Treballar a la universitat

D’ençà del mes d’octubre que estic enmig d’una lluita, injusta i estressant, amb l’Hisenda canadenca. Us ho vaig esmentar quan tot just començava, però entre els fets que van succeir a Catalunya i l’esperança de poder resoldre l’embolic amb Hisenda, no en vaig tornar a parlar. Ara, mesos després, hi torno perquè l’agència de recaptació d’impostos ha rebutjat el munt de documents, cartes meves i de l’administració de la universitat, plànols de casa meva, explicacions…, i em vol fer pagar uns 40.000 euros, perquè a més de retornar diners he de pagar multes.

L’afer va començar quan el meu nom va sortir (tipus ruleta) a Hisenda per fer una investigació. Només van trobar una cosa que, al seu parer, no quadrava: el retorn que m’han estat ingressant durant anys pel descompte d’una part del lloguer del pis, atès que reclamava tenir un despatx a casa per treballar. Com que la universitat s’havia descuidat d’enviar a Hisenda un document referent al despatx de casa (al qual els professors hi tenim tot el dret), semblava que, un cop l’aconseguís (un per cada any investigat) i enviés també un munt de paperassa i els plànols, l’embolic s’esclariria.

Després d’una feinada de mil dimonis, on s’hi ha d’afegir trucades a Hisenda, han donat el veredicte: no ho accepten i esperen que pagui. I és increïble si considerem que tots els professors tenen aquest descompte pel despatx a casa, a més a més la universitat va deixar clar en el document que tenir un despatx a casa forma part del meu contracte. No sé què més puc fer per solucionar-ho, sobretot quan no tinc temps ni de respirar, no m’he recuperat ni de bon tros de les operacions i sé que el problema bàsic és ser professor.

Me’n vaig adonar amb les trucades a Hisenda: “Quins dies i quàntes hores treballa a casa?” “Cada dia, també els caps de setmana i fins que he enllestit la feina, de vegades tota la nit”. “Em vol fer creure que no dorm?” “No gaire, no dormo, sobretot si he de corregir exàmens.” I quan veu els clients?” “Els clients? A la universitat no veiem clients [tot i que cada dia s’assembla més a una empresa], quan sóc a la universitat veig estudiants, i a casa m’hi comunico per e-mail i per moodle.” “Al plànol ha posat un sofà, això no es pot considerar part d’un despatx.” “El sofà fa anys que és ple de llibres i papers.” “Per què no fa servir les prestageries?” “Perquè els llibres no m’hi caben.” Quans llibres té?” “Milers.” Silenci. “I a la butaca també hi té llibres?” “No, la butaca és per llegir.” “Per tant no tot l’espai és per treballar.” “Llegir és part de la meva feina.” Silenci.

Podria continuar amb les converses estúpides amb l’agent d’Hisenda, però ja us en podeu fer una idea. No hi entenen ni un borrall, de com és la feina de professor i, de fet, no ens poden veure (ho he sentit moltes vegades). Si no treballes de 9:00 a 5:00, com Déu mana, i en canvi perds el temps llegint o fent qui sap què, no ets més que un gandul que, a sobre, pretén buidar les arques nacionals amb descomptes per despatxos inútils. Si se m’hagués acudit dir que també sóc escriptora, a hores d’ara m’haurien penjat (tret que els meus llibres fossin best-sellers i pagués un munt d’impostos).

Els que sou professors, d’universitat o d’escola, tant se val, de segur que compreu què poc es comprén la nostra feina. Aquí, us asseguro que gens ni mica. I els que ensenyem a la universitat som els més dropos, segons he anat veient a través dels anys, per gran part de la població.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a Treballar a la universitat

  1. Josep Maria ha dit:

    Hola Shaudin, veig estorat que la CULTURA no és apreciada enlloc, que l’ofici d’ensenyar als altres, igual que passa també per les nostres conrades, i tantes altres, és menysté.
    Vaig donar classes uns pocs anys i sé per experiència que moltes vegades necessites 4 o 5 hores per preparar-te una classe d’1 hora. Que tenen 2 mesos de vacances a l’estiu, 15 dies per Nadal, etcètera…, penós, molt penós.
    Una abraçada del nen dels patins

    • Hola, Josep Maria,
      L’educació i la cultura són tan importants! Sempre penso que les coses bàsiques són la sanitat, l’habitatge, la nutrició, el medi ambient i l’educació i cultura. Ja sé que no descobreixo res, que és de lògica que sigui això, però moltes vegades sembla que no es té clar o, a la pràctica, se n’obliden d’alguna, que sol ser l’última. Educació i cultura de veritat, no d’allò de sortir del pas. Els docents ho agrairíem d’allò més, i la societat milloraria molt. Que la República hi pensi força i ho implementi!
      Petonets, nen dels patins!

