Elits

El cap de setmana passat us vaig deixar sense un escrit al bloc. No tenia esma. He tingut un fort episodi de fibromiàlgia i no m’acabo de posar bé. Tampoc n’està el peu que em vaig fracturar a finals de gener. I a la universitat hi ha una vaga dels membres del meu sindicat, amb el 60% dels professors sense cobrar des de fa 7 setmanes, que ens ha dut a una situació insostenible per a molts. De moment, no es veu cap llum; l’administració de la universitat es nega a negociar i vol anihilar els sindicats, sobretot el meu. És llarg d’explicar i algun dia ho faré perquè s’ha de saber què està passant, com han degenerat les universitats d’aquí, com tot i que guanyen molts i molts milions cada any no en tenen mai prou per omplir les butxaques de la elit de buròcrates de l’administració, que ni els professors, ni el senat de la universitat, ni ningú no ha votat.

Amb tot plegat, però, fa tot just dos dies vaig saber que he solucionat un dels problemes que tenia i que arrossegava des de l’octubre. Us vaig comentar el problema en un post i potser ho recordeu: l’embolic amb la Hisenda canadenca. Estaven capficats a demanar-me una quantitat exorbitant de diners que, segons ells, els devia d’uns quant anys, i hi sumaven interessos, multa i coses poc clares. El conflicte sorgia de tenir un despatx a casa, pel qual descomptava una porció del lloguer, que Hisenda m’havia de retornar. Doncs em sortien que no hi tenia dret, malgrat els documents de la universitat que especificaven que tenir un despatx a casa era part del meu contracte.

M’he passat sis mesos en una lluita constant amb Hisenda: documents, formularis, cartes, trucades; tambe enrabiades i insomni. Jo, que sóc negada per qüestions burocràtiques, en ma vida n’havia estat més ficada. No em van deixar tranquiŀla ni quan vaig tenir les operacions. No feien més que demanar-me nous documents, que emplenés d’altres formularis, que els truques a primera hora del matí —i m’havia estat fins tard a la matinada fent números, i hores i hores en les quals intentava esbrinar a l’internet que volia dir tal document o com s’havia d’emplenar això o allò. Sis mesos!

Naturalment, a tot això s’hi han d’afegir les classes a la universitat, amb tota la feinada que representa impartir cinc cursos (la majoria de professors en fan dos o tres i diuen que mai no tenen temps lliure durant l’any acadèmic). No es estrany, doncs, que em fracturés el peu. Quan em va passar feia unes 36 hores que treballava sense dormir ni un moment —no m’aguantava dreta.

M’ha costat el peu i un estat d’angoixa constant, però ho he solucionat, tota soleta. He rebut una carta on els d’Hisenda em diuen que tot està bé. No dec res. I es queden tan amples! Ara bé: afegeixen que potser en el futur decidiran tornar-s’ho a mirar. El cas es tenir-nos amb el cap abaixat, no ens pensem pas que la llibertat existeix.

Ha coincidit amb la trucada d’una professora del meu departament, per una qüestió que no té res a veure, i li vaig explicar l’afer amb Hisenda. Em va dir que ella ha passat pel mateix dues vegades, també relacionat amb el despatx a casa, al qual tenim tot el dret. Se’n va sortir totes dues (en el seu cas amb l’ajuda d’un advocat), però la pèrdua de temps va ser tal que, després de la segona vegada, va decidir no tornar a fer servir el descompte del despatx a casa. És clar que ella té una posició molt bona a la universitat i guanya el triple que jo, per tant s’ho pot permetre. Però així funciona: et tornen ximple, et fan perdre el temps que no tens i acabes no demanant res. Ho he comprovat dotzenes de vegades i no només amb Hisenda. En una barreja d’incompetència per part de funcionaris i del domini que exerceixen les elits administratives, polítiques, econòmiques…, ens tenen subjugats. Trec foc pels queixals!

I parlant de dracs, que la literatura no ens falti mai!

Bona Diada de Sant Jordi!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Elits

  1. Josep Maria ha dit:

    Ai, ai, Shaudin ens expliques dues notícies bones, al·leluia, al·leluia… Veiem, però, que en tot el mon, i suposo que al occidental, al oriental, al nord i al sud, les elits només estan per ser elits i només ho saben ésser exhibint sense pudor la seva superioritat damunt la gent. Ens queda molta feina a fer com a persones, als humans.

    • Hola, Josep Maria,
      Va ser una bona notícia desfer-me del problema d’Hisenda, però vaig sacrificar el peu i no és cap gràcia. En fi, pitjor seria que a més a més em quedés un deute que no pagaria ni que treballés fins als cent anys.
      Això de les elits és un gran problema, més gran del que potser sembla. Estan destruïnt les societats. Bé, sempre ho han fet, però la cosa no minva, tot al contrari, i ara ho fan d’una manera que no es nota tant com abans. Molta feina ens queda, sí.
      Una abraçada!

