La guerra dels mons i H. G. Wells

Avui necessito escriure sobre algun tema que m’allunyi de la situació política de Catalunya i de la destrossa que ha esdevingut la vaga a la universitat. I aquí teniu què m’ha vingut de gust escriure.

Tothom deu haver sentit parlar de La guerra dels móns, i quasi segur que heu vist alguna de les moltes adaptacions cinematogràfiques de la noveŀla que, espero, alguns haureu llegit. A mi el llibre em va entusiasmar fa una pila d’anys. El vaig tornar a llegir ja adulta, aquesta vegada l’original en anglès, i no em va decebre gens ni mica, tot al contrari perquè em va entusiasmar per segona vegada. La història, a més d’arrosegar-nos imparable, és súper original, sobretot si es té en compte que l’autor, H. G. Wells, la va escriure a finals del segle XIX i es va publicar l’any 1898 —la primera història sobre una invasió extraterrestre—. És realment inaudit que en aquella època fos capaç d’imaginar un atac interplanetari de Mart i sofisticades naus espacials. Però encara em resulta més increïble el final que es va empescar: tots els invasors moren anihilats per una epidemia de patogens propis de la Terra contra els quals els marcians no tenen immunitat. La fi de l’invasor no s’ha aconseguit ni amb grans desplegaments d’exèrcits, ni amb estratagemes dels humans, ni gràcies a cap heroi, sinó que uns simples patogens ens fan la feina. Per alguna cosa H. G. Wells era biòleg.

Les peŀlícules basades en aquesta noveŀla, entre d’altres desencerts, obvien situar la història a Anglaterra i durant el segle XIX (sempre tenen lloc als Estats Units dels segles XX o XXI). I precisament un dels atractius que té la noveŀla és trobar-se amb una Anglaterra amb carruatges de cavalls, que contrasta amb la sofisticació tecnològica dels marcians. Tanmateix, la BBC està rodant una mini-sèrie que, per primera vegada, sembla que serà fidel a la noveŀla.

La guerra dels mons de H. G. Wells és una crítica ben palesa del colonialisme i dels l’imperis, en aquest cas de l’Imperi Britànic en el seu esplendor però que a la noveŀla és l’envaït, el colonitzat i el terroritzat. Una ironia que no hauria de sorprendre si recordem que unes de les grans preocupacions d’H. G. Wells eren la justícia i els drets humans. De fet, l’any 1940 va publicar el manifest Els drets de l’home, considerat un dels textos humanitaris més importants del segle XX i que va ser la base indiscutible per a la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, la Convenció Europea de Drets Humans de la UE i el Human Rights Act del Regne Unit. Déu n’hi do, oi?

H. G. Wells va ser un precursor. Només cal fixar-se amb els títols de dues de les seves noveŀles més emblemàtiques:

La màquina del temps (1895). No només va ser un pioner pel que fa a escriure una història sobre aquest tema, sinó que va encunyar el terme “màquina del temps” que tothom ha usat d’ençà de la publicació d’aquesta noveŀla.

L’home invisible (1897). Ha esdevingut una de les icones del gènere de terror. Tot i que Plató, a La República, ja ens va parlar de la història mitològica on hi ha un anell que pot tornar invisible una persona, la noveŀla de H. G. Wells va ser la primera història moderna sobre un home que aconsegueix la invisibilitat.

Va escriure tres noveŀles més de ciència-ficció —L’illa del Doctor Moreau (1896), The First Men in the Moon (1901), The Sleeper Awakes (1910)— i d’altres de realistes, a més de relats curts i nombrosos llibres que no eren de ficció. A totes les noveŀles, però, hi trobem aspectes filosòfics i relacionats amb la ciència, com per exemple The World Set Free (1914) on ens parla de la producció d’armament nuclear.

Pel que fa a les históries de ciència-ficció, Wells ens diu que, com a les de fantasia, és essencial assegurar-se que comporten el màxim de realisme; cada vegada que apareix un element fantàstic ha d’estar envoltat per detalls humans i quotidians, altrament el lector no ho acceptarà. És allò de la versemblança, dic jo ara, perquè segons sembla en aquell temps no ho tenien encara gaire assumit.

Els seus escrits van tenir una gran influència. Winston Churchill, per exemple, per descriure l’ascensió de l’Alemanya nazi en un famós discurs, va emprar una descripció de La guerra dels mons quan els marcians ataquen Anglaterra. I escriptors com Ray Bradbury, Isaac Asimov, Ursula K. Le Guin, Vladimir Nabokov, Margaret Atwood i d’altres, han dit que H. G. Wells ha estat una gran influència. Jorge Luis Borges no només es considerava influenciat per Wells, sinó que, a més, va escriure diversos textos sobre la seva obra i el tenia per un magnífic escriptor.

I per acabar (malgrat que hi ha molt més a dir sobre aquest autor i la seva obra) tenim també un altre incondicional de H. G. Wells: Orson Welles, l’actor, director, escriptor i productor, que va tenir una relació molt directa amb La guerra dels mons. Recordeu el seu famós programa de ràdio? Quan l’any 1938 se li va ocórrer llegir aquesta noveŀla a la ràdio, però en una versió una mica canviada i dramatitzada, amb interrupcions de suposats generals americans que informaven de la situació que es vivia sota l’invasió marciana, i crits i explosions? Els americans que no havien sentit el principi del programa (quan van dir que es tractava de ficció) van entrar en pànic i en diverses ciutats s’esdevingué un pandemònium de gent que fugia. Bé, doncs m’acomiado de vosaltres amb la versió completa d’aquell programa.

