Virtuós dues sabates

Sí, això mateix. No virtuós, ni tampoc dues sabates, sinó virtuós dues sabates. Les expressions idiomàtiques solen ser força difícils de traduir, i ara i adés n’hi ha que dir-les en una altra llengua és quasi impossible, com passa amb l’expressió anglesa goody two shoes.

La primera vegada que ho vaig sentir —”la meva veïna és una goody two shoes”—, no vaig entendre res. Que la seva veïna era una bona persona i portava dues sabates? Què redimoni volia dir, allò? Però les anècdotes sobre la veïna que m’explicava aquell amic no apuntaven a una persona bona, sinó més aviat a algú insuportable. No va ser l’última vegada que vaig sentir aquesta expressió ja que a Toronto es fa servir molt sovint. Jo mateixa me’n faig un tip de dir-ho, perquè aquesta ciutat està cosida de goody two shoes.

Les traduccions al català de goody, no defineixen prou bé una persona d’aquestes característiques, i si hi afegim two shoes no té ni cap ni peus. És impossible traduir-ho literalment i només es pot entendre amb una explicació. Goody two shoes es refereix a una persona (o persones) tan virtuosa, que ho fa tot tan bé i que sempre segueix les regles, que resulta insofrible. Si més no a mi perquè, tot i que hi ha d’altra gent que també s’irrita amb els goody two shoes, una bona part de la població en té molt bona opinió.

Un goody two shoes és una persona que sempre obeix les lleis, per estúpides que siguin, i que és el primer a reaccionar negativament sobre qualsevol cosa que consideri una infracció: si veu que algú no passa el carrer pel semàfor, o renya el seu fill perquè ha fet una malifeta, o fuma, o es queixa perquè tarda l’autobús, o bé es tracta d’un professor explicant quelcom que no és estrictament part d’aquella assignatura. En qualsevol d’aquests casos, i en molts d’altres, el goody two shoes et denunciarà o et farà la vida impossible o, com a mínim, et mirarà amb menyspreu des de les seves altures celestials, com si fossis un empestat. El goody two shoes té una vida regulada i molt recta, mai no diu una paraulota ni fa un crit d’enuig, els diumenges sol anar a l’esglèsia o bé ho deixa tot a punt (perfecte) per començar la setmana —la casa, la roba per anar a treballar, el cotxe, el jardí—, i amb tal devoció que anar a l’esglèsia o netejar el cotxe és la mateixa cosa. El goody two shoes fa obres de caritat (com ara enviar la roba vella als països aquests del tercer món on no saben què es fan, pobrets), tracta els gossos amb un afecte que mai no donarà a l’home sense sostre que veu cada dia —si de cas trucarà a l’ajuntament per tal que se l’enduguin on sigui i no li molesti la vista, però abans que el vinguin a recollir li oferirà alguna cosa per menjar acompanyada d’un sermó sobre les virtuts de treballar—. Els goody two shoes són absolutament irritants!

Sembla que d’aquesta expressió se’n desconeix l’origen, però se sap que ja s’emprava durant el segle XVII per indicar algú privilegiat que, per tant, era diferent d’aquells que no duien sabates. Més tard, en el segle XVIII, es publicà a Londres la noveŀla infantil Goody two-shoes, sobre una nena pobra i orfe, molt virtuosa, a qui anomenen amb aquest nom perquè aconsegueix dues sabates quan un home ric les hi regala. En fer-se gran, encara molt virtuosa, esdevé mestra i després es casa amb un vidu molt ric. La moral de la història és que la seva virtut ha estat premiada.

Per acabar, no puc deixar de comentar que avui, 1 d’abril, es compleixen 100 anys del naixement de Manuel de Pedrolo. I em pregunto què pensaria dels goody two shoes el gran autor català. Estic convençuda que la cotilla que duu sempre aquesta gent li hauria resultat tan insofrible com a mi i, probablement, com a vosaltres. Ja m’ho direu.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 respostes a Virtuós dues sabates

  1. Gemma Colomé ha dit:

    El tipus de persona restrenyia, insegura, auto-censurada,rancuniosa i molts cops religiosa fanàtica, però molt poc caritativa i Cristiana. Gent que necessita que tot estigui correctament al seu lloc per sentir-se bé i segur. Deuen ser terriblement infelices i que necessiten trepitjar sempre que poden, en bones paraules, però que són de Judes.
    Davant la porta del super que hi ha prop de casa, hi ha sempre un home que demana, és veu força correcta, sembla que te fills…en fi, una dona que ja tinc “clixada”, l’hi va donar, amb aquella actitud de dona “virtuós dues sabates”, dotze cèntims com els dotze Apòstols !! Com si hagués fet ves a saber que.
    Encara en vull la sang.

  2. Montse ha dit:

    Sempre aprenc de tu, ara jo no vull ser virtuosa de dues sabates no xD

  3. Josep Maria ha dit:

    Hola Shaudin, bona pasqua, en el meu caos organitzatiu, sempre (o quasi) sempre sé on tinc les coses… però… quan busco quelcom important, no ho trobo ha ha ha …..
    Detesto qui sempre te lliçons per donar ja que és perfecte….. i ho sap tot…

    • Jo sóc desordenada de mena, però a la universitat tinc fama de molt organitzada —n’he de ser per sobreviure, amb tantes assignatures com ensenyo!
      Jo també detesto aquesta gent que es creu perfecte.
      Bona Pasqua, Josep Maria!

  4. Pep Canals ha dit:

    Molt interessant. Gracies per compartir-ho

  5. Marta Valls ha dit:

    Qui no coneix una persona així?. Treballar amb elles és una experiència esgotadora.
    Una abraçada!

    Marta Valls

  6. lgarate2013 ha dit:

    Muy interesante Shaudin. ¿Qué tal vas? Recuerdos desde Altafulla. Besarkada handi bat. K&M

  7. María ha dit:

    Esta expresión describe perfectamente cierto tipo de pacientes que “padecí” durante mi vida laboral.
    He puesto en Google “goody two shoes” y psychology y aparecen varios artículos. Luego me los leo y te lo comento.
    Veo que comentan el tema en Facebook en la página de Psychology Today https://www.facebook.com/psychologytoday/posts/10152203091383845
    Gracias por darnos a conocer esta expresión.
    Una abraçada

    • Pobra María, m’imagino la dificultat d’haver de tractar aquesta mena de persones com a psicoterapeuta. No t’envejo la tasca.
      Moltes gràcies per l’enllaç a Psychology Today. L’acabo de llegir i és una magnífica descripció dels goody two shoes!!!
      Una abraçada!

      • María ha dit:

        Yo aun no he podido mirarlo. Me alegra haber comprendido bien el significado de esta expresión y que tu hayas aprendido algo más acerca de estos personajes.

  8. Juli ha dit:

    Gràcies Shaudin, sempre aprenc coses noves de tu. Una abraçada

  9. Pons ha dit:

    Amb menys paraules: Ned Flanders

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s