  2. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin. Almenys entre coses dolentes n’hi ha alguna de bona! No tot és negre.
    Espero que els dolors de la fibromialgia és vagin resolent i et trobis millor.
    Que tinguis una feliç diada de Sant Jordi!
    Una abraçada!
    Marta Valls .

  3. Josep GRAU i CARRIÓ ha dit:

    Molt bon dissabte polida!!!!
    Menys mal que al mig de tantes males notícies hi ha quelcom de bó. Veritablement es un raig de llum al mig de tanta foscor i tormentes.
    Esperem que sigui un inici d’anar aclarint-se diferents temes. Indubtablement el més important és la teva salut, imprescindible per afrontar la resta de dificultats.
    Cuidat moltíssim, desitjant-te que ben aviat estiguis recuperada el màxim possible, tot i que sabem lògicament que l’enfermetat que tens no té solució.
    Una sentida abraçada i moltes forces en la distància més curta.

  4. lgarate2013 ha dit:

    Zorionak, Shaudin!!! Los tiempos están cambiando. Ánimo. Besarkakada handi bat.

  5. Anna M Villalonga ha dit:

    Mare meva, Potato! Encara bo que ho has resolt. Quins embolics. La burocràcia és un malson arreu. Molts petonets!

    • Hola, Potatito,
      Veig que avui ha aparegut el teu comentari. De tota manera, wordpress no m’ho ha notificat per e-mail, com feia sempre i fa amb els altres comentaris.
      No sé com és amb vosaltres, però aquí cada vegada s’han de fer més gestions burocràtiques, moltes més, és brutal comparat amb abans (vaig venir fa 40 anys i puc veure d’allò més bé com ha evolucionat).
      Petons!

  6. Maria Teresa Galan Buscató ha dit:

    Bona nit, Shaudín!! Creia que la vida era més tranquil·la i no tant problemàtica. Tinc la sensació que cada vegada, en general, els governs es tornen mes de dretes i capitalistes. El món agafa uns aires que no m’agraden gens. Ja prou problemes personals tenim que a sobre l’estat ens complica la vida.
    Una abraçada positiva per millorar els teus problemes físics!
    Petons

    • Bon diumenge, Maria Teresa!
      Doncs sí, al Canadà el capitalisme salvatge va avançant i ho destrueix tot al seu pas.
      La meva vida, i deixant de banda la salut o l’edat, cada any me la fan més complicada.
      Cuida’t i petonets!

  7. Juli ha dit:

    Hola Shaudin me n’alegro que entre les noticies dolentes n’hi hagui algunes de bones. A Espanya quaaan hi ha vague taampoc cobren els professors, però sempre tenen l’opció d’anar al centre i així cobren, encara que sigui a seure. Que et milloris de tot i del insomni. Una abraçada

  8. Tura ha dit:

    Cuida’t molt Shaudin que fa dies que estas fotudeta…pel que ens dius no tot son males noticies; agafa’t a les bones i potser les dolentes aniran minvant…
    Abraçades des de la Garrotxa!

    • Hola, Tura. Gràcies. Sí que estic fotudeta, sí. La incertesa que produeix la vaga, sense cobrar res ni saber si arribarem a cobrar una mica abans de setembre, et deixa feta un nyap. I amb el peu com el tinc encara angoixa més tot plegat.
      Una abraçada cap a la Garrotxa!

  9. Maria Pilar ha dit:

    Hola Shaudin esper que milloris del tot, creia que a El Canadà tot estava més avançat i no existien aquests embolics amb Hisenda, però com diuen per Castella, en todas partes cuecen habas, estic contenta que te n’hagis sortit. Una abraçada.

  10. María ha dit:

    En todas partes cuecen habas… desgraciadamente…. tal como comentas tu y tus seguidores…
    Me alegro de la buena noticia de hacienda.
    Una abraçada

    • Hola, Maria,
      Veig que tu et mantens amb el diumenge per escriure comentaris al bloc. La meva idea també és que sigui aquest dia al matí quan apareix un nou post, però com que em vaig saltar una setmana, vaig voler avançar-me un dia.
      Gràcies i una abraçada!

  11. Griselda ha dit:

    Dons sí que sorpren d’un país com Canadà!…i aixó que des de aquí molts cops ens enmirallem! haurem d’anar en compte! Tot i així enhorabona, per haver pogut solventar-ho. I que de la resta et vagis millorant.

    • Res no és perfecte, Griselda, i menys pel que fa als països. Dins del món occidental, i en general, m’adono que cada país té aspectes positius i d’altres de negatius, i, malgrat que de vegades coincideixen, no solen ser els mateixos.
      Gràcies, guapa. Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.