Anar-se’n o no anar-se’n, aquesta és la qüestió

Voldria parlar de moltes coses, però tinc el cap espès i són molts els temes que m’hi ronden. I massa les persones que voldria a casa seva. Les seves imatges se m’han quedat endins, la injustícia que se’ls ha fet em causa ràbia i dolor. Però, què us he d’explicar, si vosaltres esteu igual?

Hi ha gent que es pregunta per què no se n’han anat tots a l’exili. Crec que jo hauria optat per aquest camí, però cadascú té una manera de veure les coses i les circumstàncies personals poden dictar una elecció diferent. Recordo una entrevista que li van fer a Josep Rull quan va sortir de la presó (pensar que va ser fa poc temps i ja hi torna a ser!) i em va quedar molt present. Explicava l’espant que sentí quan el van separar dels altres i se’l van endur a una presó (abans d’Estremera). El van fer sortir de la furgoneta a un lloc exterior: el duien emmanillat amb les mans al darrera, no sabia on era ni on paraven els seus companys, li havien pres les ulleres i, com que sense no hi veu, tot era borrós, i molt fosc. Va sentir pànic. I a mi se’m trencava el cor mentre l’escoltava, tan desvalgut com me l’imaginava, com un infant perdut en un bosc ple d’ogres. Em va impactar molt la seva descripció d’aquells fets. I quan va acabar d’explicar el viatge fins a arribar a Estremera, li van preguntar per què no s’havia decidit per l’exili. Doncs perquè la seva mare no està gens bé i, si s’agreuja, ell té dret a sortir de la presó per anar-la a veure, la qual cosa no seria possible des de l’exili.

Vull recordar una cita de la noveŀla To Kill a Mockingbird. Atticus Fitch li diu a la seva filla: “Mai no entens realment una persona fins que consideres les coses des del seu punt de vista… Fins que et fiques dins de la seva pell i camines amb ella.”

Dolors Bassa, Antoni Comín, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Anna Gabriel, Oriol Junqueras, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Marta Rovira, Josep Rull, Jordi Sànchez, Meritxell Serret, Jordi Turull.

NO ESTEU SOLS!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 respostes a Anar-se’n o no anar-se’n, aquesta és la qüestió

  1. pmartinezcor ha dit:

    Gràcies per compartir i difondre el nostre patiment! Avui ens fas pensar en les mares -i els pares- dels empresonats i exil.liats que els tinguin. Just ahir a tv3 es va fer una entrevista colpidora amb el fill del Jordi Sánchez, la filla del Conseller Forn i una de les filles del conseller Turull. Impresionants, aquests joves! Però no vull ni pensar en el que han d’estar patint els nostres presos i exil.liats pels seus pares, els que encara els tinguin, i aquests, encara més, pels seus fills!
    Però tot això passarà i s’imposarà el sentit comú i es restablirà la democràcia, no ho dubtem!!! Força i ànims, guapa! Cuida’t molt!!!

    • Gràcies pel teu comentari, Pilar.
      Anit (de matinada) vaig veure l’entrevista a tv3 amb aquests joves —quina serenor, malgrat com deuen patir; impressionant, sens dubte—.
      Tant de bo s’acabi aviat aquest malson que ens fa patir a tants, i més a tots aquells que no poden ser amb les seves famílies. Però avui ja veus, ara angoixa pel president Puigdemont i Clara Ponsatí. Sort que la gent ha reaccionat i ben de pressa; no crec que Europa pugui continuar ignorant el que passa.
      Cuida’t tu també. Una abraçada!

  2. Marta Valls ha dit:

    Una gran tristesa i també indignació per tot el que estàn passant els de la presó i des de l’exili. Mai no puts jutjar l’altre fins que no has caminat amb les seves sabates..A l’exili si més no pots entrar i sortir de casa i la familia hi pot venir. A la presó tot es amb pany i forrellat, però es clar… qui pot renunciar a no poder veure la mare malalta? Bon diumenge de Rams Shaudin. Una abraçada.

    Marta Valls

    • Hola, Marta,
      Jo no puc més d’indignació, em surt pels porus i fa mesos. Mesos també que cada nit en anar-me’n al llit penso amb tristesa en els nostres líders empresonats: “deuen ser prou còmodes els seus llits?, deuen estar prou abrigats?, poden agafar el son?”
      Una abraçada!