  2. Josep GRAU i CARRIÓ ha dit:

    Holaaaaaa polida!!!!
    Primer de tot, preocupat per la notícia que no t’estàs recuperant adequadament de la darrera intervenció. Espero i desitjo que milloris ben aviat possible, que la salut és sagrada per tot el demès.
    El segon és veritablement una vergonya que siguin tan inútils algunes persones que no puguin fer un esforç per entendre com es la realitat i feina d’altres persones amb oficis diferents. El més greu és com pot afectar la teva supervivència bàsica, INCREÏBLE!!!!
    La meva recomanació és desitjar puguis aclarir tot, sinó pot ser amb raonaments lògics, mitjançant alguna persona amb confiança o potser cercar la persona que hi hagi per damunt d’aquesta bruixa inculte, però està molt clar que alguna solució cal trobar per canviar la situació que et esdevé.
    Algunes persones deien que vinguessis a Catalunya, però sé del cert que tu, a menys que sigui per visitar, la teva vida és a Canadà i ja no estàs per traslladar-te i tornar a començar aquí.
    Bé preciosa, tu manté la teva postura, fes el que calgui per aconseguir una solució i sobretot cuidat moltíssim.
    Besades polida en la distància més curta!!

    • Hooola!
      Tens raó, la salut es necessita per tot el demés. Però tot el demés moltes vegades interfereix amb la salut, com ara no deixar que et recuperis.
      Realment m’ha tocat una agent d’Hisenda que és una bruixa, una bruixa inculta. És irritant. Fa molts molts anys vaig tenir un problema amb Hisenda (més petit que el d’ara però també em demanaven diners). Per sort em va tocar un agent súper amable i intelligent. Tot es va esclarir de seguida i no vaig haver de pagar res. La que tinc ara és una incompetent antipàtica. Mala sort, o potser és que tot ha canviat i cada dia hi ha més incultura i incompetència.
      Ja us comunicaré com va tot.
      Una forta abraçada!

  3. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin.
    Jo pensava que aquestes coses només passaven aquí. Deu n’hi do!
    Espero de debò que s’ arregli aquest problema amb Hisenda i sobre tot et recuperis de les operacions.
    Ànims i una forta abraçada!

    Marta Valls

    • Bona nit, Marta,
      Vivim en un món globalitzat, per a bé i per a mal. Els mals costums sembla que s’escampen pertot. Aquí han empitjorat moltes coses. Cada dia hi ha menys empatia i més incompetència.
      Gràcies! Una forta abraçada!

  4. María ha dit:

    Alucinante!!!! Es que no se me ocurre otra cosa.
    Una abraçada

  5. epacta1 ha dit:

    Em pensava que els funcionaris inútils només eren aquí.
    Mai m’hauria pensat que en un Canadà passi això. Em sembla que el tinc massa idealitzat.
    Salud, força i tota la solidaritat del món.

  6. Tura ha dit:

    Cuida’t molt, Shaudin i torna a Catalunya tan aviat com puguis, et volem a casa!
    💛💛💛

    • Estimada Tura,
      Saps que tinc ganes de tornar, però ja veurem si ho aconsegueixo algun dia. A Catalunya, tot i els problemes que teniu (que aquí no tenim), trobo que hi ha més escalf entre les persones (també del clima) i em fa molta falta. Enyoro la meva gent.
      Petons!

  7. Carmen ha dit:

    Te han coincidido distintos horrores juntos. Como si fuese cierto que el mal nunca viene solo …. Resiste Shaudin que la razón está de tu parte!!!. Vemos que CAnada sigue los peores modelos occidentales…. Que obligan al ciudadano a pasarse media vida defendiend ose de quién precisamente debiera ser su protector. Ánimo Shaudin.
    Carmen

  8. jmsalva ha dit:

    Shaudin jo he fet 17 anys de professor de Ciències Naturals a la pública, i mai s’han ficat en mi en el sentit de si tenia despatx o no. L’únic problema que tenia era el d’aguantar els alumnes que la majoria eren insuportables.
    Un altre cosa que me digueres que quan te jubilis no tens dret a pensió, el trobo horroros.

    Cuide’t i una abraçada,

    Juli

    • Hola, Juli,
      Bé, és que tinc dret a descomptar als impostos una porció del lloguer de casa als per tenir-hi un despatx per treballar (relacionat amb la meva feina a la universitat). I el que no entenen a Hisenda és la meva feina.
      Gràcies! Una abraçada!

  9. Pons ha dit:

    Mira que tenir una butaca al despatx! A qui se li acut! Ara em diràs que també tindràs un llum, si segur que tens el despatx ple de luxes com ara una taula!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.