Fragment d’un crim

Després de vuit mesos, he tornat a la quarta noveŀla de la Saga de la Interferència. No m’ha estat possible escriure res més d’ençà de l’estiu, i tan poc com quedava per acabar-la! Ara tampoc no m’hi puc posar, però he recordat el fragment d’un capítol que vaig escriure l’estiu passat i he pensat que esqueia copiar-lo aquí, ateses les notícies d’aquests dies.

Per si de cas per aquí passa algú que no ha llegit els altres llibres de la saga, he d’explicar que són novel⋅les juvenils. Pel que fa a situar una mica el fragment: el lloc que apareix té característiques medievals, i els rebels de Maiera intenten treure’s de sobre els rocdurians (del país de Rocdur) en una guerra que fa anys que dura. Em sembla que n’hi ha prou amb aquesta explicació. A sota teniu el fragment.

En els carrers vorejats per cases enrunades, que s’enfilen amunt cap a l’esplanada i el castell d’Ofort, una nena de no més de set anys, amb una floreta blanca als cabells, busca un porquet que ha fugit.

            —On t’has ficat, petitó? Au, vine, que t’esperen la teva mare i els germanets.

            És evident que l’animaló no és al carrer, però no pot haver anat gaire lluny, s’ha d’haver amagat en una de les cases mig esfondrades. La nena sotja dins de cadascuna a l’un i l’altre costat del carrer. No el troba. Les cases tenen el sòl cobert de malesa, hi ha bigues caigudes pertot arreu i el porquet pot estar-se amagat a qualsevol lloc.

            En mirar en una d’aquelles construccions li sembla sentir un soroll, com alguna cosa que es mou entre la vegetació. Pot ser un animal feréstec? Tanmateix, tot d’una, li arriba un petit gruny inconfusible.

            —Ah, trapella, sé que ets aquí.

            L’ha sentit darrere d’unes bigues i cap allí va decidida. I es troba amb el porquet, al costat d’un home amb cara de malànima, un rocdurià que en veure la nena a un pas d’ell dóna una puntada de peu a l’animal i allarga el braç. Però és una nena filla de rebels, acostumada a les adversitats, a tenir el cap clar en moments de perill, a no deixar-se trepitjar. S’ajup i agafa un roc que surt disparat a la cara del rocdurià. Li ha causat una ferida que el fa bramar de dolor i l’ha aturat. La nena marxa de pressa d’aquelles runes i enfila a corre-cuita el carrer demanant ajuda, però és massa lluny de l’esplanada perquè la sentin, o potser sí que l’han sentit, potser arribarà algú corrents i l’ajudarà a desfer-se d’aquell home alt de cames llargues que l’encalça carrer amunt. La nena agafa un altre roc i es gira: massa tard, d’una gambada el rocdurià la captura. I l’arrossega cap a una casa.

            Passat el llindar, resta una floreta blanca rebregada.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Interferència (saga), Les urpes del drac, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a Fragment d’un crim

  1. Josep GRAU i CARRIÓ ha dit:

    M’he quedat amb ganes de saber com continua la història de la pobre nina en mans del rocdurià. Que dolenta ets Shaudin, pero indubtablement així ens fas ganes de comprar el llibre, jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj
    Una sentida abraçada amb el desig gran que ben aviat totes les coses que no estan a lloc hi tornin i puguis tornar a fer una vida tranquil·la, posant per davant la teva salut.
    Moltes besades polida!!!!😘😘😘😘😘👏💪
    #LlibertatPresosPolítics
    #RepúblicaCatalanaJA
    #Seguim

    • Hola Josep. Home, no és que sigui dolenta (hehe), sinó que en una noveŀla amb conflictes bèŀlics, encara que sigui juvenil, no tot pot ser amb aventures, màgia i humor; no seria prou versemblant; hi ha d’haver moments més realistes, fins i tot força durs, i hi són.
      Moltes gràcies, maco!!!

  2. María ha dit:

    Pues sí, un texto muy adecuado.
    Que lástima no te hayas podido dedicar a la novela.
    Una abraçada

    • Hola, María. Se’m va ocórrer tot d’una, copiar aques fragment. Primer anava a escriure sobre una altra cosa, que res no tenia a veure amb el moment actual, però en venir-me al cap el fragment vaig pensar que era millor quelcom que d’alguna manera es relacionés amb les últimes notícies.
      No crec que em pugui dedicar a la noveŀla fins que s’acabi el malson de la vaga i les seves conseqüències immediates, perquè a més d’haver de respondre infinitat de correus, i llegir-ne molts més (cap a mil al dia), no em puc concentrar ni quan tinc una mica de temps.
      Una abraçada!

