Catalans (alguns), la culpa no és del desert

D’ençà de fa uns dies em considero una incondicional de la Mireia Boya. La seva dignitat i coherència són un exemple. Ara bé: això no vol dir que hagi de titllar de covards, traïdors, d’altres epítets veritablement insultants i, fins i tot, donar la culpa de la situació que es viu a Catalunya —tal com he vist, i en profusió, en comentaris als diaris i a les xarxes socials— a una colla de polítics bones persones, als quals l’estat espanyol fa passar per un infern. Tota la meva solidaritat a qui hagi estat cridat a declarar per haver fet possible el referèndum de l’1 d’octubre. Sisplau, que la culpa no és del desert!

A la universitat on treballo faig, entre d’altres, una assignatura de literatura d’Hispanoamèrica. Fa uns dies impartia una classe sobre el relat “Nos han dado la tierra” del mexicà Juan Rulfo. Per a qui no l’hagi llegit, la història tracta d’uns camperols que han lluitat a la Revolució Mexicana i, com a compensació pels anys de lluita, el govern els dóna el que va prometre: terres. Tanmateix, l’esperada terra no és més que una part del llano, un autèntic desert on mai no plou ni s’hi pot conrear res. Amb els estudiants vàrem discutir diversos aspectes del text, i em va cridar l’atenció que cap d’ells n’havia advertit un d’important: com és de pertorbador que aquests pobres camperols del relat no s’adonin que la culpa no és del desert. Perquè quan es queixen al delegat del govern sobre les condicions del llano, sobre el fet que no els servirà de res, remarquen que no és culpa del govern, és clar que no, la culpa és només del llano per ser una terra tan hostil.

Anys i anys, segles, d’opressió solen dur a aquests resultats, a no saber veure de qui és tota la culpa i fer-la caure sobre qualsevol altra cosa, sigui un desert o unes persones.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a Catalans (alguns), la culpa no és del desert

  1. Marta Valls ha dit:

    M’agrada molt la Mireia Boia va anar de cara, va deixar anar tot el que pensa i cap a casa. Tanmateix admiro profundament els que estan a la presó o a l’exili. Hi penso cada dia. Els culpables el Govern d’España .
    Bon dia Shaudin.
    Una abraçada.
    Marta Valls

  2. montserrat vilaro berenguer ha dit:

    tens tota la raò la culpa ve de mes amunt

  3. María ha dit:

    Muy interesante esta reflexión con el ejemplo de la novela.
    Todavía no la he leído pero promete ser interesante. Beatriz Talegon entrevista Mireia Boia.
    https://elobrero.es/nacional/item/9625-el-proyecto-catalan-es-sobre-todo-cohesionador-queremos-avanzar-en-derechos-y-libertades-colectivas.html
    Una abraçada

    • Hola, María. “Nos han dado la tierra” és un relat curt (no una noveŀla) que es troba dins el llibre, de Juan Rulfo, El llano en llamas, i és molt recomanable. Gràcies per la entrevista, m’agrada molt Bea Talegon, està preparada i és inteŀligent i bona persona. Desconeixia que la Mireia Boya havia estudiat a Montreal; m’ha fet gràcia, i també que el fred extrem del Canadà no la convencés. És ben cert el que comenta sobre el referendum del Quebec, que van ser els immigrants que van decantar el vot cap al no perquè no se sentien integrats (és un tema més complicat del que sembla llegint-ne només un comentari, algun dia n’hauré de parlar). És una entrevista magnífica i m’agraden molt les respostes de Boya. Una abraçada!

  4. lgarate2013 ha dit:

    Una vez más un post estupendo y al hilo de la realidad más cruda. besarkada handi bat.

  5. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Gràcies pel post i per recordar-me Rulfo. El fatalisme, és això. El fatalisme que amara (sé que t’agrada el verb) la vida dels pobres de solemnitat de tot el món.
    Un petó fortíssim, Potato.

    • Sí, amarar! Com em coneixes, Potato. També deus saber com m’agrada Rulfo, a qui conec molt bé perquè l’ensenyo cada any (els contes, no Pedro Páramo, perquè no és un curs de noveŀla).
      Pel que fa al fatalisme que comentem, em va costar força que s’hi fixessin els estudiants. No ho copsaven. Són molt macos i tenen interès, però els manquen més coneixements generals i acostumar-se a pensar d’una manera crítica. Cada any pitjor en aquest sentit.
      Petons!

  6. jmsalva ha dit:

    Jo també i estic d’acord aamb el teu raonaament.
    Una abraçada,
    Juli

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.