Una qüestió de logística

Acció continua amb un seguit de moments àlgids, més d’una dotzena de personatges principals i un munt de personatges secundaris que actuen tots al mateix temps, lluita, afecte, tragèdia, coratge, terror, tristor, caviŀlacions, moviment amunt i avall. Tot alhora. Tot des d’un sol punt de vista. Per tornar-se boig.

El diumenge passat vaig posar-me amb la noveŀla, amb un dels últims episodis de l’última entrega de la saga. Encara me’n falta un més i l’epíleg. I l’episodi que escrivia no està llest, per una qüestió de logística, d’acord a la descripció més amunt. Espero poder esgarrapar unes hores demà i acabar-lo. No n’estic segura, però, perquè és molt complicat i els meus coneixements de coreografia només m’ajuden fins a cert punt. Si es tractés d’una peŀlícula, amb una bona coreografia me’n sortiria fàcilment, però la literatura és més feixuga i en un episodi com el que descric cal agilitat, sense oblidar la coherència, ni les reaccions o percepcions dels personatges, ni una pila de detalls importants de la resta de la noveŀla i de les tres precedents que s’han de tenir en compte. Sense oblidar, per damunt de tot, que és el final de la saga i, per tant, s’ha d’acabar d’una manera òptima. I amb tot plegat he de comptar les pàgines, el nombre de caràcters (amb espais i sense espais), les línies, de tota la noveŀla que, com em va passar a Les urpes del drac, surt massa llarga i em fa estirar els cabells mentre l’escric.

Tant de bo que, quan ho llegiu, us resulti atractiu.

Això i allò:
El meu amic amb càncer està pitjor. Li han donat uns dies de vida. No m’ho puc treure del cap.
La feina de classes amb el remediation és brutal.
Farta de l’Arrimadas (com gairebé tothom).
Us enyoro.