  3. Marta Valls ha dit:

    Bon dia Shaudin. Fas quedar amb l’ai al cor. Espero que la salvin i recuperi el porquet perdut.
    Bon diumenge. Avui plou.
    Una abraçada!
    Marta Valls

  4. Margarida Aritzeta ha dit:

    Oh, quin horror! D’un realisme que fa esgarrifar.
    Tant de bo que puguis acabar i publicar la saga

    • Hola, Margarida. Que esgarrifi és la intenció, per tant, si aquest ha estat el resultat pels lectors he aconseguit el que volia. Tot l’episodi és molt tràgic, perquè la nena es violada (s’insinua més que no es diu) i assassinada (se sap després, però només se sap, defujo de cap descripció escabrosa), i tot plegat té diverses repercussions. La noveŀla és dins d’un context bèŀlic i cal una certa versemblança, encara que d’altres episodis siguin divertits. Només espero que l’editorial m’accepti aquest episodi, i d’altres que també són durs.
      Ai, sí, tant de bo la pugui acabar, aviat, i publicar! Una abraçada!

  5. Anna M Villalonga ha dit:

    Buf!!! Quines ganes de poder-la llegir sencera! I quina imatge més plàstica!

    • Hola, Potato. I jo tinc unes ganes que la puguis llegir!!! Em farà tanta iŀlusió!!!
      Com li deia a la Margarida, espero que l’editorial no rebutgi aquest i algun altre episodi força durs. També n’hi ha a Les urpes del drac. Com que es tracta d’una noveŀla juvenil, de vegades és difícil saber fins a on pots arribar. Ara bé, com també li deia a la Margarida, no hi ha descripcions escabroses, ni a Les urpes del drac ni en aquesta. Més aviat suggereixo coses, i no només perquè es tracta de noveŀles juvenils, sinó que m’agrada més fer-ho així, que el lector arribi a les seves pròpies conclusions i segons l’edat que tingui.
      Petons!

  6. Tura Nogareda ha dit:

    T’hauras de posar les piles i acabar-la aviat, tenim ganes de llegir-la!!
    La foto impactant, quin horror pobre nena!
    Abraçades i petons des de La Garrotxa!

  7. Rosa Nebot ha dit:

    Com m’agrada com escrius i la delicadesa que hi poses fins i tot en els episodis més durs! Haver triat aquest fragment em fa pensar que comences a desbloquejar-te i que potser no trigaràs gaire a continuar escrivint. És clar, si la solució dels problemes que t’envolten t’hi ajuda.
    Una abraçada.

    • Gràcies, Rosa! No m’agraden les descripcions morboses, i menys en una noveŀla juvenil; quan és possible m’estimo més suggerir allò què passa.
      M’és molt difícil concentrar-me amb tants problemes com tinc, sobretot per escriure el final de tota una saga (el final de quatre noveŀles de cap manera pot ser un nyap), i també hi ha el problema que no em puc allargar gaire, però m’adono que no puc acabar el que falta sense escriure un bon tros més —ara tot ha de quedar aclarit i no de qualsevol manera—. Després de copiar aquest fragment al bloc, m’he posat a llegir tota la noveŀla (feia 8 mesos que no la tocava) i veig que tinc al davant una bona muntanya de feina per enllestir-la: no deixar-me res rellevant (hi ha centenars d’elements a tenir en compte), fer-ho molt bé i, alhora, poder-la acabar en unes poques pàgines; sembla gairebé impossible, especialment després de 8 mesos sense tocar-la, amb les circumstàncies que visc (fa més de 2 mesos que no cobro el sou i la vaga no sembla tenir solució) i amb hores inacabables llegint missatges e-mail, a més de reunions del sindicat, a les que haig d’assistir, quasi diaries. Però llegeixo i rellegeixo i prenc notes, la qual cosa és més del que he pogut fer fins ara i des de l’agost.
      Petons!

  8. lgarate2013 ha dit:

    A ver cuando las podemos leer enteras y de verdad. Shaudin, nos pones los dientes largos… y con ganas de morder! Altafullatik, besarkada handi bat!

  9. Juli ha dit:

    Hola Shaudin,escrius molt bé, fas que el lector és fiqui dins la novel·la. La nena acaba malament és una pena però en vindran de més alegres. Una abraçada i tinc ganes de llegir el llibre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.