Rates innocents i la pesta que potser va canviar la nostra història

La pandèmia coneguda com la pesta negra, (mort negra, pesta bubònica o pesta neumònica), devastà la població d’Europa durant la segona meitat del segle XIV, amb altres erupcions a través dels segles i, per bé que ha anat perdent l’abast, encara n’hi ha brots avui en dia. Es tracta d’un bacteri anomenat Yersinia pestis que es desenvolupà amb un segment adicional de DNA que li va permetre deixar el seu hàbitat original a terra i, transportat per puces, va infectar els humans. Malgrat que fins fa molt poc es culpava les rates d’haver estat les propagadores de la infecció, diversos investigadors internacionals ho desmenteixen. L’única relació amb les rates és la mateixa que hi ha entre aquesta pesta i diversos animals, també l’humà. La progressió és aquesta: una puça infectada pica un gos, un humà o una rata, per exemple; la puça viu amb el mamífer en qüestió durant la malaltia i fins que es mort; aleshores la puça ha de trobar un altre amfitrió on viure per alimentar-se; quan el troba, el pica, l’infecta i així anar fent. Per tant, no culpem les rates, les quals, com els humans, només eren víctimes, i en canvi recordem el següent:

Com a portadores de plagues, les puces han matat més gent que totes les guerres juntes.

La pesta negra sembla que es va originar a Xina d’on, eventualment, els exèrcits i els mercaders mongols la van transportar a diferents àrees. L’any 1347 va arribar a la República de Gènova i d’allí es va propagar per tot Europa. I un dels primers llocs atacats per la pesta negra van ser les terres catalanes durant el regnat de Pere el Cerimoniós —el seu fill Alfons i la seva dona Elionor de Portugal van morir víctimes d’aquesta infecció—. I no va ser pas l’únic cop que els catalans van sofrir la pesta negra, perquè un altre brot es va abatre sobre les nostres terres segles més tard. Sembla que va entrar per l’Alguer, d’allí passà a València (1649) i l’any 1650 ja era a Tortosa, Tarragona, Girona, Bessalú, Banyoles, Olot… A Barcelona els arribaven les notícies i van decidir passar a l’acció amb la Junta del Morbo, que comptava amb metges, però no van poder evitar el contagi i Barcelona coŀlapsà. I tot just es començava a recuperar que arribà l’exèrcit castellà per assetjar-la (recordem que això passava durant la Guerra dels Segadors). Els barcelonins van ressistir el setge durant més d’un any —sí, ja n’havíem tingut un abans del famós de 1714—, però van haver de capitular l’any 1652 perquè no només havien patit el nou brot de la pesta negra (no va desapareixer del tot fins el 1654), sinó que res no tenien per menjar.

Què hauria passat si aquest brot de pesta no hagués arribat a les terres catalanes? Haurien pogut vèncer els castellans? S’hauria arribat al Tractat dels Pirineus (1659), quan se’ns va prendre la Catalunya Nord? Tinc els meus dubtes.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Països Catalans i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Rates innocents i la pesta que potser va canviar la nostra història

  1. María ha dit:

    Iba leyendo y pensando el motivo de que nos hablases de la peste… al final ha quedado claro… 🙂
    De ahí debe venir la expresión “tener malas pulgas”.
    Una abraçada

    • Ho sento, María, però fins ara no m’he adonat que no t’havia respost el comentari (ni els altres d’aquest post). Estic molt despistada; deu ser per la vaga a la universitat (cap estructura de temps ni de treball, incertesa total sense saber què passarà demà o fins quan podré pagar les despeses) i la fibromiàlgia no ajuda, ni el peu trencat.
      Pel que fa al post. La veritat és que vaig decidir-me per aquest tema en descobrir les últimes notícies sobre els portadors d’aquesta plaga (el meu fill m’ho va fer saber). Em vaig posar a esbrinar amb un munt d’artícles, sobretot del National Geographic, i quan ho vaig tenir investigat vaig començar a escriure. Com que recordava el que havia passat a Barcelona el segle XVII, em va semblar interessant enllaçar-ho amb la resta, a l’hora que aportava una informació que potser desconeixíeu.
      Hahaha! Tens raó, problablement ve d’aquí aquesta expressió! No hi havia pensat.
      Una abraçada!

  2. Maria Teresa Galan ha dit:

    Estimada Shaudin,
    Tots els teus articles em semblen magnífics i sempre aprenc alguna cosa. Des de petita, petita , que la curiositat per saber coses no m’ha abandonat. Avui, el que he llegit m’ha deixat intranquil·la. Potser pel moment que estem passant.
    Moltíssimes gràcies pels teus articles tan fantàstics de llegir.
    Una abraçada

    • Estimada Maria Teresa,
      Moltes gràcies per les teves paraules. Em fa contenta saber que t’agraden els meus articles. Tu ja saps com ens anima als escriptors que els lectors valorin els nostres escrits. Jo també he tingut sempre molta curiositat per aprendre coses noves. I no et quedis intranquiŀla, dona, que parlo de fa molts anys i avui en dia la pesta bubònica es cura amb antibiotics (l’únic perill seria que esdevingués una gran plaga perquè no hi hauria prous medicaments per a tanta gent). Entenc, però, que quan es passen situacions difícils ens intranquiŀlitzem fàcilment.
      Una abraçada!

  3. Juli ha dit:

    Jo no l’acabava de tenir clar, ara si. Gràcies per l’explicació. Una abraçada 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s