Narcisisme

L’altre dia vaig anar a passejar per primera vegada d’ençà que em vaig trencar el peu el mes de gener. Encara em fa mal i haig d’anar amb bastó, però si més no estic més bé i el temps també.

Vaig fer algunes fotografies de la Universitat de Toronto i vaig tornar a casa, cansada perquè no estava acostumada a caminar, i tipa de la gent que es fa selfies. Vull dir centenars, potser milers, de selfies. És que no ho entenc: gent sola que fa cares, somriu, riu i fa petons mentre mira la càmera. Tant narcisisme em desconcerta. I no és una cosa que passi només amb gent jove, perquè en veus de totes les edats que vinga a clicar la càmera del telèfon a la seva cara.

Me’n vaig trobar dues, d’aquestes persones, totes dues davant de Trinity College. I jo, entre el bastó, la meva càmera i que volia enquadrar una fotografia sense gent, havia de fer equilibris i m’estava irritant d’allò més amb aquelles dones que s’estaven allí al mig com dues lloques i es feien selfies com si en allò els anés la vida. Sobretot la més jove: quaranta minuts clicant la seva cara sense parar. Més ben dit, quan feia quaranta minuts me’n vaig anar, però ella encara hi deu ser.

Aquí a sota teniu una imatge amb les dues dones i una amb la jove. Més avall d’altres fotografies. I per avui això és tot perquè he tornat a la noveŀla, quan no tinc coses a fer amb la vaga de la universitat, i la vull acabar aviat. Espero que us agradi Toronto a la primavera.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 respostes a Narcisisme

  1. Rosa Nebot ha dit:

    Sí que m’agraden aquestes fotos de Toronto vestida de primavera; són idíl·liques. Suposo que això us deu compensar, als torontesos (?), dels hiverns tan durs que patiu.
    Pel que fa a les dones que es fan selfies sense parar, per aquí també se’n veuen algunes; potser no tantes quan van soles, més aviat en grupet. És una moda absurda i passatgera? No ho crec: més aviat ha arribat per quedar-s’hi.

    • I tant que compensa, Rosa, i esperem la primavera amb candeletes. Algunes primaveres, i estius, són ben desagradables, però, no se sap mai, amb pluja i fred enllaçant amb els hiverns glaçats —l’any passat, per exemple—. Enguany, de moment, va bé.
      És que no ho comprec, això dels selfies en solitari. Tot i que jo no ho faig, no tinc res a dir si algú es vol fer una fotografia davant d’un lloc bonic, perquè va sol i vol tenir un record, cadascú és com és i fer-se algun selfie no té res de particular, però fer-se’n durant 40 minuts em fa aŀlucinar.

  2. Margarida Aritzeta ha dit:

    Quina bellesa de paisatge!!

  3. Marta Valls ha dit:

    Precioses les fotos Shaudin. Quin esclat de colors!
    Una abraçada !
    Marta Valls

  4. María ha dit:

    Yo tampoco entiendo tanta selfie. Cuando alguien le da al me gusta a mi Instagram miro su cuenta. En algunos casos SOLO tienen selfies de ellos solos, como tus mujeres. En otros con más gente pero todas en plan narcisista total.
    Si antes de los móviles ya era difícil hacer fotos de monumentos sin gente… ahora es imposible…
    Todas las novedades que aportan ventajas… conllevan inconvenientes… y así siempre…
    Me alegra tu paseo y las fotos de este lugar tan precioso.
    Una abraçada

  5. Anna Villalonga ha dit:

    A mi em sap greu admetre que m’agraden els selfies, però amb gent, esclar. Selfies sola no me’n faig, però amb tota la gent sí. És la sensació de joia d’immortalitzar el moment amb algú amb qui t’ho estàs passant bé. Un record. Abans no teníem aquesta possibilitat, havíem de demanar a un tercer que fes la foto. Ara, amb les noves tecnologies, no ens cal. He de reconèixer que faig poques fotos de paisatges sense gent. A mi m’agrada que hi surtin les persones. Després, quan mires les fotos al cap d’un temps, et retorna el record. Dec ser narcissista, segurament. Però no faig mal a ningú.

    • Apa, Potato, el que tu fas amb els selfies no té res a veure amb això que explico! N’he vist molts dels teus selfies i són ben diferents a aquests que critico. Primer que te’ls fas amb altres persones, amics, família, gent amb qui comparteixes literatura, i no són gens narcisistes. Records, tal com dius, sense haver de demanar a algú que és per allí que et faci la foto, com féiem abans. A tu t’agraden paisatges amb gent i a mi sense: cap problema, és una qüestió de gustos. I no t’imagino com la noia aquesta que em vaig trobar, fent-se milers de selfies (amb 40 minuts clicant han de ser milers), i que un somriure o un petó o els cabells davant la cara o que tornem a fer la cua o riure sense solta ni volta, quaranta minuts així! Ni li va donar la gana d’apartar-se un moment quan li ho vaig demanar, com si sentís ploure.

  6. Juli ha dit:

    Quin paissatges més macos que teniu a la universitat, de selfies mai me n’he fet cap ni sol ni acompanyat. Feres una bona caminada.Una abraçada 🙂

    • Hola, Juli. Sí, vaig fer una bona caminada (el peu es va resentir, però ja m’ha passat) i va valdre la pena (tot i la noia dels selfies) perquè era molt bonic i després de tants mesos de fred i no poder passejar…
      Una abraçada!

  7. lgarate2013 ha dit:

    Lo principal es que vayas mejorando y sigas paseando. Y que escribas, también. La primavera de Toronto, espectacular. Besarkada handi bat.

  8. Pons ha dit:

    Prou vist em tinc en el mirall del bany com per haver-me de veure també en totes les fotos, fuig, fuig.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.