui semblar, no és impossible.
    Visca Catalunya.

    Emilià

    • Hola Emilià. M’havien dit això dels helicòpters, que indignant és també. Exacte, que estigui passant en ple segle XXI! A Europa! Jo em pensava que l’UE reaccionaria a favor nostre, si més no que es posicionaria poc o molt contra Espanya, però hi ha massa interessos pel mig. I fins i tot en el panorama més negatiu que em podia imaginar que pegarien a la gent gran que volia votar, ni esperava que posarien tota aquesta pobra gent a la presó. A Bèlgica sembla que les coses comencen a funcionar a favor nostre. Toco ferro!
      Visca Catalunya!

  8. María ha dit:

    No nos lo podemos creer. Para los jóvenes porque es algo nuevo, para los mayores porque parece imposible volver a vivir lo que dábamos por superado.
    Sólo nos queda seguir luchando.
    Una abraçada.

    • Bona nit, María. Costa molt de creure, sí. Sort dels vídeos i imatges i tot plegat, perquè altrament els meus estudiants es pensarien que desvariejo. Ha tornat el règim franquista…, més ben dit, mai no se’n va anar, però no pensava que gosaria fer tot el que ha fet. I esperava suport de l’UE, encara que fos poc.
      Molta força, amiga, i una abraçada.

  9. lgarate2013 ha dit:

    ¡Ánimo, Shaudin! Somos muchos los que estamos desconcertados y con una terrible desorientación sobre lo que está pasando en Cataluña. En cualquier caso se debe procurar evitar la desmoralización. Es lo que pretenden desde España: meter miedo y desmoralizar. Es una opinión personal, pero ya que parece obligado acudir a las elecciones del 21-D en condiciones malísimas (a ver qué pasa con TV3, que la tienen enfilada), hay que ir unidos al máximo y teniendo como objetivo político el remache de la República catalana. Y como elementos inmediatos la liberación de los Jordis y del Govern de Catalunya.
    Besarkada handi bat,
    Koldo & Marga

    • Kaixo, K&M. M’imagino que, a més, us deu anguniar el que pugui fer l’estat espanyol a altres llocs. Per sort teniu la casa a Catalunya si nosaltres aconseguim un país lliure i us volen reprimir a vosaltres, tot i que no és la millor solució. Esperem es desintegri aquest govern feixista espanyol; potser Europa acabi reaccionant. Ho sé, que Espanya vol fer por i desmoralitzar. Jo, més que estar desmoralitzada tinc molta ràbia, sobretot per l’afer dels empresonaments que m’han inflamat, i crec que és millor això que deprimir-se, però cal estar calmat i és ben difícil. Estic d’acord, s’ha d’alliberar els dos Jordis, el vice-president i els consellers, com abans millor. També confiar que el president i els altres consellers se’n surtin (de moment sembla que anem per bon camí, quant a aixó).
      Besarkada handi bat.

  10. Griselda ha dit:

    Seguim tristos. Peró vencerem! Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.