  3. María ha dit:

    En las situaciones extremas nunca sabemos como vamos a reaccionar.
    Una abraçada

  4. Griselda ha dit:

    Tristos. A estones abatuts. Però no amb menys ganes de seguir endavant. Avui no he anat a possar llaços grocs, tal com han fet altres companys de barri, per diferents raons, però tambè perquè penso que no n’hi ha prou en anar de groc. Haurem de sortir al carrer i quedar-nos-hi. I ja fa massa que ho diem…

    • Hola, Griselda,
      Veig que has escrit el comentari abans de saber que han detingut el president Puigdemont. Sembla que això de sortir al carrer i quedar-s’hi ja està passant. Espero que ningú no es faci enrere, perquè Espanya ha travesat l’última ratlla vermella.
      Ànims, guapa. Una abraçada!

  5. Josep M. Borrull ha dit:

    Bon dia Shaudin, ara en sortirem més reforçats. No saben el que han fet…

  6. Lluïsa ha dit:

    Sento ràbia, indignació i odi per aquesta colla de feixistes que governen l’estat espanyol, però el vull dir que mai podran amb nosaltres i mai ens fareu perdre la nostra identitat, la nostra cultura i les nostres ganes de sortit d’un estat corrupte i feixista, que fa més de 300 anys que lluiten contra ells sí, és veritat. Però mai ens fareu espanyols. I estic convençuda que ho aconseguirem peti qui peti.
    VISCA CATALUNYA LLIURE!!

  7. Lídia ha dit:

    Shaudin, els catalans estem patint molt, a mi ja gairebé no em queden energies, i les poques que em queden, les tinc que repartir perque tenim encara molta feina pel davant: Ja veus com estem a Catalunya! Fa anys que et llegueixo i vull que sàpiguis que t’aprecio molt, les teves opinions son com un raig de llum als nostres cors.

    • Hola, Lídia. T’agraeixo el comentarid’allò més.
      I tant que ho veig com estan les coses a Catalunya, cada moment lliure el passo llegint notícies.
      Fa anys que em llegeixes? Doncs, mira, no ho sabia. Moltíssimes gràcies, guapa. I em dius unes coses tan boniques que m’has fet entendrir. Una forta abraçada!

  8. Rosa Nebot ha dit:

    Ja veus com estem; els esdeveniments es precipiten, i jo, ahir, no vaig tenir esma de fer-te’n cap comentari. Tinc l’esperança, fonamentada, que Alemanya no lliurarà el nostre president a la justícia franquista, tanmateix, és evident que l’afany repressor del govern de l’Estat no s’aturarà. No ens poden empresonar a tots, però intenten humiliar-nos i esclafar-nos. Ara, com que el nostre és un moviment popular, per cada polític que ens empresonin un altre ocuparà el seu lloc. No ens aturarem. Mentre, Europa bull. Gràcies, Shaudin, per ser com ets. T’estimo.

    • Estimada Rosa,
      I tant que ho veig! És una part positiva de l’internet, que podem estar al dia amb el que passa arreu del món.
      Entenc que no tinguis esma, a mi també em passa, ni per escriure no en tinc. La meva universitat està en vaga des de fa més de tres setmanes, i tret d’aprofitar per recuperar-me del peu trencat i fer un munt de gestions que tenia endarrerides, em passo cada estona lliure llegint notícies de Catalunya. Havia pensat aprofitar també la vaga per tornar a la noveŀla, empantanegada a la part final des de l’agost, però no puc, al cap hi tinc Catalunya tot el dia i no aconsegueixo concentrar-me. Fins i tot escriure les entrades setmanals al bloc em costen un esforç de voluntat.
      Jo també tinc l’esperança, en el meu cas més o menys fonamentada, que Alemanya no extradirà el president Puigdemont a Espanya, però segons diuen haurem d’esperar força per saber-ho. I espero que Clara Ponsatí es pugui quedar a Escòcia sense problemes. Després d’uns dies de xoc amb els nous empresonaments, la detenció del nostre president, i les altres euroordres, sembla, segons diverses notícies, que comencem a veure una mica de llum a l’esfera internacional. I a casa el poble ha respost molt ferm. Toquem ferro.
      Jo també t’estimo!

  9. Juli ha dit:

    No m’estranya que Espanyaaaa faci això és un pais feixiste

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s