Que en gaudiu (és en anglès, però).

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a La guerra dels mons i H. G. Wells

  1. Tura ha dit:

    T’admiro Shaudin, sembles una enciclopédia amb tantes coses com coneixes i saps; ben interessant tot plegat i la música de l’audio, preciosa!
    Abraçades i petons!
    Cuida’t molt!

    • Hola, Tura. Gràcies, però no sóc cap enciclopèdia sinó que quan un tema m’encisa, com aquest, i n’he llegit coses durant munts d’anys, doncs hi entenc una mica, com li passaria a qualselvol. Però va ser difícil posar junta la informació i decidir què tallar (en tenia tanta!).
      Una abraçada!!!

  2. Marta Valls ha dit:

    Llegir, escoltar, gaudir. Que més és pot demanar?. Cada setmana m’agrada rebre el teu post. Moltes gràcies Shaudin. Una abraçada!!

    Marta Valls

  3. Juli ha dit:

    Hola Shaudin en Wells per lo vist va ser un gran escriptor i una gran persona, jo sempre rel·lacionava la guerra dels dos móns amb Orson Wells, tinc el llibre i el llegiré. Una abraçada i gràcies

    • Faràs bé de llegir-lo, Juli, t’agradarà. És clar que he revelat moltes coses, com ara el final, però igual et resultarà engrescador, sobretot si et poses dins la pell del protagonista (un escriptor d’obres filosòfiques), que ha de fugir, amagar-se i intentar entendre què està passant.
      Una abraçada!

  4. María ha dit:

    Tus posts siempre resultan interesantes. Comparto la opinión de Tura 🙂
    A la espera se resuelvan los problemas de tu universidad.
    Una abraçada

  5. Anna Villalonga ha dit:

    Gràcies, Potato.

  6. Josep Maria ha dit:

    Gràcies Shaudin, m’ha anat bé una mica d’aire fresc… com m’agrada llegir-te !

  7. Rosa Nebot ha dit:

    Vaig llegir L’home invisible quan era molt jove i em va impressionar molt. De La guerra dels mons conec la història de la lectura que en va fer Orson Welles a la ràdio i el trasbals que va causar. No he llegit prou aquest autor, però encara hi sóc a temps! Gràcies Shaudin.

    • Jo també vaig llegir “L’home invisible” quan era molt jove, Rosa. El vaig llegir en francès, perquè era la versió que hi havia a casa. Algun dia l’hauré de rellegir (aquest cop en anglès), a veure què em sembla ara.
      Tu també sabies això del programa de ràdio, oi? Em sembla que molta gent a partir d’una certa edat la saben, però em trobo que cap dels meus estudiants no n’ha sentit mai res; tampoc no saben qui era Orson Welles, ni l’escriptor H. G. Wells —una llàstima. A mi m’explicaven la història del programa de ràdio a casa, els meus pares i els meus avis, i jo li vaig explicar al meu fill (per cert, un incondicional també de H. G. Wells i d’Orson Wells).
      Petons!

  8. yeagov ha dit:

    Sóc aficionat a molts gèneres literaris i cinematogràfics, en certa manera, el segon s’ha basat en el primer sempre. I el gènere de la ciència ficció és un dels molts gèneres que m’agrada. Vaig llegir la Guerra dels Mons sent molt jove. També he vist moltes de les adaptacions cinematogràfiques que s’han fet, basades – potser hauríem de dir inspirades – lleugerament en l’obra de HG Wells, molt llegerament. Ja sabem que passa en les adaptacions cinematogràfiques, sovint agafen un text, però els problemes de drets d’autor o les dificultats tècniques fan que la pel·lícula només tingui alguna llunyana relació amb el text.
    L’adaptació que va fer Wells, Orson, s’ha convertit en un clàssic, i ella mateixa ha inspirat pel·lícules.
    També n’hi ha una versió musical de la Guerra dels Mons, amb música de Jeff Wayne.
    Orson Wells va estar a punt d’acabar a la garjola quan va emetre la seva adaptació degut al rebombori que va provocar quan molts nord-americans van creure que allò succeïa de debò ja que no havien escoltat l’inici del programa, com tu has dit. De fet, la versió d’Orson Wells quasi es pot considerar un fals documental, potser el primer fals documental.
    Recomano el llibre. La pel·lícula moderna de la guerra dels móns no va agradar-me gens.
    Fals documental: Fa uns anys a Bèlgica van emetre un fals documental on es tractava de la dissolució de Bèlgica, els que van començar a veure el programa quan aquest feia uns minuts que s’emetia van creure que era cert. Hi va haver una forta polèmica al país.

    • Hola, Jaume. Com comentava al post, la BBC està filmant una mini-sèrie de La guerra dels mons (aquesta adaptació passa a Anglaterra durant el segle XIX), i pel que n’he llegit sembla que serà ben bona. Espero que sigui veritat.
      A mi la història del programa de ràdio de Wells sempre m’ha fet molta gràcia. La idea en si i la reacció que va tenir entre la gent; diu molt de les reaccions de la gent, abans i ara i a tot arreu —queda clar amb el que expliques que va passar a Bèlgica (no ho sabia)—. Sí, el programa de Wells devia ser el primer fals documental.
      Efectivament, Orson Wells de poc va anar a la presó, però va acabar a Hollywood amb un magnífic contracte. Volien que fes una peŀlícula basada en el programa de ràdio, però ell els va sorprendre amb Citizen Kane.
      Una abraçada!

  9. Gemma Colomé ha dit:

    Bé un cop més he pogut afegir una mica més de cultura a la meva vida. Gràcies per els teus escrits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.